• El Superior torna a donar la raó al Govern i no aprecia la nul·litat del Nomenclàtor que reclamava Sant Julià

Canòlich era Canòlich, després va ser breument Canòlic i finalment Canòlich. El Comú es va sortir amb la seva. Foto: ÀLEX LARA

La Guerra del topònim s'ha acabat. Així ho va decidir el Tribunal Superior en una sentència «ferma i executiva» dictada el 23 de gener i que deixa sobre el camp de batalla un previsible vencedor, el Govern, i un claríssim derrotat, el Comú lauredià. Sant Julià veu desestimada en última i definitiva instància la pretensió que la justícia decretés la nul·litat de ple dret del Nomenclàtor oficial, aprovat per decret de l'executiu Bartumeu el 13 d'octubre del 2010 i que –recordem-ho– va ser degudament descafeïnat quan el mateix Govern, dos mesos abans de les eleccions al Consell, es va fer inopinadament enrere, va corregir la Comissió de Toponímia i va donar per vàlids, contra l'opinió dels experts, tres dels noms de lloc més litigiosos: Canòlich, amb h; Juberri, amb b, i Auvinyà, amb v. No cal dir que la primera versió del Nomenclàtor establia com a grafies oficials Canòlic, Juverri i Aubinyà.

No en va tenir prou el Comú, aleshores amb Josep Pintat al capdavant, amb el gest del Govern, i tal com havia amenaçat, va portar el Nomenclàtor a la batllia. La corporació en reclamava la nul·litat amb els arguments –repetits després davant del TS– que la Comissió de Toponímia s'havia atribuït «competències decisòries que no li corresponien» i, sobretot, que el Nomenclàtor l'havia aprovat «exclusivament pel Govern, sense respectar la competència compartida del comú». Ni en primera ni en segona instància ho han entès així batlles i magistrats. El Superior liquida el plet de forma expeditiva i en uns termes que indiquen que la causa del comú estava condemnada a la derrota: «No hi ha lloc a pronunciar la nul·litat del decret relatiu al Nomenclàtor perquè la manca de consens porta causa de la inactivitat injustificada de la pròpia part demandant». Per si no havia quedat prou clar: del Comú.

rebequeria / Ras i curt: el tribunal li retreu al Comú un silenci pertinaç i reincident que es remunta al 2008, quan la corporació decideix unilateralment deixar de col·laborar amb la Comissió, es permet el luxe d'ignorar la carta amb la llista de topònims litigiosos que la mateixa Comissió va fer arribar a tots els comuns –«Podem notar que els altres comuns sí que han respost i presentat observacions», remata la sentència– i fins i tot retira el representant lauredià de les reunions de la Comissió. Amb aquests raonaments, el Superior desautoritza el «motiu essencial» del recurs en què Sant Julià basava la seva pretensió de nul·litat, i que no era altre que el Govern havia aprovat el Nomenclàtor sense que el comú hi tingués ni veu ni vot. Fins aquí, el moll de l'ós de la sentència. Però és que el relat dels magistrats també deixa entreveure que la inhibició –o la rebequeria– del Comú es produeix a partir del moment que la Comissió rebutja un paquet de propostes lauredianes relatives a unes grafies dubtoses. Com que li diuen que no, el Comú s'empipa i plega. Sense atendre –li retreu el Superior– que «el rebuig estava motivat per elements tècnics, resultant d'un estudi de caràcter científic».

Arribats en aquest punt, convé repetir que, davant de la polèmica generada, el Govern ja havia fet el març del 2011 una vergonyant marxa enrere, acceptant com a oficials les grafies Canòlich, Juberri i Auvinyà que el Nomenclàtor havia inicialment desterrat. Es veu que no en tenia prou amb aquesta victòria parcial –i als despatxos– i que ho volia tot: Canòlich, Juberri i Auvinyà, sí; però també els altres topònims del Nomenclàtor que no eren del gust del comú de Sant Julià, des de Bixessarri (abans, Bissisarri) fins a la Moixella (la Muxella), Certers (Certés) i Sant Serni de Nagol (Sant Cerni). Aquestes es quedaran com van proposar els experts de la Comissió, i no com pretenia el Comú. Però és llàstima que des del comú s'hi mirin tant, fins al punt de convertir-los en casus belli, en casos diguem-ne discutibles com aquests i, en canvi, passin olímpicament per alt d'altres de molt més evidents, com ho és l'accent de Naturlàndia sistemàticament omès de la retolació oficial.

Per a més informació consulti l'edició en paper.