JORDI GINÉ VETERINARI I CANDIDAT A ANDORRÀ DE L'ANY 2015
JORDI GINÉ: «El respecte als animals i a la natura és un dels paràmetres que avalua l’evolució d’una societat»
É s veterinari de professió però sobretot de vocació. Jordi Giné és el cap visible de l’equip de la clínica Món Veterinari i exerceix des de l’any 94. Després de més de 20 anys cuidant i curant els millors amics de l’home, s’ha guanyat la confiança de molts andorrans. El que més destaca de la seva personalitat és que sempre treballa amb un somriure d’orella a orella i acompanyat del Rigodón, un dels seus quatre gats que també ens escolta durant l’entrevista. / Per Lídia Raventós
Per què creu que ha estat nominat al premi Andorrà de l’any 2015?
Potser perquè sóc com el representant de la gent que estima els animals. També hauria pogut ser algú de Laika o de Bomosa. Imagino que és perquè són molts anys cuidant les mascotes de tothom. Pensa que si cuides als seus animals, estàs cuidant una part molt important de la seva vida, són com un membre més de la família. Potser també perquè hem donat projecció al país amb el tema de la veterinària. Faig docències i formacions a altres veterinaris per tot el món i sempre sóc l’andorrà. Faig una mica d’ambaixador del país dins del meu sector.
Sou també molt coneguts per curar el Kruk, el gos que van llençar per la finestra.
Sí, fem sovint accions conjuntament amb les associacions d’animals. En aquest cas concret vam assumir tots els costos nosaltres i el vam donar en adopció a un veterinari perquè el Kruk encara requereix rehabilitació.
En l’àmbit empresarial però, quin benefici rep amb aquestes accions?
No es pot quantificar. Qualsevol gestor que veiés només el vessant econòmic s’estiraria dels cabells si veiés el que fem aquí. Però és la nostra il·lusió, més que la rendibilitat de l’empresa. És una feina vocacional. En el moment en què perdem la passió, anirem malament.
Reben subvencions per ajudar a controlar la població animal com fan, per exemple, a Catalunya?
Sí, en rebem de les associacions d’animals, a vegades partides dels comuns per controlar les colònies de gats, per exemple, i també de particulars que fan donacions.
Són suficients?
Són molt bones comparades amb segons quins llocs, però es podria fer més. El que sí que diria és que no tinc la sensació que la població d’animals de carrer a Andorra estigui descontrolat.
S’obrirà enguany una gatera amb capacitat per a 40 felins. Creu que serà prou gran?
Dins del que és el control poblacional dels gats, en un entorn semi rural o semi urbà com és Andorra, la política correcta és agafar el gat, esterilitzar-lo i tornar-lo al seu lloc d’origen. Aquesta gatera es pot fer per gats de carrer que estiguessin malalts o mascotes que hagin estat abandonats i que no sobreviurien al carrer. Per controlar la població no és una bona opció perquè si tu buides de gats una àrea geogràfica, baixa la pressió demogràfica i altres gats aniran a colonitzar aquesta àrea i no acabaríem mai.
Per controlar la població el millor és l’esterilització?
Sí. Del que es tracta és d’esterilitzar per tenir colònies estables de manera que ells mateixos controlin l’entrada de nous membres. A més, els gats esterilitzats creen molta menys problemàtica comportamental perquè no es barallen, no els sents miolar i evidentment no crien. També és necessari perquè, com deia, estem en un entorn semi rural i serveixen per controlar petites plagues de rosegadors. A més, personalment crec que és terapèutic per moltes persones. Hi ha molta gent gran, sobretot, que està sola i el fet de sortir a donar menjar aquests gats, els reactiva. Els fa sortir de casa. Per tant, mentre la colònia estigui controlada crec que és positiu.
S’ha parlat també del problema dels excrements de gos al carrer. Falten més pipicàs per evitar el conflicte?
Sí que falten més àrees com aquestes. És veritat que aquí tens la muntanya molt a prop, però a les zones més urbanes caldria posar-ne més per estalviar-nos problemes.
El Comú d’Escaldes-Engordany va proposar fa poc analitzar l’ADN dels excrements per identificar els gossos i sancionar els amos. Creu que és una bona solució?
Qualsevol cosa que es faci per la conscienciació de la recollida d’excrements és bo. Sobretot perquè és un tema que s’utilitza en contra dels que ens agraden els animals.
Però creu que és viable portar a terme aquestes anàlisis?
Prèviament a posar-les en marxa cal registrar l’ADN de tots els gossos. No sé si serà viable o no però el que serà segur és laboriós. També és complicat perquè aquí vénen gossos de turistes, la qual cosa vol dir que es farien proves que tenen un cost i després no es podria localitzar l’amo.
Fa poc es van portar a terme canvis en la llei de tinença i protecció d’animals. Què n’opina el sector?
Estem avançant a bon ritme i cal tenir en compte que, al final, el respecte als animals i a la natura és un dels paràmetres que avalua l’evolució d’una societat. I amb això, crec que a Andorra, sobretot si ens comparem amb els nostres veïns, estem un pas o dos o tres per davant.
També es va endurir el Codi Penal per castigar els maltractaments. És prou dura la llei?
Estem vivint en una societat on es maltracten i s’abandonen nens. En general, estem en una societat en què els valors s’estan alterant. Per tant, per poc que hi hagi per protegir els animals, comparat amb temps enrere, ja hem fet un pas endavant. Crec que es pot fer més però que anem per bon camí. A Madrid, vaig poder participar en un projecte on els gossos s’utilitzaven com a detectors de la violència de gènere. I es va comprovar que hi havia una relació entre la gent que és violenta amb els gossos i els maltractadors de gènere.
Per què creu que ha estat nominat al premi Andorrà de l’any 2015?
Potser perquè sóc com el representant de la gent que estima els animals. També hauria pogut ser algú de Laika o de Bomosa. Imagino que és perquè són molts anys cuidant les mascotes de tothom. Pensa que si cuides als seus animals, estàs cuidant una part molt important de la seva vida, són com un membre més de la família. Potser també perquè hem donat projecció al país amb el tema de la veterinària. Faig docències i formacions a altres veterinaris per tot el món i sempre sóc l’andorrà. Faig una mica d’ambaixador del país dins del meu sector.
Sou també molt coneguts per curar el Kruk, el gos que van llençar per la finestra.
Sí, fem sovint accions conjuntament amb les associacions d’animals. En aquest cas concret vam assumir tots els costos nosaltres i el vam donar en adopció a un veterinari perquè el Kruk encara requereix rehabilitació.
En l’àmbit empresarial però, quin benefici rep amb aquestes accions?
No es pot quantificar. Qualsevol gestor que veiés només el vessant econòmic s’estiraria dels cabells si veiés el que fem aquí. Però és la nostra il·lusió, més que la rendibilitat de l’empresa. És una feina vocacional. En el moment en què perdem la passió, anirem malament.
Reben subvencions per ajudar a controlar la població animal com fan, per exemple, a Catalunya?
Sí, en rebem de les associacions d’animals, a vegades partides dels comuns per controlar les colònies de gats, per exemple, i també de particulars que fan donacions.
Són suficients?
Són molt bones comparades amb segons quins llocs, però es podria fer més. El que sí que diria és que no tinc la sensació que la població d’animals de carrer a Andorra estigui descontrolat.
S’obrirà enguany una gatera amb capacitat per a 40 felins. Creu que serà prou gran?
Dins del que és el control poblacional dels gats, en un entorn semi rural o semi urbà com és Andorra, la política correcta és agafar el gat, esterilitzar-lo i tornar-lo al seu lloc d’origen. Aquesta gatera es pot fer per gats de carrer que estiguessin malalts o mascotes que hagin estat abandonats i que no sobreviurien al carrer. Per controlar la població no és una bona opció perquè si tu buides de gats una àrea geogràfica, baixa la pressió demogràfica i altres gats aniran a colonitzar aquesta àrea i no acabaríem mai.
Per controlar la població el millor és l’esterilització?
Sí. Del que es tracta és d’esterilitzar per tenir colònies estables de manera que ells mateixos controlin l’entrada de nous membres. A més, els gats esterilitzats creen molta menys problemàtica comportamental perquè no es barallen, no els sents miolar i evidentment no crien. També és necessari perquè, com deia, estem en un entorn semi rural i serveixen per controlar petites plagues de rosegadors. A més, personalment crec que és terapèutic per moltes persones. Hi ha molta gent gran, sobretot, que està sola i el fet de sortir a donar menjar aquests gats, els reactiva. Els fa sortir de casa. Per tant, mentre la colònia estigui controlada crec que és positiu.
S’ha parlat també del problema dels excrements de gos al carrer. Falten més pipicàs per evitar el conflicte?
Sí que falten més àrees com aquestes. És veritat que aquí tens la muntanya molt a prop, però a les zones més urbanes caldria posar-ne més per estalviar-nos problemes.
El Comú d’Escaldes-Engordany va proposar fa poc analitzar l’ADN dels excrements per identificar els gossos i sancionar els amos. Creu que és una bona solució?
Qualsevol cosa que es faci per la conscienciació de la recollida d’excrements és bo. Sobretot perquè és un tema que s’utilitza en contra dels que ens agraden els animals.
Però creu que és viable portar a terme aquestes anàlisis?
Prèviament a posar-les en marxa cal registrar l’ADN de tots els gossos. No sé si serà viable o no però el que serà segur és laboriós. També és complicat perquè aquí vénen gossos de turistes, la qual cosa vol dir que es farien proves que tenen un cost i després no es podria localitzar l’amo.
Fa poc es van portar a terme canvis en la llei de tinença i protecció d’animals. Què n’opina el sector?
Estem avançant a bon ritme i cal tenir en compte que, al final, el respecte als animals i a la natura és un dels paràmetres que avalua l’evolució d’una societat. I amb això, crec que a Andorra, sobretot si ens comparem amb els nostres veïns, estem un pas o dos o tres per davant.
També es va endurir el Codi Penal per castigar els maltractaments. És prou dura la llei?
Estem vivint en una societat on es maltracten i s’abandonen nens. En general, estem en una societat en què els valors s’estan alterant. Per tant, per poc que hi hagi per protegir els animals, comparat amb temps enrere, ja hem fet un pas endavant. Crec que es pot fer més però que anem per bon camí. A Madrid, vaig poder participar en un projecte on els gossos s’utilitzaven com a detectors de la violència de gènere. I es va comprovar que hi havia una relació entre la gent que és violenta amb els gossos i els maltractadors de gènere.