David Astrié Enginyer industrial
«Patir un càncer no és sinònim de mort»
Va patir un càncer de còlon i el va vèncer. Es considera un supervivent de la malaltia i, una dècada després de ser diagnosticat i tractat, veu la vida amb uns altres ulls. No té por a una possible recaiguda, David Astrié (Andorra la Vella, 1978) parla de tu a tu sobre el càncer.
–Dilluns va ser el Dia Mundial contra el Càncer i vostè fa fer un tuit per celebrar que li havia guanyat la batalla.
–També és un dia en el qual tothom s’involucra en actes destinats a diferents organitzacions amb diferents ànims per promoure la cura del càncer.
–La societat andorrana està involucrada i conscienciada?
–Hem fet una evolució molt bèstia des de fa 10 anys. Abans parlar de càncer era un estigma i quasi era una paraula prohibida. Ara, les institucions i associacions, sobretot Assandca, fan pedagogia sobre la malaltia i ajuden als malalts i a la seva famílies.
–Com valora el paper d’Assandca?
–Tot el que sigui facilitar la vida als malalts i als familiars, és benvingut. Incloc als familiars perquè moltes vegades són els grans oblidats i són una part molt important: forma part de l’equip, juntament amb l’oncòleg i els infermers. El suport dels familiars és vital per tirar endavant. Gràcies a Assandca la malaltia és menys pesada.
–Què li sembla la figura de la psicooncòloga que el SAAS va incorporar a finals d’any?
–Ajudarà molt per saber com afrontar la malaltia i, sobretot, per saber com actuar. Tant als pacients com als familiars.
–La lluita contra el càncer li ha canviat la vida?
–A mi i a tothom. Quan estàs entre l’espasa i la paret i intueixes que la teva vida està en joc, només penses en curar-te. En aquest procés, penses en el que podràs tornar a fer quan estiguis curat i en el que no pots fer quan estàs malalt. Això et fa apreciar cada moment de la vida quan et trobes bé i gaudir del dia a dia encara que siguin jornades sense res d’especial. El fet d’aixecar-se al matí és un regal i els supervivents ens hem de sentir afortunats.
–En quin sentit?
–A mi se’m va reordenar les prioritats. Des d’aleshores cuido molt més la família i els amics. I a mi mateix. Se’m va despertar una part egoista: un instint de supervivència per lluitar contra la malaltia. Porto una vida saludable. Menjo sa i practico esport regularment. Això ho posa tot a favor per no recaure.
–Viu amb la por de tornar a patir càncer?
–Rotundament no. Visc el dia a dia i no em preocupo del futur. Si recaic, ho tornaré a afrontar. Si visqués amb la por no podria gaudir de les petites coses del dia a dia.
–Ja curat, quin missatge transmet?
–El càncer ja no és sinònim de mort. Gràcies a la medicina hi ha més gent que supera la malaltia. Perquè la paraula és aquesta: som supervivents del càncer. Hem de seguir contribuint en aquests progressos perquè cada vegada li guanyem la batalla més persones.