JOAN MANEL ABRIL President del Tribunal Superior de la Justícia
«Andorra està a nivell internacional en una posició respectable»
Ocupa la presidència del TSJ des del 2014. Quan va prometre el càrrec el maig del 2014, en substitució d’Eulàlia Amat, en el seu discurs va destacar que la nova seu de la judicatura «redundarà en l’eficàcia i eficiència de la justícia andorrana» per tal de seguir treballant per oferir «al justiciable una justícia de qualitat».
–Quina percepció creu que té la ciutadania de la justícia andorrana?
–Al meu parer, la ciutadania andorrana ha anat guanyant confiança en la justícia amb el pas del temps. La justícia penal funciona adequadament i permet viure en un país amb unes dosi de seguretat difícilment igualables, alhora que presenta una col·laboració a nivell internacional que el situa en una posició respectada, lluny de les anteriors concepcions com a paradís fiscal.
Des dels altres àmbits, jurisdicció civil (incloent la laboral i la mercantil) i administrativa, les controvèrsies entre particulars o empreses i amb l’Administració es resolen en un temps raonable, sense perjudici que alguns temes, atesa la seva complexitat, puguin merèixer un més llarg termini de solució. En tot cas, i només puc parlar pels indicadors dels que disposo, les queixes que arriben al Consell Superior de la Justícia, a l’igual que les condemnes per dilacions indegudes, són poques en relació al total dels afers que es tramiten.
Així, en els anys 2015/2016 i 2016/2017 el ple del TSJ ha resolt casos de dilacions indegudes derivades del funcionament anormal de la justícia
–És un tema recurrent, però la lentitud és un mal crònic, com creu que es pot alleujar?
–La lentitud de la justícia s’està enfocant de manera adequada pels responsables polítics (ministre de Justícia) i pel Consell Superior. Des d’aquesta òptica, són varies les mesures que s’han adoptat per reduir aquesta lentitud que, repeteixo, no és ni molt menys la tònica general, sinó que abasta a concrets supòsits:
Dotació de mitjans humans i un aplicatiu informàtic nou de gestió de la tramitació judicial.
Servei d’inspecció extern per a detectar les carències i disfuncions dels sistema i canalitzar les vies de solució.
Elaboració d’un nou codi de procediment civil que substituirà el principi escrit del procés per la oralitat.
Introducció de l’expedient electrònic.
Formació obligatòria dels magistrats i batlles, així com oferiment de formació pels secretaris i personal de l’administració de justícia.
Elaboració de normes relatives a la mediació i a l’arbitratge com a mitjans alternatius a l’administració de justícia.
–Quina percepció té de la mediació i l’arbitratge en els conflictes relacionals i de convivència? I en l’àmbit empresarial?
–La mediació és un mecanisme que ha revelat el seu bon funcionament sobretot en l’àmbit de les crisis familiars i de convivència, de tal forma que en algunes de les resolucions, quan observem que el problema es pot resoldre pels propis interessats amb la intervenció d’un mediador, des dels tribunals els remetem a una sessió informativa i els encoratgem a la resolució de les seves controvèrsies per aquesta via (execució de resolucions judicials en matèria de família)
Quant a l’arbitratge, tinc molt poques dades del funcionament a Andorra, però s’evidencia con un instrument alternatiu als tribunals de justícia. El seu avantatge que se sol predicar és la rapidesa i l’inconvenient que podem indicar és que, a diferència de la justícia que és gratuïta pel justiciable, l’àrbitre percep un honoraris que les parts han d’abonar. És un instrument que ha proliferat sobretot, quan aquest és gratuït, com succeeix en els arbitratges de consum, o quan es tracta de temes mercantils de caire internacional.
–Quines eines extrajudicials considera que són útils contra la violència de gènere?
–La violència de gènere constitueix una xacra de la societat actual. És evident que la justícia sempre actua de manera reactiva i, per tant, les mesures d’educació i de prevenció són essencials. Des d’aquesta òptica, l’educació des de l’escola, les campanyes d’informació i consciència entre els adolescent i joves, així com entre tots els estrats poblacionals, resulta una de les eines més útils per detectar els gèrmens d’aquests comportaments i poder-los reconduir o corregir abans que derivin en situacions amb transcendència penal.
Un cop produïda aquesta, cal un assessorament integral i un tractament transversal per a les víctimes, de manera que, sobretot amb el tractament psicològic, i l’ajuda de les institucions de l’Estat es pugui reincorporar a la seva vida quotidiana amb les majors garanties d’èxit. I no es pot oblidar que les organitzacions internacionals (Save the children) informen que els menors, encara que no estiguin presents en els episodis de violència, sempre són víctimes indirectes d’aquesta quan es troba inserta a l’ambient familiar, de manera que tampoc es pot oblidar aquesta faceta de protecció dels menors.
–Ens podria fer un resum , per importància numèrica, de la tipologia de conflictes en l’àmbit civil?
–En l’àmbit civil, el major nombre de conflictes i els que presenten una major implicació social són els relatius a les crisis familiars i intervencions amb menors, seguides dels procediments laborals i de les reclamacions de quantitats, una vegada es comença a superar la crisi global que va originar un important nombre d’expedients concursals.
–I en l’administratiu?
–A l’àmbit administratius, i parlo des del TSJA, els conflictes més freqüents són els que tenen a veure amb la CASS, seguits dels relatius a la matèria financera (tributs, intercanvi d’informació), urbanisme i recursos contra els comuns i el Govern.
–Quin balanç fa de la implementació de la figura del saig?
–És encara molt aviat per a valorar la figura del saig i la seva implementació real. Només fa dos anys que desenvolupen les seves funcions i és de preveure que alleujaran un dels principals inconvenients quant a la lentitud de la justícia: l’execució de les resolucions ja fermes.
Són encara pocs els pronunciaments judicials que analitzen els recursos contra l’actuació del saig, així com manca el desenvolupament total de les competències d’aquests, de manera que un balanç acurat necessita un parell d’anys més d’exercici per poder efectuar una radiografia acurada del funcionament del sistema.
–Finalment, vostè creu que la política condiciona la justícia?
–El batlle o magistrat no viu aliè a la societat en la qual imparteix justícia, de manera que no es pot sostraure a la informació que al respecte es difon. En tot cas, sí que s’ha aprovat un codi de deontologia pel Consell Superior i s’aplica amb molt rigor, i així s’exigeix pels organismes internacionals que supervisen l’actuació del país.
No obstant, els batlles i magistrats actuen amb independència i resolen amb criteris tècnics, sense que la pressió mediàtica o política influeixi en les seves decisions. Des d’aquest punt de vista, el fet que el Tribunal Superior de Justícia estigui format per magistrats espanyols, francesos i andorrans, així com el Tribunal de Corts, preserva encara més aquesta garantia d’independència i imparcialitat.