• Boncompte busca 'partenaire' local per portar el dibuix de Picasso

'Pageses andorranes', de Picasso. Foto: ART INSTITUTE DE CHICAGO

Estava clar que no havia de ser un camí de roses: parlem de l'Operació Picasso, el visionari projecte de la pintora i historiadora de l'art catalana Conxita Boncompte de portar al Principat les Pageses d'Andorra, el dibuix que el malagueny va pintar l'estiu del 1906 durant la seva jornada a Gósol i que des del 1930 resideix a l'Art Institute de Chicago. Boncompte, que ha consagrat a Picasso la seva tesi doctoral –Iconografia picassiana entre el 1905 i el 1907– i que dues temporades enrere va descobrir el parador d'una obra de la qual es tenien fins ara notícies més aviat fabuloses, es va reunir el setembre amb el ministre de Cultura, Albert Esteve, i la Fundació Julià Reig. Sobre la taula, un esbós de projecte: unir esforços per fer possible el viatge transatlàntic de les Pageses. Exposar-les per primera vegada en terra andorrana, d'on se suposa que un dia, ara fa un segle, van sortir les models del dibuix. El ministeri es va oferir com a impulsor de la iniciativa, i la Fundació Reig es va mostrar disposada a aportar-hi l'espai museístic, la sala d'exposicions temporals del Museu del Tabac.

En aquella primera presa de contacte ja es va avançar que l'operació només prosperaria si apareixia un cavaller blanc, un espònsor o partenaire local que creiés en els rèdits que comportaria unir el nom de Picasso al del Principat (i al del patrocinador). Mig any després, continua pel que es veu sense aparèixer, tal com va confirmar ahir la mateixa Boncompte en la conferència sobre Picasso que va tenir lloc al CAEE dintre del programa d'activitats de l'exposició Picasso i la pintura catalana. Es tracta en qualsevol cas d'una jugada a llarg termini, en què la paciència cotitza a l'alça i que navega amb els vents conjunturals en contra. Una de les possibles alternatives per sufragar l'Operació Picasso podria ser una subscripció popular per finançar el transport, l'assegurança i l'estada, iniciativa absolutament inèdita en aquest racó de món però de llarga i molt eficaç tradició als països de l'Occident civilitzat. Però aquesta partida tot just acaba de començar. I tenint en compte que des del 1906 i fins al 2009, just quan la historiadora va donar notícia fefaent de les Pageses, el dibuix andorrà de Picasso havia format del regne del rumor i la llegenda, el cert és que ara no ve d'uns mesos. És clar que també ho és que l'art pot ser molt llarg, però la vida és breu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.