PUBLICITAT

Carme Hortolà Directora financera

«La dona no demana augments de sou»

Carme Hortolà
Carme Hortolà

Carme Hortolà (Barcelona, 1968) és una de les ponents que va participar al lliurament del primer guardó Olympe de Gouges de reconeixement de la promoció de la igualtat en l’àmbit laboral. Hortolà és directora general de GVC Gaesco, societat d’intermediació borsària, i una defensora dels drets de les dones. De cinc germans, és l’única que treballa a l’empresa familiar. 
 
–Posi’m algun exemple de dones que l’inspirin?
–Et diré tres exemples. La Rosa Parks, la dona negra que es va negar a aixecar-se de l’autobús per cedir el seient a un blanc. Aquesta acció va revolucionar els Estats Units. La companyia de bus va patir tantes pèrdues que al final van haver d’abolir la llei. També s’ha de destacar la Marilyn Monroe. En un moment donat es va negar a fer de rossa tonta i es va convertir en una de les primeres directores de cine a la història. 

–I l’últim? 
–L’altre exemple és d’algú més proper: la Maria Àngels Vallvé. Va ser la primera agent de canvi i borsa a Espanya, l’any 1971. Tot i estar casada, va deixar el marit i els nens i se’n va anar a Madrid a estudiar i, d’alguna manera, ens va obrir la porta a totes a qui treballem al sector financer. Totes podem estar molt orgulloses d’elles. Jo segurament més que ningú, ja que la Maria Àngels és la meva mare.  

–Cada vegada hi ha més dones ocupant càrrecs de responsabilitat?
–Sí, però depèn dels sector. Ara, el 20% dels consellers de l’IBEX són dones. No arribem al 30% que demana la normativa europea, però no tenim el 15% de fa pocs anys. Quan parlem de bancs, estem a un 17% i en les empreses que no cotitzen, no s’arriba al 12%. 

–Ha patit la discriminació de gènere en primera persona a la feina alguna vegada?
–En general, les dones sempre hem de demostrar més sovint que som al lloc on som perquè valem, no per una quota. Sobre situacions més concretes, quan treballava a l’Ajuntament de Barcelona fent la gestió del deute, un directiu d’un banc japonès va dir literalment que no volia parlar amb mi perquè a més de jove, era dona. Recordo el suport que van mostrar cap a mi els meus caps.

–A Andorra fa anys que els homes cobren, de mitjana, 500 euros més que les dones. Quines mesures caldria aplicar per acabar amb aquesta xacra? 
–S’haurien de fer auditories sobre la bretxa salarial. D’altra banda, les dones, per norma general, no demanem augments de sou. Pensem que si ho fem bé i ens ho mereixem, ja ens l’apujaran. Els homes, en canvi, cada any venen a queixar-se. És un tema educacional.  Hauríem d’educar perquè la dona fos més inconformista. 

–És més fàcil ascendir a la feina conciliant la vida professional amb la personal?
–Absolutament. La digitalització ho permet. A les 19.00h estic fent els deures a casa. Això sí, a els 22.00h sóc un altre cop a l’ordinador fent informes. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT