Sophie Bellocq és degana del Col·legi d’Advocats, un càrrec que al gener farà dos anys que ocupa. 

–L’informe del Greco destacava que els magistrats havien d’escollir més membres del Consell Superior de la Justícia (CSJ). Què li sembla? 
–Els membres del Consell Superior de la Justícia històricament han estat designats políticament i fins ara hi havia molt poques persones que coneixen el món de la justícia. De fet això era així, fins que no vam tenir el Jaume Sansa, que va poder aportar la pràctica judicial en el si del CSJ. 

–Així doncs, ara ha canviat? 
–Les persones que entren, precisament, són persones que la majoria d’elles tenen una experiència judicial i legal, que coneixen molt el funcionament del Consell Superior de la Justícia. És important tenir en el si del CSJ unes persones que saben com funcionen els tribunals, que entenen de dret i que també donen garanties. Això és important, millor que els polítics.

–I també hi ha tres dones? 
–Em felicito que entrin dones perquè si hem de seguir les recomanacions europees i internacionals, hem de tenir una paritat, cosa que en la història del Consell Superior de la Justícia no havia existit mai.

–En cap moment l’informe del Greco fa referència als advocats. 
–No són agents de la justícia ni funcionaris. El que demanen és que els agents públics tinguin el seu propi codi de  deontologia.

–Els advocats ja el tenen. 
–Sí. Tenim un codi deontològic de la circulació transfronterera, l’europeu i el nostre de tota la vida. També tenim els usos i costums. Els que estem més dotats de codis som nosaltres. No crec que hi hagi una altra professió tan reglada com la nostra. Nosaltres tenim un codi deontològic i si no el respectem, intervé un tribunal disciplinari que et pot posar multes o inhabilitacions. El procediment deontològic que tenim nosaltres és el correcte i no és el que tenen els batlles i magistrats. Per això, els hi ha demanat que ho apliquin, però crec que ho haurien de fer en tota l’Administració. 

–Així i tot, el Col·legi es va reunir amb els especialistes que van fer  l’informe del Greco?
–Ens hem entrevistat. Ens han preguntat què pensem de la corrupció del país. S’han entrevistat amb molts professionals de diversos àmbits. És com una investigació, que fan una enquesta i demanen a tothom perquè no tothom té la mateixa versió dels fets. Senzillament, els hi hem pogut explicar els casos de corrupció.

–És difícil combatre la corrupció a Andorra?
–Casos de corrupció oficial a Andorra, n’hi ha molt pocs. S’ha de dir, molt pocs.

–Aquest estiu es va reformar el Codi Penal i es va decidir tipificar el delicte fiscal. És un avenç?
–No es pot plantejar si és un avenç o no. El món està avançant d’una manera. Andorra històricament ha apostat per un model d’Estat, però no té cap altra solució que tipificar el delicte fiscal perquè, si no, no podrem avançar amb els convenis internacionals que tenim signats ni mantenir l’euro. 

–I està preparada Andorra per a això?
–Hem de canviar les mentalitats perquè en l’àmbit fiscal el país ha passat de res a tot. I ens hem d’acostumar culturalment a entendre com funcionarà ara el país en l’àmbit fiscal. A vegades les lleis no arriben i la gent està preparada i aquí les lleis han arribat i és la gent la que no està preparada. 

–Llavors la societat andorrana no està a punt?
–La gent s’haurà de preparar psicològicament molt ràpid perquè el sistema no és el mateix. És un sistema de transparència, és un sistema de tributació i un sistema que, si volem optimitzar fiscalment, ho hem de fer d’una manera transparent. El món va en aquest sentit i el que tenim signat va també. Costarà.

–I Andorra també, doncs?
–A Andorra abans no hi havia impostos i de cop en posen. Al cap de pocs anys, et posen l’intercanvi automàtic d’informació i un ordenament tributari. Des d’un punt de vista social, tot això ho fan d’un dia per l’altre quan la majoria de la gent no feia ni la comptabilitat dels negocis, perquè no era obligatori. En pocs anys s’ha fet una evolució important. La gent no entén que ha de pagar els comptes, els impostos i encara menys el delicte fiscal. 

–A finals d’any tindrem el nou codi de procediment civil, us heu reunit amb el ministre per acordar-lo?
–Els dos primers anys van ser de redacció i no vam tenir molt de feedback. Després hem tingut una feina molt intensa durant sis mesos i fins i tot el ministre ha vingut al Col·legi d’Advocats per explicar-lo.

–S’agilitzarà la justícia?
–Esperem. Els terminis no es respecten i amb els judicis orals, les sentències seran més curtes i sortiran més ràpidament. Si apostem per canviar el sistema és perquè la justícia sigui més eficient, més ràpida i amb garanties. 

–A banda dels judicis orals, quins serien els punts més destacables?
–Hi ha una audiència prèvia per a les proves. Això és interessant perquè et permet tenir una transparència dels fets. Dona més importància als processos pericials i de part. També hi ha un canvi que vam demanar nosaltres que és la designació de l’advocat perquè sigui més àgil. 

–Com s’elegeix ara i com heu demanat que sigui?
–Ara, l’advocat s’ha de fer amb poders notarials i, si vius fora, els has de  postil·lar i traduir. Ara, es farà una simple carta de designació de l’advocat sense que la gent tingui l’obligació de fer tanta despesa i pagar un notari, que ja té despesa judicial. 

–En quin punt es troba la creació del centre d’arbitratge?
–Hem modificat la llei. Estem a punt de presentar el projecte al Govern perquè ho entrin a tràmit parlamentari.

–Quan entregaran el projecte?
–A final d’any. 

–Què implica el projecte de llei?
–El que hem fet és que el tribunal arbitral estigui constituït per llei i que hi hagi una paritat entre el Col·legi i la Cambra del Comerç, Indústria i Serveis. Un cop ja tinguem el tribunal constituït, disposarem d’una base legal i haurem de fer una feina per determinar el funcionament del tribunal i modificar la llei d’arbitratge per donar-li tant el desenvolupament tant local com internacional.