• El Comú decidirà aquesta setmana si hi col·loca una xarxa protectora

Els bombers retiren els vidres de la placa sinistrada, diumenge al migdia Foto: MÀXIMUS

La caiguda d'una placa de vidre de la façana de la Llacuna, diumenge al migdia, va ser un incident «puntual», i passar per sota de l'edifici «és segur». Així ho va afirmar ahir la directora de Cultura de la capital, Pati Bafino, l'endemà que l'esfondrament d'una de les plaques que revesteixen el frontal del centre cultural obligués a tallar el trànsit rodat i el pas de vianants durant dues hores al tram de mossèn Cinto Verdaguer entre el carrer la Llacuna i la plaça de les Arcades. Una dotació de bombers es va haver d'enfilar fins a la placa sinistrada –a dalt de tot de la façana– per acabar de retirar-ne els fragments de vidre que no s'havien caigut. L'incident és ara sobre la taula del departament de Serveis públics del comú, que decidirà aquesta setmana, amb la col·laboració de l'empresa constructora, si cal instal·lar una xarxa protectora que cobreixi tota la façana per prevenir hipotètics despreniments.

Una possibilitat, aquesta última, que Bafino no va descartar i que qüestiona l'afirmació que és «segur» passejar pel carrer mossèn Cinto Verdaguer. Segons la directora de Cultura, les plaques estan dissenyades perquè, en cas de ruptura, s'esmicolin en fragments molt petits que minimitzen el risc de danys personals, per evitar precisament que en caigui una de sencera a la via pública. En qualsevol cas, la mateixa Bafino va admetre que la caiguda de la placa «no hauria d'haver passat», i menys encara tenint en compte que la tardor del 2009 ja s'hi va produir un incident similar, que es va resoldre canviant totes les plaques de la façana. De fet, un dels extrems que ha de determinar el departament de Serveis públics és quantes de les plaques es van substituir aleshores, i quantes caldria remoure ara. I finalment caldrà establir qui assumeix el cost de les reparacions.

Cal recordar que aquest va ser precisament l'escull en què es van enganxar tres anys enrere el Comú i la constructora, i que determinar qui n'assumia la responsabilitat –i la factura– va dilatar més de sis mesos la reparació de la façana, que va estar tot aquest temps coberta per una inquietant xarxa protectora. Aleshores van ser «dues o tres» –la xifra variava segons la font– les plaques sinistrades, però la solució va ser igualment dràstica: es van retirar totes les peces, i van ser substituïdes per unes de noves que fan 10 mil·límetres de gruix, el doble que les originals. També es van substituir aleshores les fixacions de les plaques. I tot, amb l'objectiu que no es repetís la història. Doncs això és precisament el que ha passat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.