D’una escudellada que era pràcticament una celebració familiar entre un grup de veïns de l’avinguda Meritxell, a una de les tradicions més arrelades al país. El Paco Reyes fa 50 anys que col·labora amb la celebració i recorda els canvis viscuts des dels anys 70 fins a l’actualitat.
 
–Quines són les diferències més importants entre l’escudellada d’ara i la dels inicis?
–La recepta és la mateixa des que es va començar, però evidentment la magnitud, la grandesa, no té res a veure. Actualment tenim 10 fogaines de vianda i vam començar amb una. Això vol dir que treballàvem per fer unes 120 o 130 racions. Ara fem 1.500 litres que corresponen a unes 3.000 racions.

–A l’inici tothom anava amb plats i ara es veuen tuppers i fins i tot olles!
–És cert i això és un gran dilema per a la junta. Jo sempre he batallat per aconseguir que primer es reparteixi a tothom qui porta plat i en cas que en sobri, llavors que vingui la gent i amb tota la satisfacció del món se li dona. Però preferim que tothom qui tingui plat pugui menjar escudella.

–És una festa pensada per menjar al carrer.
–El concepte de l’escudella al carrer és un concepte de fraternitat, de compartir un àpat. Però ni el comú ni nosaltres no donem caritat i potser la sensació que dona de qui ve amb l’olla és que són pobres i no és això. Nosaltres el que volem és que la gent es quedi a la plaça. El més bonic de l’escudella és que la gent se la mengi a la plaça i un dia de sol és magnífic veure la plaça plena de gent menjant. Nosaltres gaudim quan veiem que la gent menja amb satisfacció i repeteixen. I voldríem que tothom en mengés, els d’aquí i els de fora.

–La d’Andorra la Vella és l’escudella més bona de totes les que es fan al país?
–[Riu] Suposo que tothom ho diu de la seva, però jo diria que sí. De fet, les escudelles d’arreu d’Andorra surten de la d’Andorra la Vella. Per a nosaltres aquesta és la millor, encara que potser rebrem alguna crítica per dir-ho.

–És una competitivitat sana!
–Sí, sana i saludable! [Riu] Però hem de dir que el cap de Govern, l’any passat, ens va reconèixer que la nostra era més bona que la d’Escaldes! I ell les prova totes perquè passa per totes les parròquies.

–Tenen la continuïtat assegurada?
–Crec que està completament assegurada. És una tradició molt arrelada i cada any tenim nous escudellaires. Aquest any, de fet, en tenim quatre de nous. Per tant, crec i confio que tingui continuïtat encara que nosaltres ens anem retirant.

–Com se sent veient que l’escudella que van començar entre un grup de veïns s’ha acabat convertint en una tradició tan important a la parròquia i al país?
–Per a nosaltres és una gran satisfacció fer un treball que ha agradat i perdurat des del primer dia i que tothom ho ha acabat considerant una tradició popular.