NIL BRIÀ jugador bc andorra b
NIL BRIÀ: «En tres mesos vaig passar de la lliga júnior a l’ACB»
Nil Brià (Navàs, 14 de març del 1997) és un dels grans valors del filial del BC MoraBanc Andorra. Fitxat l’estiu del 2015, compleix la segona temporada com a tricolor i acumula un partit a l’ACB. Va ser el curs passat contra el Reial Madrid, on va convertir-se en el jugador més jove de la història del club en debutar, amb 18 anys i 9 mesos.
–Perquè decideix venir al Principat?
–Acabava el meu últim any de júnior a l’Olost i vaig rebre diverses ofertes. Alguna d’EBA i una molt interessant del Canarian Basketball Academy per jugar a LEB Plata. Però va arribar la del MoraBanc i que tingués equip a la Lliga Endesa va pesar molt. Jugar a EBA amb el filial és una bona categoria per acabar de formar-te... I entrenar amb el primer equip dóna una experiència brutal. Però debutar amb el primer equip va ser increïble... En tres mesos vaig passar de jugar la lliga júnior a l’ACB.
–En només tres minuts va fer tres punts, una assistència, una recuperació i cinc de valoració. No va perdre el temps...
–Em va tocar defensar Carroll, Doncic i Radoncic. Jo, marcant a jugadors que són ídols per a mi... Cada dia treballo per poder aconseguir jugar uns segons amb el primer equip. I continuo amb aquesta idea. I si et donen l’oportunitat, ho has de donar tot. Quan vaig sortir a la pista, em vaig buidar.
–I com és el joc de l’ACB?
–M’ha sorprés l’ordre i la claredat en tot. Gairebé pots jugar amb els ulls tancats però a la que et despistes t’han matat. No perdonen ni una.
–Com s’adapta als entrenaments del primer equip?
–Al principi va ser molt dificil. Havia sortit de junior i això és molt diferent. Passes a entrenar amb gent de 2,10 metres, ràpids i forts. Els blocs, si no els veus venir... A mi em van petar les costelles una vegada. Literal. T’has d’adaptar a unes quantes coses però entrenar amb ells m’ha fet ser més fort, he après a adaptar-me al ritme de joc. Ara puc intuir moltes coses, ja no em veig tan lluny.
–Entrenar amb el primer equip fa destacar més a l’EBA?
–No et pensis. És una categoria amb uns quants veterans exACB. Mai et diré que és fàcil ni que et veus més sobrat que la resta, aquí també aprens i et formes com a jugador. Es un procés que has de passar en la formació. És difícil fer el salt directe de júnior a ACB, has de ser un crac.
–Està fent millors números aquesta temporada que la passada... Sobretot en anotació, a passat de 9 a 12 punts de mitja.
–Em veig millor. Coneixes més la lliga, el club, l’equip... Em sento més important i estic responent. Espero seguir així perquè segur que influeix per guanyar protagonisme al primer equip. L’any passat vaig estar set o vuit partits a la banqueta i aquest, amb Bilbao i Múrcia. Sempre tens l’esperança de jugar ni que sigui uns segons, com em va passar contra el Reial Madrid, i estàs molt ficat per si et necessiten.
–Qui li està sorprenent del primer equip?
–Walker. Es veu primet però es molt fort, ràpid i tècnicament és brutal. Em fixo molt en ell. També m’agrada el gen de líder que té Jelínek. Si pogués fer el jugador perfecte per a la meva posició em quedaria amb una barreja d’aquests dos, tot i que tampoc em disgustaria el cos de d’Antetokounmpo.