SÒNIA YEBRA Presidenta The Shopping Mile
«És difícil trobar professionals perquè no tenim una borsa de treball òptima»
The Shopping Mile és la darrera novetat dins el sector comercial d’Andorra. La seva presidenta, Sònia Yebra, assegura que l’objectiu és que hi participin tots els comerços de l’eix central i que tothom s’involucri per tirar endavant un seguit d’accions que formin part d’un dels projectes de país més importants en marxa actualment.
–The Shopping Mile marcarà un abans i un després?
–Sí, aquesta és la nostra expectativa, sobretot en la forma de treballar de la part comercial. Amb aquesta iniciativa volem sumar esforços i comunicar millor a l’exterior l’oferta que tenim i les experiències i varietat de productes que podem oferir sobretot en l’eix central.
–Era una iniciativa realment necessària?
–Tots tenim els mateixos interessos i el que volem és que vingui gent a Andorra i gaudeixi i, sobretot, gasti en tots els sectors. Tot plegat ha de fer que els visitants estiguin contents i es trobin en un espai agraït perquè parlin bé del país i vulguin tornar.
–The Shopping Mile va rebre moltes crítiques pel nom en anglès, però vostès el defensen.
–Nosaltres creiem que representa molt bé el que som, que és una milla de compres. Al final, la paraula shopping l’utilitzem tots d’una manera molt habitual i col·loquial. El nostre objectiu és unificar esforços a l’hora de comunicar a l’exterior i creiem que l’anglès ens ajudarà a arribar més lluny.
–El comerç és l’únic sector que encara no ha sortit de la crisi?
–Jo crec que no és només un tema de crisi, sinó que hi ha un canvi de sector, d’hàbits de consum i de prioritats del mateix client. Hi ha un canvi estructural al qual ens hem d’adaptar a la manera de fer les coses i fins que no ho aconseguim, no podrem sortir d’aquest forat. La crisi també és un problema d’adaptació d’oferta i demanda.
–El comerç electrònic influeix?
–Lògicament influeix perquè hi ha una part de venda que és comerç online a escala mundial, encara que no és gaire elevat. Si no m’equivoco, estem parlant d’un 15 o 17% de la facturació total, de manera que podem dir que les botigues físiques continuen tenint molt de pes. Ara bé, el comerç electrònic és un repte, sí i més per Andorra, que ha d’entrar dins aquest comerç digital per diversificar els riscos. Però insisteixo, la crisi és un cúmul de canvis estructurals, no es deu a una única raó.
–La formació dels professionals forma part d’aquest cúmul?
–A Andorra sempre hem tingut aquest problema, perquè som un país en què realment és difícil trobar professionals en qualsevol sector perquè no tenim una borsa de treball òptima. Tampoc és fàcil trobar gent de fora que vulgui venir a treballar aquí. No és només un problema de tarifes d’immigració sinó que és un problema de país, perquè no tenim què oferir. És evident que quan no hi ha competència, la qualitat del servei no és bona.
–És a dir, per la gent de fora ja no val la pena venir a treballar a Andorra?
–És difícil, perquè malgrat que les empreses podem oferir unes bones condicions laborals, la realitat social és que no és fàcil trobar un habitatge adequat i coherent en relació qualitat-preu, a més d’altres dificultats que pateix qualsevol ciutadà.
–Coneixen algun treballador del comerç que pateixi una situació semblant a la dels temporers?
–Sí, és el mateix problema, amb la diferència que els temporers, com diu la paraula, tenen un problema temporal. Però si parlem de millorar la qualitat dels professionals del país, estem parlant de gent que volem que es quedi a mitjà termini i per tant que traslladi aquí tota la seva vida més de sis mesos
–De cara a les eleccions, els comerciants pensen fer alguna demanda als partits polítics?
–De moment no hem tingut cap contacte. L’únic que puc dir és que nosaltres sempre traslladem els nostres neguits i amb els dirigents actuals mantenim una relació molt fluida. És cert que hi ha moltes coses a millorar però no es tracta només d’accions puntuals sinó de canvis profunds que no sempre són evidents. Creiem que tots hem de fer un esforç, no només els polítics. La part privada i la societat civil també s’ha d’involucrar perquè Andorra ofereixi una bona qualitat en tots els seus serveis.
–Andorra s’ha de reinventar?
–Jo crec que Andorra està bé com està. Som un país amb unes qualitats fantàstiques i més que reinventar-nos hem d’intentar adaptar-nos a aspectes difícils, com a país petit, però que resulten molt importants per atraure finançament i clients. Hem de ser capaços de donar a conèixer què som i què tenim.
–Han rebut algun feedback per part dels participants en el curs de professionals del comerç que organitza la Cambra?
–Sí. Són cursos molt interessants perquè realment estan dirigits a la renovació i a la visió actual del comerç perquè els empleats puguin actualitzar-se a tots els nivells, perquè avui dia qualsevol venedor ha d’estar molt ben informat per transmetre allò que el client vol.
–Quina creuen que és la principal mancança dels professionals?
–Els idiomes, perquè som un país turístic i amb el català i el castellà no hi ha prou, i el coneixement de tècniques de venda i del producte.
–En quin estat es troba el pla estratègic de compres?
–Nosaltres estem executant la part que ens pertoca com a eix central i estem a la cerca d’un gerent. Ja tenim planificada la feina que implica establir un calendari d’accions 2019-2020, crear una web conjunta i el repte de fer extensible i comunicar què és The Shopping Mile. Estem treballant amb els dos comuns, el Ministeri i Andorra Turisme.
–El comerç és una part clau de l’èxit de la Marca Andorra?
–El comerç és un punt més d’aquesta marca de país. L’important és que sapiguem transmetre conjuntament els nostres valors. A partir d’aquí, ja treballarem nosaltres per tirar endavant el comerç.
–La part baixa de Meritxell s’ha tancat definitivament al trànsit i sembla que funciona molt bé. Què ha de passar amb la part alta?
–Fa molt temps que sabem que logísticament la part alta és impossible convertir-la en zona exclusiva per a vianants. És una qüestió de circumval·lació que afecta no només a Andorra la Vella, sinó també a la resta de parròquies. Per aquest motiu, el comú va apostar per eixamplar les voreres al màxim i estem molt satisfets amb el resultat final de l’embelliment. Ara l’objectiu que tenim és millorar l’espai de la rotonda perquè sigui més atractiva i aconseguir que l’oferta comercial de la part alta sigui prou important com perquè la gent pugi fins a la plaça Rebés i continuï fins al centre històric.
–Parlant de l’afectació al trànsit: Saben com està el pla de mobilitat? El comú els va demanar la seva opinió?
–No tenim coneixement. Sabem que per part del comú es va contractar una empresa professional, però encara estem a l’espera. En el seu moment, fa un parell d’anys, com a Associació de Comerciants de l’Avinguda Meritxell, li vam transmetre la nostra postura, que era l’existència d’un únic carril per a cotxes, però el comú no ho va considerar oportú i nosaltres ho vam acceptar. Estem en una altra etapa ja.
–El ministre de Turisme, Francesc Camp, és partidari d’atraure el turisme de luxe que passa per l’arribada al país de marques de prestigi. Què n’opina?
–Nosaltres intentem captar els màxims públics possibles. En aquests moments tenim un públic low cost i mig i sí que és cert que ens en falta de més nivell. Sabem que és un nínxol de mercat que no és fàcil assumir perquè la competència de grans ciutats pròximes és molt important i és com un peix que es mossega la cua: què són primer, els clients d’alt poder adquisitiu o les marques de luxe? Al país ja tenim grans marques –en moda, joieria, perfumeria, esports– encara que no estiguin presents de forma directa com a monomarca, però crec que hem de centrar els esforços en atraure aquest tipus de client i quan estigui consolidat, les marques vindran soles.
–L’eliminació dels 90 euros mínims per demanar el tax free, ha repercutit en el comerç andorrà?
–No, perquè la gent sempre acaba consumint on vol i nosaltres apostem i promocionem el consum dins d’Andorra. És a dir, creiem que el que es consumeix al país, s’ha de quedar país i, així, fer país. Hem de mentalitzar els clients que viuen a Andorra que consumir aquí és bo per a tots.
–És partidària d’impulsar una nova FACA?
–Fa tres o quatre anys ja ho vam intentar però no ho vam aconseguir. La veritat és que la FACA és una federació de país i actualment quan necessitem unificar esforços, les associacions de comerciants ens reunim i en parlem. La FACA està en stand by, no està dissolta, però tampoc funcionant.
–Pel que fa a la comunicació institucional, potser seria més fàcil?
–En el moment en què es treballa el pla estratègic de compres i s’han definit diferents àrees comercials, creiem que tenim una forma de treballar molt bona i sabem quins són els seus interlocutors. Només el temps dirà si realment és necessària una federació o un grup de treball a nivell nacional.
–Els comerciants del Pas de la Casa sovint asseguren sentir-se discriminat per part del Govern que prioritza la vall central. Vostè té aquesta sensació?
–El pla estratègic de compres defineix l’eix central i el Pas de la Casa com a punts principals comercials. Sé que s’està treballant de manera paral·lela amb el Pas, però crec que són formes fer diferents amb interessos diferents. Potser nosaltres portem més anys treballant conjuntament i per això és més fàcil pel Govern comunicar-se amb nosaltres, però en cap cas crec que el Pas estigui discriminat.