• Els Amics de les Arts omplen el Prat del Roure en el debut de la banda al Principat

El públic va acompanyar la banda catalana des del primer tema de la nit, ahir Foto: ÀLEX LARA

No eren el milió d'amics que volia Roberto Carlos –el cantant brasiler, no el lateral merengue– en aquell ensucrat manifest ecopacifista de finals dels 70, però al Prat del Roure no hi cabia ahir a la nit ni l'agulla del paller en el debut de la banda catalana al Principat: es van omplir les 720 butaques, així que els Amics de les Arts van desbancar Nana Mouskouri a dalt de tot del podi de l'auditori en format sala de concerts. Ple fins a la bandera. A més, i ja que hi eren, van complir d'una vegada la promesa que es van fer ara fa quatre anys, en aquell Déja-vu que anticipava les altes fites musicals per a les quals estaven cridat i que acabava exactament així: «Agafarem la roulotte/ seguirem els del Tour/ i ens pararem a Andorra/ a comprar-te un perfum».

No és que siguin uns versos de Margarit, la veritat, però auguren ja la campanada que van donar l'any següent, el 2009, amb Bed & Breakfast, el disc que els va catapultar al firmanent del pop d'autor a la catalana, on brillen amb llum pròpia al costat dels Manel i Antònia Font. Els Amics de les Arts compareixien ahir a Escaldes amb Espècies per catalogar, el tercer disc d'estudi al sarró, amb banda d'acompanyament i amb la inèrcia d'una gira maratoniana que va començar el 8 de març a Manresa i que dimecres –sense anar més lluny– els va portar fins a Madrid i que demà els trobarà a Palafrugell. Van arribar, per tant, amb el coet al cul, i a temps per dir que sí, que el d'Escaldes era un concert «molt especial» i «pendent» des de feia temps, informa l'ANA. Pel que fa a Espècies per catalogar, es tracta segons Ferran Piqué, el guitarrista de la banda, del disc «més mimat i més cuidat», i el primer en què s'hi han pogut bolcar full time. És el que té col·locar 30.000 còpies de Bed & Breakfast. El que no van revelar és la fórmula de l'èxit d'aquest pop enganxós que no renuncia a una certa càrrega poètica i conceptual: un còctel que en discos anteriors havia donat petites peces d'orfebreria com ara Reykjavik i Jean Luc, i que a Espècies per catalogar han refrendat amb temes com ara Monsieur Cousteau, Miracles i L'home que dobla en Bruce Willis. Els espectadors així ho han entès: des del primer moment van acompanyar unes cançons que s'han hagut d'aprendre a marxes forçades perquè el disc es va posar a la venda el 14 de febrer. En fi: després dels Manel i Els Amics de les Amics, la pròxima cita hauria de ser amb Mishima. És una suggerència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.