Per IVÁN MOURE

El 13 de desembre del 2003, una noia amb 15 anys acabats de fer que es deia Mireia Gutiérrez (9 d’octubre del 1988) va debutar en una prova FIS al Pas de la Casa. Allà iniciava la seva carrera professional com a esquiadora d’alpí, 5 anys més tard va debutar en Copa del Món i aquest any, en la seva setena temporada a l’elit, ha aconseguit sumar punts (11) en la màxima cita mundialista, una fita que només Vicky Grau ha aconseguit (12 punts al 1999 i 5 al 2000) en la història de l’esport andorrà. Són diversos els motius que expliquen l’explosió de la primera espasa femenina de la Federació Andorrana d’Esquí (FAE).

 

–Aquest any ha canviat la planificació de la temporada i ha passat de tenir com a prioritat la Copa del Món a centrar-se en la d’Europa. Què l’ha motivada a fer aquest canvi?
 

–Portava dos anys només amb Copes del Món i arriba un moment que quan surts amb un dorsal tan alt l’esquí que entrenes canvia negativament en carrera. Sortir tan lluny de les primeres generava que sempre em trobés les pistes deteriorades, més toves, i restava possibilitats de fer un gran resultat perquè ja d’entrada parties amb un desavantatge d’uns dos segons i a més, per les meves qualitats, rendeixo més la pista gelada. Dos anys així mentalment et deixa fosa perquè saps que en condicions normals la situació seria ben diferent.

 

–Veia que s’havia estancat? 
 

–Sí. No pots millorar perquè surts lluny i veus que no pots sortir d’aquí. I vaig pensar en fer un pas enrere i tornar a prioritzar la Copa d’Europa. No pots fer punts per millorar el dorsal en la Copa del Món,  però si no et mous pel top10 és evident que no tens el nivell per fer la cita mundialista i jo he fet un podi, he guanyat mànigues i això em dóna confiança per tornar a Copa del Món; t’ho creus mes.

 

–Per primera vegada en la seva carrera, ha sumat punts, 11, el 4 de gener a Zagreb en un eslàlom de Copa del Món. Tan difícil és? 
 

–En Copa d’Europa les 30 millors sumen punts per aquest rànquing i a partir de la 31, punts FIS que s’acumulen cada temporada; en Copa del Món és igual però alguns punts s’acumulen de la campanya anterior, així que les 15 millors estan protegides. Si una d’elles cau en tres carreres es difícil que surti. Per això es difícil fer un top30. En Copa d’Europa he començat amb el dorsal 45 i amb el podi vaig passar a estar en el top10.

 

–Quins canvis ha fet per donar aquest salt qualitatiu? 
 

–Ha canviat sobretot que he tornat a casa. He estat els darrers cinc anys vivint mig any fora i això és molt dur quan les coses no van bé. Et recolzes en les companyes de l’equip francès però no és el mateix que la família. 

 

–En el pas de Copa del Món a Copa d’Europa, es veu superior a la resta?
 

–Al contrari. Hi ha més favorites i per tant és mes difícil. En Copa del Món hi ha set corredores superiors i després, la resta. M’és més difícil fer un podi en Copa d’Europa que un  top30 en la del món. 

 

–Ha variat també el mètode d’entrenament?
 

–La preparació física sí. Molt específica i l’he feta gairebé tota amb Laura González [preparadora de la FAE]. Sobretot he potenciat la força a l’esquena perquè he tingut problemes durant dos anys. He fet més progressiu i amb atenció individual; a França érem 6 o 7. Això i estar a casa, estar tranquil·la i sense pressió, perquè era com un nou inici, m’ha anat genial.

 

–Si a Andorra està tan còmoda entrenant, perquè marxa?  
 

–A França estic a cinc minuts d’una zona esportiva amb dos gimnasos, estadi atletisme i tot el que necessito. Puc descansar. Aquí perdo més hores en el desplaçament. Puges a Ordino a fer físic, baixes a casa a Santa Coloma… Descanso menys i durant l’hivern no em va bé.

 

–Quina nota es posaria a la seva actuació al curs 2014-2015? 
 

–Em posaria més d’un vuit segur. He donat un pas enrere però he millorat. Ha estat la millor temporada de la meva carrera i amb diferencia. A banda dels canvis en la preparació, he aconseguit ser regular. 

 

–Això s’aprèn en un any?
 

–He menjat prou fang i arriba un moment que et ve la recompensa. Jo no crec que el canvi sigui d’aquest any; sí que hi ha coses que m’han ajudat però el que he fet és perquè fa molts anys que treballo així, que intento ser el màxim de professional, entrenar dur, cuidar-me, rebre pals… Això forma.

 

–Tornarà a planificar el curs 2015-2016 igual que aquest?
 

–Seria equivocar-me perquè he fet un pas enrere amb la intenció de fer-ne dos endavant.

 

–Mantindrà rutines d’anys anteriors? 
 

–No t’ho sé dir. Ho hem de parlar però el físic, sobretot el de pretemporada, sí que és segur que el faré a Andorra. A França ja estic tot l’hivern i seria massa temps fora de casa. A nivell d’esquí sí que hi ha idees però fins que no acabi la temporada no ens reunirem i decidirem.

 

–27 curses ha fet aquest curs, el passat 54 i fa dos 51. Perquè? 
 

–Si vols obtenir resultats t’has de centrar en les disciplines fortes. Jo volia combinat l’eslàlom amb gegant però em vaig fer mal a l’abductor i tot va canviar. Amb els metges vam parlar de fer també gegant però m’arriscava a fer-me mal i vaig preferir apostar-ho tot a l’eslàlom i donar-ho tot.

 

–No ha fet menys curses, doncs?
 

–Exacte. He suprimit descens i supergegant però d’eslàloms n’he fet més de vint. Fins i tot més que l’any passat.

–Es centrarà en eslàlom l’any que ve? 
 

–No ho sé però la meva idea es fer una mica més de velocitat per preparar la supercombinada, no per descens i supergegant.

 

–En eslàlom té 16,59 punts. El repte es millorar els 15,46 del 2012? 
 

–No. Ni m’enrecordava. No vull pressionar-me pel que em queda de temporada tot i que sé que puc superar-los perfectament si esquio com sé. 

 

–Quins resultats hauria de fer en les proves que resten per tenir un millor dorsal l’any que ve? 
 

–Entre 9 i 13. Hi ha una diferencia d’uns 20-25 dorsals. Amb els 16 que tinc ara més o menys surto igual que quan en tenia 20. 

 

–Per això fa proves FIS? 
 

–Sí, es important perquè si guanyes una fas 9 punts. En Copa d’Europa guanyar són 6. Ser tercera depèn del temps... Si acabes lluny de la primera com m’ha passat en el tercer lloc a Bad Wiessee [15,26], penalitza.

 

–Quines curses li queden?
 

–El Campionat de França, una FIS a Itàlia i quatre a França. Tot eslàlom. Haig d’intentar baixar punts, tot i que tampoc no m’exigeixo res. 

 

–25a en Mundials, la primera vegada de deu que no acaba desqualificada. Troba explicació? 
 

–Sí, que he començat a esquiar amb regularitat. Només tinc una desqualificació en Copa d’Europa. M’he centrat en eslàlom, he treballat per tenir regularitat i això em dona confiança. Amb tot no he quedat contenta pel resultat. Fallo en la primera mànega i acabo la 33, sinó crec que podia haver fet un top20. 

 

–És frustrant la desqualificació? 
 

–Molt. En 0,0 enforquilles o topes amb una bota a la porta... Per qualsevol cosa caus. Per això la paraula abandó no m’agrada gens. És tot tan ràpid que en qualsevol petita errada et deixa fora però no abandones. 

 

–25 actuacions en Copa del Món. Això la gent no ho valora? 
 

–M’és igual la gent. Els que em coneixen saben què faig i la resta critica sense saber. Pero jo fa anys que visc fora i les crítiques no m’afecten. La pressió me la poso jo i els que estan al meu voltant. Per això fer una temporada tan bona em serveix per agrair a tots els que m’han ajudat.

 

–S’ha tret un pes de sobre? 
 

–Sí, per la pressió que hi havia. Més meva perque jo em poso el llistó molt alt però també pel voltant. Sabia que podía fer resultats, no sortien, saps que tens el nivell i a mi no m’agrada perdre...

 

–Tan dura és la Copa del Món? 
 

–Tinc companyes de l’equip francès de Copa del Món que l’any passat eren top15 i aquest han puntuat en només dues proves. És molt difícil. Que un dia facis 15a i en les següents proves ni top30 diu molt de la duresa.

 

–Sorprèn el podi de Copa d’Europa? 
 

–No. En els entrenaments amb França anava ràpid, era de les millors i els tècnicsja em van dir que el meu objectiu era fer top 5. I ara crec que podía haver guanyat el segon eslàlom a Bad Wiessee; la pista estava gelada, perfecta per mi, però vaig caure a primera mànega. Al final vaig guanyar la segona baixada i vaig remuntar fins el cinquè lloc.

 

–Prefereix un 20è lloc en Copa del Món a un podi en la d’Europa? 
 

–És clar. El 20è lloc li dona mil voltes, és impressionant. Poques persones han fet aquest resultat sortint ambel dorsal 63, com em va passar a Zagreb. Jo no puc aspirar a fer una mànega com Shiffrin o Maze en Copa del Món, però en la d’Europa m’és igual qui vingui del circuit mundialista perquè estem en condicions més igualades. Per exemple, el dia que vaig ser tercera a Bad Wiesse va guanyar 

Costazza i em va treure 1,29s. En Copa del Món m’acostuma a treure el doble. La diferència és el dorsal i l’estat de la pista.

 

–Es penedeix de no haver planificat els anys anteriors com aquest?
 

–És que he fet el mateix que sempre. L’únic, que he entrenat a casa. Aquets resultats els podía haver fet fa tres anys, ho demostro als entrenaments i per això només m’importa el que digui la gent que m’ajuda. Però l’esquí són carreres i resultats. Són uns anys que has de passar així i al final tot surt, per tant no em penedeixo de res.

 

–Veu data a la seva retirada?
 

–Visc al dia, tinc 26 anys i queda molt encara, però tampoc no em fixo en l’edat. El dia que no gaudeixi, que no tingui la passió que tinc, ho deixaré. No m’agrada perdre i si no hi ha els resultats que espero durant un parell d’anys, ho deixo.