Les xifres globals sobre els residus generats al Principat durant l’any passat apunten un increment de l’1,7%, respecte al 2022. Així ho ha exposat el ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, en declaracions posteriors a la Comissió Nacional de Residus que Govern realitza amb els comuns cada any: «Hem generat un 1,7% més de residus respecte al 2022». 

Tanmateix, Casal ha explicat que «els residus tractats internament se situen entre un 24 i 26%, i el 78% restant correspon a exportacions [...] Aquest increment prové de residus de runa lligats a la construcció —els quals s’han incrementat un 3%— i després de la gestió de fangs de les depuradores». En la mateixa línia, el ministre ha remarcat que a mitjans de l’any 2022 es van començar a exportar els fangs d’algunes depuradores del país, i per aquest mateix motiu han incrementat les xifres. 

Respecte als objectius que es marca el grup de treball en qüestió de residus, el pla indicat és arribar a l’any 2030 amb una reducció del 15% envers la generació de residus: «L’objectiu es va marcar tenint en compte l’increment de població i els residus generats per habitant, a més que en aquell moment, que d’acord amb les dades 2010, estàvem generant més de 500 quilograms de residus l’any, per aquesta raó vam proposar arribar a una reducció del 15% el 2030». 

De cara als objectius marcats per tenir un bon nivell de reciclatge, el titular de la cartera de Medi Ambient ha declarat que «amb el mètode actual, estem molt a prop de complir els objectius que teníem fixats pel 2030, els quals estaven al voltant del 49% de reciclatge de residus». Actualment, la gestió de residus al país és una competència a càrrec del Govern i dels comuns de les set parròquies. Per una part, els comuns s’encarreguen de la recollida dels residus, mentre que per l’altra, l’Executiu promou les tasques de gestió d’aquests. 

Per aquest mateix motiu, Casal ha enumerat les actuacions proposades des de Govern per tal de fer una bona gestió dels residus. Per una banda, «els residus que provenen de l’ús domèstic han de ser menys i els que recollim, han d’estar ben seleccionats». I per l’altra, volen fixar dates per tal d’implementar accions com poden ser la de tancar contenidors, acció que «algunes parròquies ja estan fent i que, fa que  a l’hora de llençar els residus, es recol·lectin unes dades que ens aportin informació per millorar». 

Així i tot, Casal també ha exposat que «el que pot funcionar en una parròquia no té per què funcionar en una altra zona turística on hi ha una variació de la població molt important i en funció de la temporada de l’any». Així, la proposta d’implementació de les accions que proposa l’administració requereix una recaptació de dades i anàlisi de les mateixes per tal de zonificar les diferents parròquies, així com les diferències existents entre els residus que es generen, segons va manifestar Casal.

Paral·lelament, el ministre ha fet incís en la barreja entre les fraccions de residus, ja sigui cartó, envasos, vidre i altres. «Al paper i cartó, vidre i envasos anem recollint, però trobem parts impròpies. És important reduir aquests impropis». Finalment, Casal ha fet referència al tipus de gestió que estudien, perquè considera que algunes d’elles «van juntes». A més de fer una crida a la conscienciació de la ciutadania per fer una bona separació dels residus.