Contra tot pronòstic, un greu accident va suposar el millor pròleg i l’esdeveniment que va canviar la vida a la Sílvia. Dedicada al món de l’hosteleria, la seva dura rehabilitació a l’aigua i el seu amor i la seva passió pels gossos la va portar a canviar de xip i a capbussar-se –mai millor dit– en aquesta aventura del GosSwim. Viu a Anyós, va cursar hidroteràpia canina a Anglaterra i afronta amb il·lusió la gestió i conducció de la segona trobada aquàtica canina que comença demà i que acollirà la piscina del Tabola a la Massana fins el dia 8 de setembre. Una bonica història personal, sens dubte. 

 

–Al nostre web apareix una frase que ho resumeix perfectament. Va sorgir de l’inici d’una lluita acabada en passió. Al 2004 vaig patir un accident molt greu i vaig haver de passar per vàries operacions i dos anys de sessions diàries de rehabilitació en una piscina. Va ser molt dur i em costava molt, fins que un dia em vaig endur a la Nona –una de les meves gosses– a nedar amb mi i vaig veure que li encantava l’aigua. Poc a poc aquesta idea es va convertir en realitat i ara a l’octubre farà dos anys que vaig obrir GosSwim a Sispony.

 

–Sí, totalment, tot i que crec que hi ha una a Barcelona. Vaig començar a interessar-me per tots els temes relacionats amb la hidroteràpia canina, vaig estudiar a Anglaterra els mòduls, em vaig preparar i vaig muntar el centre en el moment que vaig poder. Oferim un manteniment immillorable pel gos que, a partir d’una edat, la hidroteràpia resulta un exercici indispensable. Sobre tot, per que les seves articulacions no pateixin i, clar, haig de gestionar preus, que la gent no ho trobi car. Treballo gairebé per amor a l’art i no per fer calers.

 

–Moltíssima gent em pregunta, fins i tot de Catalunya. Demanen si tinc servei de veterinari, de residència o de guarderia. En el cas dels veterinaris, per exemple, quan algun gos té alguna patologia me l’acostumen a enviar. Ja saben que nedar els hi va bé i que la piscina és un exercici molt bo per rehabilitar. M’encantaria en un futur poder oferir el servei de guarderia perquè ho puc fer. La gent ja sap que jo no tinc un gos tancat i és un projecte que tinc previst i, fins i tot, un lloc mirat per acollir-ho. També es podria fer moltes coses a nivell de fisioteràpia per les rehabilitacions però es necessita tenir al costat un fisioteràpia caní. 

 

–Moltes. No hi ha gaire opcions d’escollir i es necessita poder gestionar correctament el que necessita un gos. A mesura que va superant els vuit o nou anys, la seva activitat baixa, l’exercici també, el saber com tractar-lo, com passejar-lo, què li va bé o que li és perjudicial. Andorra no disposa de llocs per controlar tot això i s’ha de fer. La cultura canina al Principat és molt baixa i si a la gent li costa molt fer activitats aquàtiques, imagina’t portar al gos. 

 

–Cada gos és un món. Molts t’arriben a sorprendre, depenent de la raça, i cadascú reacciona de forma diferent al primer contacte amb l’aigua. Per exemple, em vaig un trobar un pastor alemany policia que fa salvament a la muntanya que tenia por a l’aigua i no s’atrevia ni a creuar el riu. Sempre dic que quan són cadells és el millor moment per iniciar-los a l’aigua, per acostumar-se ben d’hora al medi aquàtic.

 

–I tant! La decisió que vaig prendre de muntar el centre és el millor que he pogut fer. Quan veus un gos nerviós perquè veu com es prepara la bossa per a la piscina, que ve content, que es posen  nerviosos quan estan al centre i tenen la porta tancada i no poden entrar o quan van com bojos a buscar la pilota a l’aigua... És una sensació bestial i no tinc ni paraules per explicar-lo.