Agustí Vidal, al Museu del Perfum, a punt d'impartir el taller Perrfum i música, camins per a la innovació. Foto: ÀLEX LARA

–Diuen que vostè és capaç de distingir més de 3.000 olors.

–És un número, això de 3.000; una manera de parlar. No tenim cap secret en aquest sentit, els perfumistes; senzillament estem més educats que la resta de la gent i som capaços de distingir un nombre important d'olors. Si dic 3.000, potser són poques, però també és cert que habitualment treballem amb un nombre encara més restringit.

–¿Com s'arriba a ser perfumista?

–Per a molta gent és una passió que han tingut de sempre, moltes vegades per qüestions familiars. El meu cas és molt més prosaic que tot això. No tenia ningú a la família, amb aquest ofici, i jo era de les persones normals i corrents que, fins que no vaig entrar-hi, als vint i pico d'anys, vivia d'esquena al nas. Sóc químic i, a més a més, he fet molta cosa de música. Aleshores hi havia una empresa que buscava algú, i la persona que s'encarregava de la selecció va pensar que el meu perfil era el més adient, precisament per la música.

–¿Quina és la relació entre la música i el perfum? Els perfumistes també parlen de notes, acords...

–El vocabulari és molt semblant, però el més important és que es tracta de dues experiències sensorials que no estan basades en un objecte físic, sinó que estan basades en alguna cosa que és intangible i invisible. Per tant, la vinculació immediata que estableixes quan sents una música o quan sents una olor és amb l'emoció que vas sentir la primera vegada que vas poder escoltar aquella música o et va arribar aquella olor.

–La història del perfum, ¿és part de la història de la Cultura?

–Sí, sens dubte. Pots explicar el segle XX, els hàbits i els costums que es van agafant a cada moment, a partir de la història del perfum.

–Ara mateix estan de moda els perfums «golosos».

–La perfumeria necessita d'idees noves i una manera d'innovar és la fusió. Fa 30 anys, des del món del perfum es defugia la cuina. Però en un moment determinat, els xampús es comencen a perfumar amb olors de fruites. Unes olors que havien quedat relegades als productes de neteja fan un salt cap al cos i acaben incorporant-se també a la perfumeria.

–Triem un perfum que ens agrada, però al cap d'una estona ja no en sentim l'olor.

–Sembla un sense-sentit, però no ho és. El perfum parla de nosaltres. Quan tries un perfum, has de pensar que, quan arribes a un lloc, potser no et veuran, però t'oloraran. Ens hem de perfumar pensant en allò que volem dir de nosaltres mateixos.

Per a més informació consulti l'edició en paper.