‘L’aneguet lleig’ de l’ensenyament superior
La Formació Professional (FP) ha estat durant anys l’aneguet lleig de l’ensenyament superior. Fa uns anys, qui optava per l’FP era el pobret, perquè semblava que la seva capacitat intel·lectual no li permetia anar a la universitat. Amb la crisi potser vam començar a percebre que en algun punt estàvem errats i que els titulats universitaris engreixaven les llistes d’atur mentre que els professionals dels oficis s’anaven jubilant i no trobaven recanvi generacional, tot situant als qui s’havien decidit per l’FP, una opció formativa professional molt vàlida, comptessin sovint amb millors condicions que els qui col·leccionaven màsters.
Actualment, amb una mica més de bonança econòmica, estem immersos en una titulitis de manual mèdic, sembla que qui més títols extravangants de més universitats acumula, millor i més digne persona és. Res més lluny de la realitat.
Com gairebé sempre, cal obrir les mires i pensar en els països de tradició en Formació Professional com Alemanya, França o Bèlgica, entre d’altres. Models d’èxit d’aquesta formació que soluciona la formació dels professionals que la societat necessita. Andorra, en els últims anys, ha entès aquest paper clau de l’FP, sobretot en un país on sovint els empresaris lamenten que la mà d’obra no és prou formada. La confirmació que el projecte perquè el sistema educatiu espanyol imparteixi l’FP de Tècnic en Farmàcia i Parafarmàcia i Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics és una bona notícia per als futurs estudiants en aquesta matèria però és una bona notícia per tots els andorrans i residents al país: suposa un pas més per a un model educatiu i d’atenció al client i l’usuari de qualitat.
La tria de les matèries per a aquests dos nous títols no podria haver estat més encertada: dos sectors amb una forta presència al país.