• Economia prorroga fins al 19 de març el termini per inscriure's a l'assemblea general, prevista per al dia 30

La cantautora Martha Roquet, a la Creu Blanca d'Escaldes, l'agost passat Foto: TONY LARA

Hi haurà una segona oportunitat per als creadors que vulguin participar des del minut u en el –ehem– part de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns (SDADV), l'SGAE andorrana, i que van fer tard per inscriure's a l'assemblea general de l'entitat. Se sap des de fa dies: tindrà lloc el 30 de març a l'edifici administratiu de Prat del Rull. La primera convocatòria va expirar el 6 de març amb 46 autors inscrits. Una xifra que és com aquelles ampolles que mai no sabem si són mig plenes o mig buides. El cert és que es van aixecar veus que es queixaven de les presses de la convocatòria —que tot just el 15 de febrer es va publicar al BOPA– i l'escassa publicitat que se'n va fer. De fet, assenyalen els autors, sort en van tenir del boca-orella. I el mateix Ministeri d'Economia no les devia tenir totes, perquè ha prorrogat fins al 19 de març el termini per inscriure's a l'assemblea –tècnicament, la cosa és un pèl més rebuscada: se'n diu «presentar la sol·licitud d'assistència». L'executiu ha fet números i considera que és perfectament viable duplicar la xifra inicial, així que la SDADV –que haurem d'acostumar-nos a llegir tal com raja: «Esdat»– podria començar a caminar amb un centenar d'afiliats. Tenint en compte que la llei sobre drets d'autor i drets veïns data del 1999, i que els successius governs havien fet cas omís del mandat de crear una societat gestora dels drets d'autor, el cert és que (probablement) ara tampoc no venia de quinze dies de màniga més o menys ampla.

La primera pregunta abans de continuar és tan òbvia que necessita potser algun aclariment: ¿qui es pot considerar titular d'un dret d'autor i, per tant, candidat a assistir a l'assemblea general de l'SDADV? La resposta, també òbvia a primera vista, és tothom qui acrediti que és titular dels drets sobre una novel·la, per exemple, o sobre una cançó, diu Neus Soriano, tècnica del departament d'Economia que ha tutelat el procés de creació de la SDADV. Però, ¿i com s'acredita, aquesta titularitat? Portant una còpia –un exemplar de la novel·la, un cedè amb la cançó– o el registre notarial de l'obra. De totes formes, adverteix, «la nostra funció és tan sols una primera verificació que en cap cas serà exhaustiva, perquè el que pretenem és donar cabuda al màxim de creadors possibles». De fet, serà la mateixa SDADV, quan estigui degudament constituïda, la que s'encarregarà de fixar els requisits i documents necessaris perquè un creador acrediti fefaentment la seva autoria.

Objectius de l'assemblea / Però això pertany encara al regne de les bones intencions: primer de tot cal precisament constituir la Societat. I per això es convoca l'assemblea general, d'on haurà de sortir en primer lloc un consell d'administració per començar a treballar. Caldrà que els autors comencin a rumiar-hi, perquè serà a la mateixa assemblea quan els interessats a involucrar-se en la direcció de l'SDADV s'hi hauran de postular. L'objectiu, diu Soriano, és que al consell d'administració hi figuri un representant de cadascun dels grups de titulars de drets previstos a la llei: sobre obres literàries; sobre obres musicals; sobre obres plàstiques i fotogràfiques; sobre obres creades per a produccions escèniques; sobre enregistraments audiovisuals; intèrprets i executants; sobre producció de fonogrames; organitzacions de radiodifusió, i sobre obres no publicades.

Una vegada constituïda, a l'SDADV i sobretot al Consell d'Administració se li girarà feina: es tracta de gestionar els drets dels afiliats. És a dir, de recaptar els ingressos que generi l'emissió d'una cançó per la ràdio, per exemple. A Andorra i a l'estranger. Així que caldrà establir primer de tot les tarifes, i quin percentatge se n'embutxacarà la mateixa Societat per finançar la seva activitat, així com firmar a marxes forçades convenis de reciprocitat amb les entitats anàlogues d'àmbit nacional i supracional. És a dir, amb l'SGAE i totes les seves cosines germanes que hi ha pel món. El que s'haurà de veure és què els convé més als autors: si donar-se d'alta a una societat acabada de néixer –i que, per tant, encara no pot gestionar cap dret– o esperar que la cosa rutlli per apuntar-s'hi. La resposta, el 30 de març, amb aquest centenar de pioners (o conillets d'índia) de la propietat intel·lectual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.