• 'Andorra ou les hommes d'airain' encapçala el centenar de títols 'andorrans' que les biblioteques digitalitzaran a partir d'octubre
• Dalleres, Albert, Orobitg, Capdevila i Kirkup, en un llistat en què falten el 'Manual Digest' i el 'Politar'

Llibreta manuscrita de Sandy; la novel·la, editada per Plon i un altre dels títols de l'autora que es digitalitzarà. Foto: TONY LARA

Ha costat déu i ajuda arribar fins aquí. Ho diuen, ja saben, els Manel. Un any, exactament, des que la Unesco va subvencionar amb 11.000 euros el projecte probablement més urgent en matèria literària: bolcar en format digital el corpus de la literatura andorrana, avui un desert clamorós i feridor a la xarxa només matisat –i a la babaà, sense criteri ni sistema– per l'oceà que constitueix Google Llibres. Després d'un any de rumiar-s'ho una i altra vegada i de buscar sota les pedres els diners necessari, l'Associació de Bibliotecaris (Abada) ha fet el salt definitiu de les bones intencions als fets concrets i el 5 d'octubre començarà la digitalització del primer contingent d'obres procedents de les biblioteques públiques i de la Nacional.

En total, quasi un centenar de títols que sumen prop de 40.000 pàgines i entre les quals destaca un nom propi: Isabelle Sandy. La biblioteca de la Massana aporta al projecte no només l'obra mestra de l'escriptora, Andorra ou les hommes d'airain –això sí, en la versió original francesa– sinó també tres llibretes manuscrites que contenen l'esbós del que després es convertiria en Andorra. Una rara joia naturalment exclosa de préstec i que un dia no gaire llunyà serà consultable amb un sol clic de ratolí.

Un projecte urgent i necessari

¿Quan? Aquesta és ara la gran pregunta, perquè l'Abada disposa de fons per finançar la primera part del projecte –la digitalització d'aquest patracol de pàgines– però en canvi, el corol·lari de tot plegat, el que dóna sentit a l'aventura en què s'han embarcat les biblioteques –penjar a la xarxa la documentació escanejada– és avui una incògnita: l'Abada calculca que caldran 4.000 euros més per adquirir el software necessari per posar a disposició dels internautes aquest centenar de títols. Un pessic de res, sí, però que l'associació es veurà obligada a mendicar d'institució en institució si es repeteix el guió dels últims mesos. Les coses, com són: si la primera fase s'ha endarrerit mig any és perquè el ministeri, que reparteix generoses subvencions a iniciatives culturals d'allò més peregrines –i només cal que repassin el llistat de l'última convocatòria– no va considerar oportú un projecte com el d'Abada que salva un buit absolutament injustificable a aquestes altures. Tornem-ho a dir: la presència a la xarxa d'autors i llibres de temàtica andorrana és avui purament testimonial i incòmodament aleatòria. En el millor dels casos, i sempre que trobin aquests 4.000 euros extres, el material que ara es començarà a digitalitzar es penjaria a Internet al llarg del 2012. I s'haurà de veure com: la intenció de l'Abada, segons la presidenta, Pepi Diéguez, és que es pugui recuperar la informació per autor, títol, temàtica i paraula clau; les obres que no estiguin sotmesos a drets d'autor es podran descarregar lliurement; la resta només es podran consultar en línia. Dependrà del software i, per tant, dels diners.

Però això, de moment, és ciència ficció. La realitat és que l'empresa madrilenya Sibadoc –que ha digitalitzat el fons artístic de la Fundació Joan Miró– aterrarà a principis d'octubre al Principat per escanejar aquestes 40.000 pàgines. Ho farà en unes dependències cedides pel Govern, i l'operació s'allargarà previsiblement un parell de mesos. Sandy, ja s'ha dit, encapçala la nòmina d'autors locals. A banda d'Andorra, també se'n digitalitzaran altres dues obretes: Nuits andorranes i La simple vie des hommes.

La llista definitiva

Val a dir que cadascuna de les biblioteques que participa en aquesta primera fase –totes les comunals excepte la d'Escaldes, ves per on– ha proposat una dotzena de títols, i que la Nacional s'ha destapat amb una trentena llarga de suggerències. Atenció a la nòmina d'autors: entre els (més o menys) contemporanis, només hi ensenyen la poteta Josep Enric Dalleres (22 poemes, Despertar); James Kirkup (An island in the sly); Norbert Orobitg (Poesia i visió d'Andorra, però no en canvi, Pau dins la guerra, la seva gran novel·la bèl·lica); Lluís Capdevila, amb el megaclàssic Nouvelle déocuverte de l'Andorra; i les Possobres d'Engordany, d'Esteve Albert. L'assaig històrico-divulgatiu és sens dubte el gènere millor representat: Toponímia de la Vall d'Ordino (Lídia Rabassa), La farga de cal Pal (Albert Pujal i Josefina Lladós), El Pas de la Casa (Jaume Brugat)... El llibre de viatge hi apareix també molt ben representat, amb Més Pyrénées (Paul Guiton), Les Vallées d'Andorre (Jean Bacquer), The hidden Republic (Gaston Lewis Leary), En los valles de Andorra (Clara Vanderbeke), L'Andorre à dos de mulet (Lafon)... I hi ha també un grapat més de gratíssimes sorpreses: el diari Poble Andorrà, que es va publicar entre el 1994 i el 1996; La gendarmerie française dans les vallées d'Andorre, de René Baulard, ja saben, el coronel que va dirigir l'ocupació del 1933; i fins i tot dos dels curiosíssims llibres de Pau Xavier d'Areny-Plandolit, el nostre últim polígraf: Manual del naturalista preparador i Cultivo de la estética y belleza de la mujer.

En el capítol de les absències, les més clamoroses són les del Manual Digest i del Politar andorrà, l'abecè de la –diguem-ne– andorranitat. Val a dir que la selecció final s'ha fet seguint criteris d'antiguitat, raresa i estat de conservació, i que els drets d'autor han desaconsellat incloure –de moment, i Dalleres de banda– autors estrictament coetanis. Pel que fa al Manual Digest i al Politar, l'absència –diu Dièguez– s'explica perquè en aquesta primera tongada no hi ha participat l'Arxiu Nacional, on estan dipositades les dues obres. Però tot això tot just acaba de començar. I després de tants anys, tampoc no és ara el moment de posar-nos llepafils.

Per a més informació consulti l'edició en paper.