Pintor paisatgista i reconegut artista del país. Part de la seva obra llueix encara a l’establiment Marcs Goya, a la part alta d’Escaldes-Engordany i des del 17 de desembre i, en principi fins aquesta setmana, els olis de Campmany es poden visitar en aquest establiment. «Són paisatges d’Andorra i llocs urbans emblemàtics del país. L’exposició ha agradat molt, tant que «l’han allargat i encara es pot veure aquesta setmana. És un tema que sabia que agradava, tal i com em van demostrar a l’Ordino Jardins d’Art», comenta satisfet. Una mostra de paisatge hivernal, tardors i altres capvespres de la zona d’Andorra la Vella, com Plaça de la Sardana o la Plaça Copríncep amb una mida de 80x80. Per a gaudir.

 

–Sens dubte, neix, però sense treballar el talent no es fa res. Una persona pot nàixer amb aquest do, però sempre fa falta potenciar l’artista que un porta a dins i que cadascú crei la seva personalitat. El talent s’ha de tenir i s’ha d’anar treballant i s’ha de tenir en compte el corresponent factor de sort.

 

–Un dels primers que vaig tenir és Serradillo de Toro, com a professor de dibuix. Després, com adult, Joan Abelló, un pintor de Mollet del Vallès amb el que tinc una gran amistat. També m’agraden molt les èpoques del Sarquella amb les marines, tota una sèrie de pintors amb els que jo havia coincidit. 

 

–Ara mateix estic a la Plaça Copríncep agafant apunts. Miro els llums, m’impregno de l’ambient, intento treure la vessant més romàntica del tema i l’emoció que em porta veure alguna cosa.

 

–Amb la muntanya i la natura. Ara faig pintura urbana i sempre li busco el punt antic i que estigui inclòs en aquesta especialitat.

 

–Senzillesa, sinceritat i l’espontaneïtat que té cadascú. En el tema de l’art, també m’agrada trobar relació entre el dibuix i la perspectiva.

 

–És un art paisatgístic i el titularia com a Sensacions. No busco res més que quan veuen alguna pintura meva pugui provocar un sentiment i una reacció a aquella persona. Un mateix quadre vist en diferents moments del dia és capaç de crear sensacions diferents. 

 

–Exacte. Quan faig un dibuix o pinto un quadre busco la sensació que dóna al veure allò. Si ho aconsegueixo em sento content i, si no ho faig, sempre penso que ho aconseguiré en un altre moment.
 

–Sí que es valora, però penso que encara queda feina per fer. Hi ha un cert moviment artístic bastant viu o, al menys, és la sensació que jo tinc

 

–Que faci servir molt el llapis i que desenvolupi el seu talent tot el que pugui. Que vagi fent, sense perdre la il·lusió, que tot allò que té dintre, acabarà sortint. H