Mireia Monné, acompanyada dels seus alumnes, oferirà avui a dos quarts de nou de la nit l’espectacle solidari Refugiats per nassos a la Sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany. L’entrada té un cost d’un euro i tots els diners recaptats es destinaran a l’ONG Refugioxnarices, que té com a objectiu principal fer arribar als camps de refugiats productes d’higiene. / PER LÍDIA RAVENTÓS

–Expliqui’ns en què ens sorprendrà l’ espectacle.
–L’espectacle que farem aquesta nit combina ball, música i màgia. Està compost per uns músics del país que fan flamenc de fusió i que tenien una cançó que parla sobre els refugiats. Quan els vaig descobrir vaig veure clar que els havia de proposar de participar en l’obra. A més, també hi haurà un mag i el nostre grup que farà la part de representació i dansa. Entre tots, la idea és reflectir la situació que estan vivint els refugiats.

–Per tant, serà una representació de la realitat més actual.
–Exacte, amb totes les seves petites connotacions que cada persona interpretarà d’una manera o d’una altra segons els seus ulls. La informació no la donarem a través de la veu, sinó del moviment, del cos, de les cançons, del ball... i cada persona ho percebrà d’una manera diferent. Hi ha gent que veurà només ball, hi ha gent que escoltarà només música i hi ha gent que potser veurà més enllà.

–Quin és l’objectiu de tractar aquesta temàtica tan real però també tan dura al mateix temps?
–El meu objectiu era poder transmetre alguna cosa més als meus alumnes. A part de poder expressar-se amb el cos, que també poguessin sentir una realitat que està passant i que la poguessin projectar a través de la nostra passió que és la música i el ball.

–La idea és sensibilitzar tant als seus alumnes com al públic?
–Als  meus alumnes, sí. Al públic no ho sé. El que m’agradaria és que vinguessin i gaudissin. I després cada persona entendrà el que voldrà. Però per mi sí que era important per als meus alumnes, que són joves i han de saber que aquestes coses passen. Per molt que a vegades mirem cap a un altre costat, estan passant i és la realitat. I crec que està bé que ho sàpiguen i que a través de la seva acció en aquell moment puguin ajudar. El que vull que entenguin és que a través de la teva passió pots ajudar a altres persones.

–Com neix la idea de fer aquest espectacle per recaptar diners per l’ONG Refugioxnarices?
–Em vaig reunir amb un noi per un tema que no tenia res a veure amb això i va ser aleshores quan em va explicar que havia conegut un projecte d’una ONG de Madrid que feia aquest donatiu d’un euro que incloïa pallassos, nens, solidaritat, sensibilitat... A partir d’aquí vaig decidir que jo també volia aportar el meu granet de sorra a aquest projecte.

–Són força gent dalt de l’escenari. Com s’han preparat el paper de cada personatge?
–Normalment cada persona practica la seva part de l’espectacle a casa i després quedem per assajar conjuntament i unificar tota la feina que hem fet individualment. Conjuntament també cal treballar amb l’espai, adaptar-nos a les mides de l’espectacle... Però el treball és molt agraït i tothom s’ha aplicat molt.