• A l'ermita laurediana s'hi continuarà la campanya engegada l'estiu passat

López i Guillamet, treballant a l'absis de Sant Serni, el juliol passat. Foto: ÀLEX LARA

La llista d'espera del servei de Patrimoni té dos pacients prioritaris: Sant Serni de Nagol i les pintures murals sobre la porta d'accés a l'absis romànic de l'església de Santa Coloma. Totes dues intervencions tindran lloc, si les coses no es torcen ni sorgeixen imprevistos, l'estiu que ve. De fet, i segons la restauradora Mireia Tarrés, tècnica de Patrimoni, l'únic que té data confirmada és Sant Serni de Nagol, on es reprendran els treballs de consolidació de les pintures murals –coetànies a la consagració del temple, el 1055, i per tant les més antigues del Principat– que van començar la campanya passada, amb Eudald Guillament al capdavant. Aleshores es va executar una primera intervenció d'urgència per fixar i consolidar els pigments de l'arc de l'església; el pròxim objectiu és repicar el recobriment de calç dels murs de Sant Serni perquè n'emergeixi el morter original i qui sap si les pintures murals que podrien ocultar-se rere aquesta capa de morter. De fet, la presència d'un bisbe clarament posterior al mur esquerra del temple alimenta aquesta molt llaminera hipòtesi. El mateix Guillamet posava el juliol la bena abans de la ferida en advertir que comprovar si hi ha o no resets de pintura sota el morter de calç «exigiria una inversió molt elevada, i no tenim garanties que el resultat fos positiu». En fi, que caldrà encara molta paciència perquè a Sant Serni –diu Tarrés– hi ha feina per a vàries campanyes. Tenint en compte que les pintures murals no va ser descobertes fins al 1976, i que fins al 2011 no s'hi va practicar cap intervenció, ara tampoc no hi ha presses.

L'altre pacient que rebrà la visita dels tècnics de Patrimoni aquest curs serà l'església de Santa Coloma. Res d'urgent, adverteix la restauradora: un estudi sobre l'estat de conservació de les restes de pintura mural –decoració geomètrica i Agnus Dei– a l'arc que vigila l'entrada de l'absis romànic, i potser, només potser, algun retoc puntual. En qualsevol cas, una analítica quasi rutinària que podria posposar-se si apareix algun cas d'autèntica urgència. Pel que fa a Santa Coloma, l'autèntica pena és que continuïn encapsulats a la sala de Govern, a la capital, els frescos adquirits el 2007. Tampoc en aquesta matèria ha mogut encara fitxa el ministeri de Cultura que encapçala Albert Esteve: quasi 4 milions d'euros amagats. Rara inversió.

Per a més informació consulti l'edició en paper.