OMAR EL BACHIRI Psicòleg i escriptor
OMAR EL BACHIRI: «Prefereixo cobrar menys i no exercir de psicòleg»
PER IVÁN MOURE
Omar el Bachiri és una persona amb una mentalitat atípica. És llicenciat en psicologia, fa conferències i escriu llibres... Però la seva professió és la duaner, per estrany que soni.
Omar el Bachiri és una persona amb una mentalitat atípica. És llicenciat en psicologia, fa conferències i escriu llibres... Però la seva professió és la duaner, per estrany que soni.
–Ho fa per diners, potser?
–Al contrari. Prefereixo cobrar menys i no exercir de psicòleg. Així gaudeixo de la meva professió real en el temps lliure. Una filosofia que ens va explicar un professor a la universitat i mai ho he obligat. Potser és atípica, però a mí em funciona.
–Al seu facebook destaca: «A la vida, qualsevol problema està relacionat amb l’amor o els diners». Massa materialista, oi?
–És que és així. Sempre que parles amb algú, o li falten diners o té problemes d’amor o afecte. O sempre parles de la frustració de no arribar a final de mes o, en el pol oposat, hi ha qui no té amics, està sol i no li serveix de res tenir la cartera plena de bitllets.
–Aquesta tarda imparteix una xerrada al Pas per l’assetjament laboral... Què explicarà?
–De tot el que em preguntin, però jo em centraré en els caps que no saben manar i es carreguen l’ambient laboral. Hi ha treballadors que estan cremats perquè li agrada massa la seva feina i senten una enorme frustració en una situació com aquesta que pot acabar fins i tot en depressió.
–La llei és efectiva contra els assetjadors?
–A Andorra sí, som exemplars. Més d’un cap ha estat declarat culpable. El primer pas és anar a la Policia, fer la denúncia per mobbing i contractar un advocat. Després cal anar al metge i al psicòleg per demanar la baixa i perquè quedi constància de què tens malestar psicològic.
–Sap quanta gent es veu afectada a Andorra per l’assetjament laboral?
–Molta, però realment hi ha més gent que no ho fa públic. Entre ells, alguns perquè ni tan sols se n’adonen. Però també hi ha el pol oposat, gent que no té aquest problema i només demana informació.
–Com es detecta un assetjador?
–Com explicaré a la xerrada, pot ser assetjament vertical, que provingui d’un cap que sap que li queda gran el càrrec i/o simplement perquè li agrada el poder i l’utilitza amb els més febles. Però també pot ser horitzontal, que prové d’algú que no té un càrrec superior i que es frustra i ataca els altres perquè sap que ets millor que ell.
–Té cura?
–És clar, però no surts d’un estat d’ansietat o depressió en dos dies. I sobretot s’ha de tenir clar que si estàs així, no has d’anar al metge de capçalera perquè et recepti ansiolítics quan el problema és mental i requereix de l’ajut d’un psicòleg. Aquests enganxen i et generen un altre problema.
–I prevenció?
–La majoria de les víctimes se senten culpables. Has d’analitzar si tu realment fas bé la teva fenia i a partir d’aquí, buscar el diàleg sent molt directe. Demostra valentia i l’altre sabrà que ets conscient de com es comporta.