Quan Roger Puig tenia 14 anys va patir un accident esquiant als Alps suïssos que el va deixar sense mobilitat ni poder parlar. Poc a poc, va anar recuperant habilitats tant físiques, amb l’inconvenient actual de tenir la part dreta del cos tocada, com de la parla, que ha anat millorant amb el pas del temps. Ara, amb 18 anys, en porta tres esquiant per a la Federació Andorrana d’Esports Adaptats (Fadea), amb qui ve d’assolir grans resultats.

 

–Estava esquiant amb el Soldeu Esquí Club. Com em costava perquè havia tingut l’accident feia menys d’un any, arrel dels Jocs Paralímpics de Londres 2012 se’m va ocórrer la idea de fer esquí adaptat. Vam contactar amb la Fadea, ho vaig provar i em van rebre molt bé.

 

–La veritat és que bastant.Vaig començar com ho fa tothom, fent ‘cunyes’ i em costava molt aguantar-me sobre els esquís, però vaig anar millorant. 

 

–No vaig tenir problemes en aquest sentit perquè ja sabia com funcionava l’esquí. És frustrant haver de començar des de zero i no poder fer el mateix que feia abans, però poc a poc i bona lletra. Por no perquè, principalment, no recordo l’accident. 

 

–El resultat que em va sorprendre molt va ser a Espot, en un eslàlom de Copa d’Europa que vaig ser tercer i em vaig alegrar moltíssim.  

 

–Sí, amb diferència. És un tercer lloc en Copa d’Europa. 

 

–Intentaré anar als Jocs Olímpics de Corea el 2018 per agafar experiència i fer-ho el millor possible, però ho enfoco tot de cara als següents, que ja serè més gran i estaré millor físicament. Allà sí que intentaré fer la millor posició possible, com un top-10, top-5 o fins i tot un podi. 

 

–Com és en sis anys trobo que puc arribar a millorar molt i a veure quin resultat puc aconseguir. Tampoc asseguro res.