JULIETA VENEGAS Cantant i compositora
JULIETA VENEGAS «Als iberoamericans ens uneix la història, tenim moltes similituds»
La cantant mexicana Julieta Venegas (1970) presenta Algo sucede, el seu setè àlbum d’estudi, en un concert programat dins del marc de la Capital Iberoamericana de la Cultura, que enguany recau en Andorra la Vella. El concert, organitzat per Mexicand, és divendres que ve, a les deu de la nit, al Centre de Congressos. Les entrades, dels 25 als 40 euros. / Per EESTHER JOVER MARTIN
–Primera vegada a Andorra, i ve amb motiu de la Capital Iberoamericana de la Cultura.
–Que se celebri la cultura iberoamericana és molt important, alguns estem més lluny que d’altres, però ens uneix molta història, tenim moltes similituds i coses en comú, i el resultat és la cultura.
––Més enllà d’una llengua comuna, és una manera de viure.
–Sí, però té molt a veure en què compartim una llengua, la castellana, i cadascun la utilitza a la seva manera. Tots tenim les nostres idiosincràsies, localment tenim les nostres històries, però ens uneixen moltes coses. És molt maco poder veure què es fa en d’altres llocs.
–Tindrà temps de fer turisme?
–Bé, per desgràcia vinc a fer el concert i marxo, però tindré algunes hores i espero poder veure alguna cosa!
–Comença la gira europea d’‘Algo sucede’, molts concerts, moltes entrevistes... Esgotador? Però amb ganes de presentar disc nou, suposo.
–No, no estic cansada, no tant com es pensen! És molt maco poder sortir a presentar el disc.
–Quines diferències i similituds trobem entre ‘Algo sucede’ i el seu primer disc, ‘Aquí’, de fa gairebé 20 anys? Perquè s’evoluciona, però les arrels queden, no?
–Hi ha la meva personalitat, però estilísticament parlant hi ha canvis constants, la manera d’expressar-me. No sóc tan objectiva com per veure què faig des de fora, en tinc una percepció.
–A ‘Algo sucede’ recupera el folk dels orígens, però manté el pop electrònic dels últims discs.
–Bé, és molt acústic, però té de tot. Hi ha molta guitarra elèctrica. Té una combinació d’elements que m’agraden, des de vents a acordió, percussió, etcètera. Jugo molt amb els sons. Les cançons en són l’essència, i són les que es van movent, el que explico.
–Vostè té una faceta humanitària, dóna suport a diverses campanyes, i és ambaixadora de la Unicef Mèxic.
–Ara no estic amb cap campanya, però el que faig és fer visites als centres en què treballen i promoure-ho. Que algú que coneguis hi vagi i t’ho expliqui, doncs ajuda. A mi m’han ensenyat molt! Em fa molt feliç.
–Parli’ns de Mèxic.
–Bé, a Mèxic sembla tot molt mogut, però també és un país molt maco, molt ric, amb gent molt maca, som molt amables! És un lloc molt càlid, rep amb molt d’afecte la gent, és hospitalari... Sóc molt fan del meu país!
–Vostè també fa d’ambaixadora de Mèxic, explicant com s’hi viu, què s’hi fa...
–Als diaris només surten els problemes, s’hi ha d’anar!