• 'Teulats d'Andorra', oli datat el 1933 i en «localització desconeguda» al catàleg de l'obra andorrana del pintor, figura al fons d'art de l'expresident del Palau de la Música
• La policia espanyola va confiscar dilluns de la col·lecció, ara dipositada al MNAC

Valentí Claverol va retratar el pintor català amb l'oli Teulats d'Andorra encara al cavallet. La fotografia encapçala el catàleg Joaquim Mir a Andorra. A la galeria, la fotografia en blanc i negre de Teulats d'Andorra. Foto: ÀLEX LARA / "JOAQUIM MIR A ANDORRA"

¡Que petit que es el món! ¡I que fascinants són les coses! Si el cas Millet ja va tenir, quan va esclatar ara fa tres anys, una sorprenent ramificació andorrana –l'Orquestra Nacional de Cambra havia acompanyat el 2002 l'enllaç matrimonial de la filla petita de l'expresident del Palau de la Música, en una cerimònia que Fèlix Millet va carregar... al compte del Palau– dilluns va arribar la segona, i més sorprenent encara: la confiscació per ordre del jutge que instrueix el cas, de la col·lecció d'art que Millet conservava al seu domicili particular, a l'Ametlla del Vallès. És a partir d'aquesta operació que el diari El País publicava dimarts la relació d'obres que Millet havia reunit els últims anys, a partir d'una pòlissa subscrita amb l'asseguradora AXA i que –sempre segons el diari espanyol– cobria fins a uns danys de 2,5 milions d'euros un total de 44 olis, litografies i escultures.

I entre els olis assegurats –ta-txan, ta-tatxan– hi figura Teulats d'Andorra, de Joaquim Mir, una tela datada el 1933 –en la segona de les campanyes del pintor barceloní per aquest racó de món– i que constava en «localització desconeguda» al catàleg de l'obra andorrana de Mir publicat el 2002 per Francesc Miralles, Però no comencem a salivar abans d'hora: Teulats d'Andorra figurava a la llista d'obres assegurades per Millet. Però això no significa que encara en sigui el propietari, perquè no ha transcendit la llista de les peces confiscades dilluns per la policia i dipositades ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i es podria donar el cas que l'hagués venut. De fet, és precisament per establir aquest extrem –si l'expresident del Palau continua sent el titutlar d'aquestes obres– i per assegurar-se que no es volatilitzin que el jutge n'ha ordenat la confiscació.

Val a dir que el Mir ressuscitat havia viscut fins ara en molt bona de companyia: Teulats d'Andorra compartia paret amb un Mir, Els cantaires de l'Aleixar, i amb una selecció de patums del modernisme –Modest Urgell, Ramon Casas, Francesc Gimeno, Rafael Llimona– i del segle XX català –Togores, Grau Sala, Mompou, Amat, Durancamps. La col·lecció es completa amb els escultors –Clarà, Rebull, Blay, entre d'altres– i de la nòmina ja es dedueixen els gustos més aviat segurs del Millet col·leccionista, amb aquesta tirada pels noms reconsagrats de l'art català del segle passat. Convé afegir que les dues peces estrella del fons –Retrato de la niña Sardà, de Casas, i Mujer, de Nonell, tassats conjuntament en prop de 600.000 euros– Millet els va dipositar voluntàriament al jutjat. Li caldran, la veritat, uns quants nonells més per arribar als 18 milions suposadament desviats del Palau i que la justícia espanyola encara li reclama.

Pel que fa a Teulats d'Andorra, Mir el va pintar –ja s'ha dit– en la segona de les seves campanyes andorranes, la tardor del 1933. Segons el catàleg de Miralles, es va exposar a la biblioteca de Montserrat –els benedictins van ser els culpables de l'escapada, i de fet es va hostatjar a l'hostal Valira d'Escaldes, que regentaven els monjos– i a l'homenatge que la sala Parés de Barcelona li va tributar al pintor el gener de l'any següent. Després se li perdia la pista. Fins avui, és clar. L'oli forma part del centenar d'obres que Mir va pintar en les seves tres escapades al país, una quarantena de les quals es van reunir per a la formidable exposició Joaquim Mir a Andorra, comissariada pel mateix Miralles i que va tenir lloc el 2002 a la sala de Govern. Diguem finalment que no és l'únic oli perdut d'entre els mirs andorrans. La llista la completen Prats de les Escaldes, Paisatge d'Andorra, Crepuscle i Paisatge d'Engordany. Potser quan vegi la llum la llista definitiva de la col·lecció confiscada a Millet ens enduem encara alguna sorpresa... ¿S'ho imaginen? L'esperança, la tenim.

Per a més informació consulti l'edició en paper.