Maria Cardoso (Porto, 1996) és l’entrenadora de l’equip femení de l’Inter d’Escaldes. A més, és jugadora de l’Enfaf i de la selecció absoluta, on ocupa la posició de portera.

–Quin és el seu paper a l’Inter d’Escaldes?
–Soc entrenadora i monitora. Entreno a les nenes els divendres a la Borda Mateu durant una hora. Entre tots els entrenadors ens coordinem perquè les noies puguin aprendre i divertir-se jugant a futbol.

–L’Inter té una de les bases més importants del futbol andorrà i és un equip referent al Principat. Què suposa estar en una entitat com aquesta?
–Han confiat amb la meva manera de treballar. Em donen una oportunitat de poder ensenyar el que jo he après amb el futbol. Puc donar una mica de plus a les noies quant a tàctica i tècnica. Per a mi, és un orgull representat un dels equips que millor base té a Andorra i això és un punt positiu per al meu currículum.

–Quines són les seves claus com a entrenadora?
–Sobretot vull que les noies es diverteixin i que no agafin la pressió que s’ha de guanyar, que gaudeixin de perdre i que agafin els mateixos coneixements del futbol. Soc molt exigent com a entrenadora, competitiva però també deixo fer. També dono confiança a les noies.

–Com és el futbol femení al país?
–En un punt més crític crec que tots els clubs haurien de tenir un femení i potenciar-lo. M’agradaria que el tinguessin perquè el volen, no per rebre diners de la UEFA. Perquè vulguin i per tenir una lliga andorrana. Que no vegin el futbol com a hobby. M’agradaria que els clubs en si fomentessin el futbol femení. Ja es fa però encara falten clubs. Tot i això, el nivell de les noies ha crescut.

–És internacional.
–Sí. Em vaig fer andorrana l’any 2014 per poder jugar amb la selecció, per l’oportunitat de poder representar al meu país. Espero que alguna de les noies que tinc pugui arribar a representar a Andorra com ho faig jo.

–I també juga amb l’Enfaf.
–Sí, soc portera. L’any passat la sort no ens va acompanyar però aquest any l’equip està més junt i sap com juguem. Ens entenem millor entre nosaltres. Estem molt motivades i tenim una gran motivació.

–Quina és la seva il·lusió?
–M’agradaria que ascendíssim a preferent. Un somni seria guanyar un partit amb la selecció andorrana en competició oficial.

–El seu futur és a l’Enfaf?
–No miro el futur. Vaig fent. És complicat desplaçar-se d’Andorra perquè del futbol sènior no vius. No em veig a un altre club, soc de cor.

–Ni a un FC Andorra femení?
–Diuen que està sobre la taula. No ho sé. Ni hi penso. Ara l’objectiu és ascendir a Preferent. H