ORIOL FERNÁNDEZ
ORIOL FERNÁNDEZ: «Ara som més coneguts en el món de l’esport»
Dels dels sis anys que fa botar la pilota. El canvi de plantejament d’aquesta temporada al BC MoraBanc Andorra B fa que es converteixi en undels veterans de l’equip, tot i que té només 27 anys. Juga en un filial, el que fa que hagi de ser un referent de bona part dels companys que té a l’equip, que es troben encara en plena fase de formació. També és un dels puntals de la selecció.
–L’esportista neix o es fa?
–Sobretot es fa, tot i que s’ha de néixer amb unes característiques per fer esport. S’ha de treballar al llarg de la vida.
–Qui és el seu ídol d’infantesa?
–Shaquille O’Neal i més tard també Kobe Bryant. O’Neal per la seva manera de jugar, perquè sorprenia que una persona tant gran fos tant ràpida a la pista. Bryant per les característiques especials que posseeix. És el més semblant que hi ha a Michael Jordan.
–I la seva referència en l’actualitat?
–M’agrada molt el bàsquet però ara no tinc cap ídol.
–Què el motiva a aixecar-se cada dia del llit?
–Una mica tot. La feina que estic fent m’agrada i hi estic bé i amb el bàsquet estic molt motivat. A més hem començat bé. Abans era dels joves i ara sóc dels veterans, pel que els més joves s’han de fixar en mi.
–Té confiança en el futur?
Sí, tant en aspectes laborals com del bàsquet.
–Es dedica plenament a l’esport o té altres feines?
–Treballo de dilluns a divendres. El cap de setmana és per fer esport.
–A part de dedicar-se al bàsquet, té alguna afició? Quina?
–M’agrada esquiar, el pàdel i veure futbol. Tots els esports m’agraden i últimament he fet alguna cursa de muntanya. És una satisfacció acabar-ne una i et motiva a seguir fent-ne més.
–Un petit plaer diari?
–Fer la migdiada. M’agrada descansar una mica després de dinar, però malauradament no puc fer-ho cada dia.
–Què el pot treure de polleguera en un partit?
–Em fa molta ràbia els equips que et menyspreen, que es riuen una mica de tu. Ja sigui per l’alçada o per la diferència que hi ha en la classificació. Ara no ens passa tant, però amb la selecció ens ho trobàvem. Amb el club no tant.
–Tres valors fonamentals que li demanaria a un jugador?
–Sacrifici, parlar cara a cara si hi ha algun problema i ser intel·ligent en la manera de jugar.
–Creu que a Andorra la feina dels esportistes té prou reconeixement?
–Crec que darrerament sí. Ara s’està treballant més per a que la gent pugui fer més coses. Hi ha convenis amb altres països que permeten tenir més eines per arribar a ser un esportista d’elit. És un element motivador perquè fa que t’ho treballis més. Els esportistes andorrans estan millorant i ara som més coneguts en el món de l’esport.
–Quines mesures polítiques creu que l’ajudarien en la seva activitat?
–S’han de potenciar aquests convenis amb altres països. Permet potenciar les qualitats físiques i tècniques dels esportistes.
–Quin consell donaria a un jove esportista?
–Que treballi dur i que sàpiga escoltar el que li diguin els que porten anys jugant, que han tingut més experiències que no pas ell. Segur que li servirà de cara al futur.