• Vuit creadors locals reflexionen a la galeria Jardin Cosmique sobre el llibre com a objecte artístic

El fotògraf Eduard Comellas (Solució salina). A la galeria, l'artista conceptual Eve Ariza amb la instal·lació que presenta a Jardin Cosmique, Blawling; i el dissenyador Miquel Mercè (Biblioteca filtrada). Per últim, la poeta Teresa Colom. Foto: ÀLEX LARA

¿On està escrit que les lleixes d'una llibreria s'hagin d'organitzar necessàriament en sentit horitzontal? ¿No és un contrasentit que els volums, disposats a la manera tradicional, ensenyin a l'hipotètic lector només el llom, i en quedin ocultes tant la portada com la contraportada? Enlloc, es va contestar l'arquitecte i dissenyador Miquel Mercè. Així que va posar fil a l'agulla per revolucionar la història de les llibreries –ja que en parlem i si hi estan interessats, ara que ve Sant Jordi busquin Mundolibro, d'un tal Henry Petrosky: fliparan– i el resultat és Biblioteca filtrada, la curiosíssima peça que tenen aquí al costat: un conjunt de planxes d'acer que pengen verticalment del sostre i on els llibres es dipositen a pressió. No és que sigui la forma més eficient d'emmagatzemar llibres –si és que no volen acabar omplint la casa d'un bosc metàl·lic– però es tractava, diu Mercè, de reflexionar sobre el concepte Llibre d'art des de l'arquitectura –és a dir, afegint-hi una tercera dimensió, la funció, a la idea d'art i espai que l'arquitectura comparteix amb l'escultura– i fer-ho començant «des de zero». Ho ha aconseguit, això és evident, i la lleixa serveix a la vegada com a cortina i com punt de llibre. Una mica rústec, la veritat, perquè un bibliòfil difícilment hi confiarà els seus tresors: el risc que acabin literalment desllomats és massa present.

Llibre d'art és la idea que la galeria Jardin Cosmique va plantejar a vuit artistes del país per estrenar-se en el mercat diguem-ne domèstic i més enllà –o més ençà, no se sap– de l'art holocinètic que n'ha sigut l'àmbit d'actuació des que va obrir les portes, el juny passat. Es tractava, diu el galerista Jordi Pérez, de reunir creadors de diverses disciplines –poesia, pintura, escultura, fotografia i arquitectura– amb l'excusa de Sant Jordi, fugint dels camins trillats –res de paisatges, per entendre'ns– i amb llibertat total per afrontar l'encàrrec. L'únic tret comú és per tant el llibre, però no entès com a producte industrial sinó com a objecte únic. En la línia del packaging que el mateix Mercè ha dissenyat per a l'últim poemari d'Ester Fenoll, Agradezco tu amor pero tengo otros planes, present també a la galeria escaldenca junt amb un exemplar tunejat full a full per la poeta. No és Fenoll l'única poeta, per cert: hi ha també Teresa Colom, que ha reescrit –¡i manuscrits!– els poemes de La meva mare es preguntava per la mor. Cadascun sobre un tipus de paper diferent: ara Japó, ara de vidre, ara de suro, ara d'escorça... Però on se n'encarinyin gaire, perquè és una edició única.

Eve Ariza, de la seva banda, ha adaptat el lema de l'exposició al seu discurs conceptual dels últims temps: aquesta dèria per la (in)comunicació que encarnen els seus blas i que si dos mesos enrere va traduir en una performance a compte dels sacs (de frappe) que una colla d'energúmens –però menys–es dedicaven a atonyinar al centre de la capital, ara és molt més light: hi presenta Blawling, un llibre desplegable en què les pàgines de paper s'han substituït per unes làmines de bitlla –el que senten– que van a la seva. Pelet conceptual, però funciona. El mateix que Inflexió, l'espectacular llibre amb fulls de pissarra que firma l'escultor Joan Canal, i que ha confinat en una mena de cinturó de castedat tancat literalment amb pany i forrellat. Molt Canal. Però molt. I diferent a les pedres enfaixades a què ens tenia acostumats.

La fotografia està representada per Eduard Comellas (Solució salina) i Jean Luc Hebert (0º et moins), mentre que Alfons Valdés i Zoe compareixen amb sengles dietaris pictòrics. Una aventura, en fi, singular, mai vista en aquest racó de món i que ja només per això mereixeria la visita a la galeria. Però és que a més, a la inauguració de dilluns hi assistirà K-soul, artista holocinètic. Una oportunitat per sortir de dubtes i aclarir d'una vegada en què consisteix exactament aquest invent de l'art holocinètic.

Per a més informació consulti l'edició en paper.