Durant set anys va formar part de l’equip nacional i ara veu des de la distància l’eclosió d’Irineu Esteve. Va participar en dos Jocs Olímpics d’hivern i en tres Campionats del Món. Amb 38 anys, i després d’un bon grapat de participacions, aconsegueix la seva primera victòria a la Marxa Beret, amb un recorregut de 42 quilòmetres.

 

–S’esperava aquesta victòria?.

–No me l’esperava. Quan surto és per guanyar i em va sortir bé. Abans entrenava molt més i ho tenia tot molt més planificat, i en canvi no vaig aconseguir mai vèncer, sent segon en vàries ocasions. Per calendari de competició no la podia fer cada any i ara per fi he pogut guanyar-la. Volia aconseguir-ho alguna vegada.

 

–Va guardar-se les forces per mostrar-se demolidor a l’esprint final...

–Durant la cursa vaig escapar-me i qui va ser finalment segon em va seguir. Anava massa lent com per escapar-me perquè no hi havia traça feta i així no es podien establir diferències. Anàvem tranquils, esperant l’esprint final i vaig aconseguir guanyar. Tenia bon material i molta experiència, que m’han servit per ser primer. També el fet d’encerar bé els esquís, que per les condicions que hi havia no era fàcil. 

 

–Troba a faltar l’alta competició?

–És una època passada de la meva vida i ara entreno per a mi, disfruto del que faig, i si vull anar a una cursa ho faig, sense pressions de resultats.

 

–Que li està semblant la irrumpció d’Irineu Esteve?

–Ho està fent molt bé i estic molt orgullós que un andorrà estigui fent aquests resultats sent tan jove. Té un nivell impressionant i el Joan Erola està fent una gran feina amb ell. Ara no em sorprèn el que està aconseguint, però fa un parell d’anys sí. A més, cada vegada està millor tant en estil clàssic com patinador.

 

–On el veu en uns anys?

–En cinc anys entre els 20 primers de la Copa del Món de forma regular. Així ho indica el que acaba de fer al Mundial sub-23, on estan els millors esquiadors internacionals. Però per assolir-ho ha d’anar a poc a poc i anar guanyant experiència.

 

–Quin paper està tenint Joan Erola en la seva progressió?

–Té una part molt important de culpa. El boom de l’Irineu ha estat amb ell com a entrenador. 

 

–Com veu l’esquí de fons nacional actual?.

–Gaudeix d’una bona salut. Quan vaig començar fa 10 anys només hi havia algun jove. Ara s’està treballant molt bé al club de Naturlandia amb una quinzena de joves i s’està creant una cultura i tradició d’esquí de fons. Aquest aspecte és molt important de cara al futur.

 

–Ara és instructor de biatló als Alps. Quina és la gran diferència amb l’esquí de fons?

–És més psicològic. Has de pensar molt més i has de realitzar unes bones tirades. Són dos esports molt diferents en un.

 

–Que és més important. Tirar o esquiar bé?

–La base és tirar bé. Si no estàs encertat no guanyes. A l’alt nivell tots tiren bé, pel que els millors són els que més destaquen esquiant.