L’Ibrahima Niang, president de l’associació Africand, és un dels impulsors de la Setmana de la diversitat, que aquests dies celebra la desena edició sota el lema Àfrica més a prop. Una proposta per descobrir millor la realitat del continent.
 
–Quins són els objectius de la Setmana de la diversitat?
–Els objectius segueixen sent els mateixos: apropar la cultura i la realitat africana al Principat amb diferents activitats. Diumenge vam fer un torneig de futbol 7, ahir un taller de cuina per apropar la gastronomia africana i dissabte hi haurà el plat fort: un sopar amb concert.

–És necessari fer pedagogia sobre l’Àfrica?
–La pedagogia és necessària no només pel cas d’Àfrica, sinó per tot arreu. El què et venen i la realitat no és el mateix. I a l’Àfrica passa el mateix, la visió que té la gent d’allà d’Europa és equivocada, per això es produeix aquest moviment migratori amb gent que es mata al mar. Es pensen que quan arribes aquí tens feina, diners i de tot perquè ho veuen a la tele. I si aquí només t’informes d’Àfrica per la televisió, potser només veuràs pobresa i misèria.

–No és fàcil trencar aquesta visió.
–El treball que fem és feixuc, no és fàcil, però mirem que la gent entengui que hi ha guerres i fam, però que també hi ha una Àfrica viva. És un continent amb països amb diferents nivells econòmics i que totes les estadístiques l’assenyalen com un continent de futur. Tot està per fer. Potser tenim massa pressa perquè es produeixi el canvi, però han de canviar coses.

–Com valora el coneixement que hi ha a Andorra sobre el continent africà?
–La gent que ha vingut de fora potser ha tingut més contacte amb africans i la seva valoració pot ser diferent. No és el mateix que algú que ha viscut aquí i el contacte amb l’Àfrica és mínim. Però la percepció general va canviant. Culturalment també és un país molt tancat i això del contacte directe no és fàcil com en altres països.

–Els intercanvis també són positius per combatre el racisme. Ha ajudat en aquest sentit?
–El coneixement mutu sempre trenca barreres i per conèixer la gent has d’estar disposat a anar-hi i que l’altre estigui disposat a rebre’t. Nosaltres estem aquí, allarguem la mà i la gent que ve normalment s’emporten una altra mirada d’aquell que potser els feia por.

–S’ha trobat en situacions de racisme?
–El racisme a tot arreu existeix. Però aquí, per sort, les institucions no són racistes i les persones que compleixen la llei tenen dret a què han de tenir dret independentment del seu color de pell. Aquest és un principi bàsic i aquí el racisme de base està superat. Tothom comparteix feina amb gent d’altres nacionalitats i a ningú li han tancat les portes per accedir a un pis o a una feina pel color de la seva pell. Tot i així és cert que és un tema molt sensible.