• L'únic autor que ha apostat obertament i sense complexos per l'?e-book' és Albert Salvadó, que ja té tota la seva obra a Amazon H Ni novel·listes ni editorials han començat la migració al format digital

Salvadó, amb un exemplar d'Obre els ulls i desperta, l'únic que no ha publicat en format electrònic. Encara Foto: TONY LARA

Gabriel García Márquez, Gabo per als amics, celebra demà el 85è aniversari amb la publicació de la versió electrònica de Cien años de soledad. Serà la quarta obra del Nobel colombià que veu la llum en format ebook, després de Relato de un náufrago, Todos los cuentos y Vivir para contarla. No sembla res de l'altre món, la veritat, si tenim en compte que la bibliografia completa de l'escriptor frega el mig centenar de títols. Però marca clarament el camí de la migració massiva al digital que fins i tot les vaques més reconsagrades de la literatura universal han entès que no poden dilatar més. Una autèntica revolució que, pel que fa al mercat hispà –inclosa la literatura en llengua catalana–, s'ha vist propulsada de manera exponencial des de la irrupció, al desembre, de la botiga Kindle a amazon.es.

Però el salt digital és encara una assignatura pendent a casa nostra. Quasi ciència ficció. El primer paquet de llibres electrònics de temàtica andorrana –prop de 40.000 pàgines procedents dels fons de les biblioteques comunals i de la Nacional– no estarà disponible fins al segon semestre de l'any. I això, amb sort. Pel que fa a les editorials, el president del gremi, Lluís Viu, feia el maig passat i des d'aquestes mateixes pàgines un exercici de prudència extrema, per no dir-ne temeritat, i advertia que la reconversió digital era de moment inviable per als segelles que publiquen tres o quatre llibres l'any. Tots els andorrans,vaja. I queden els autors. Tampoc ells –els seus agents o els seus editors– semblen haver entès el moment decisiu que travessa el negoci editorial: l'únic que ha apostat obertament i sense manies pel llibre electrònic és Albert Salvadó, un autèntic pioner que s'hi va llançar amb armes i bagatges ara fa un any des de la plataforma mielibro.com i que ja ha col·locat tota la seva obra a Amazon. Per ser exactes, tota, no: la seva última novel·la, Obre els ulls i desperta, només ha aparegut de moment en paper, potser per una qüestió de pura inèrcia. Fins i tot això canviarà molt probablement en pròximes novel·les, perquè –com ell mateix sosté– «estic convençut que el llibre digital no només no li treu vendes al paper, sinó que l'acaba ajudant». També Teresa Colom ha tret la poteta electrònica, ni que sigui tímidament, amb el seu últim poemari, On tot és vidre.

Al llimb digital

Salvadó i Colom són, però, l'excepció. Cap dels altres autors amb obra publicada –des d'Antoni Morell fins a Albert Villaró, passant per Joan Peruga, Maria Alaminos, Iñaki Rubio, Lucrezia Mameghani i Manel Gibert– s'han llençat a l'oceà digital. ¿Un suïcidi literari, en un moment en què els lectors digitals proliferen com bolets i en què Amazon ha venut al mercat espanyol més de mig milió d'unitats del seu Kindle des del desembre? Salvadó evita el dramatisme: «És un pas més. Important, això sí, perquè Amazon ha revolucionat el mercat, ha tingut un efecte catalitzador. Però el paper es continuarà venent». Ell ha trigat un any llarg a culminar la migració. I a més ho ha fet per lliure, sense la tutel·la de cap editorial. S'ho ha cuinat tot: des de la maquetació fins a la correcció. Primer de tot va tenir l'audàcia (i la vista) de retenir els drets per a l'edició electrònica de les seves novel·les. Això li ha permès col·locar-les a Amazon en unes condicions avantatjoses: ingressa entre el 35 i el 70% del preu de venda de cada exemplar, un tracte que és exactament el mateix tant si es tracta de García Márquez com d'un autor novell. A una distància sideral –insisteix– de les condicions quasi lleonines que imposen les editorials tradicionals, que en el pitjor dels casos poden arribar a deixar-li a l'autor un escarransit marge del 12,5%.

No només això: a Amazon és el mateix novel·lista qui decideix el preu de portada de les obres. Salvadó les ven totes a un simbatibles 3.18 euros, mentre que el mateix títol, en paper, es pot enfilar fins als 15 i 20 euros. ¿Que rebenta el mercat? No ho creu així, l'autor d'El mestre de Kheops i de la trilogia d'Alí Bey: «El mateix portal aconsella no superar els 10 o 12 euros, per sobre dels quals han comprovat que costa molt vendre. Aquí no hi ha despeses d'emmagatzematge ni de distribució. Amazon t'obre unes portes fins ara inimaginables. Et posa en un mercat autènticament global. I les vendes ho noten: no passa un sol dia sense que es vengui un exemplar meu». No escatima elogis cap al portal nord-americà. De fet, diu, ha sigut amb la irrupció d'Amazon que els seus competidors, començant per la plataforma Libranda, van començar a ajustar uns preus que reproduïen en el format electrònic l'estructura de negoci del paper. «Un esquema obsolet: la novel·la en paper que et costava 20 euros, en e-book te la deixaven per 19. Això no funciona així. I sembla que finalment ho han entès». Ara només falta que també els seus col·legues entenguin que la migració al digital no és un capritx ni una vel·leïtat moderna, sinó una qüestió de pura supervivència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.