• El Museu del Còmic exposa la col·lecció de portades originals de Joan Pieras H Muntañola, Coll, Blanco, Raf, Ibáñez, Bernal, Vázquez, Ezquerro i Giménez, entre els autors presents a les Fontetes

Joan Pieras observa l'original i l'àlbum de "Les muntanyes voladores", l'aventura andorrana de Supelópez. A sota d'aquestes línies, el dibuix per a la portada del número 3 de la segona època de "Dani Futuro" , que Carlos Giménez va publicar en format apaisat durant els anys 80 i que va haver de cancel·lar abans d'hora. Foto: ÀLEX LARA

El tenim molt concentrat, Joan Pieras, aquí al costat. I amb motiu, perquè l'ànima de l'Associació del Còmic, del Museu i del saló de la Massana –poca broma– observa una peça única que ha generat un prolix debat entre els il·luminats que tenen Superlopez al panteó particular de superherois: d'una banda, el dibuix original de Jan per a la portada de Les muntanyes voladores. Ja saben: l'escapada andorrana del personatge. De l'altra, la portada de l'àlbum tal com va arribar al quiosc. Entre l'un i l'altre hi ha unes inquietants diferències de color que han esvalotat el galliner dels superlopezòlegs –que n'hi ha. La resposta només la té Pieras, que l'havia mantingut fins ara en secret: el dibuix original el va dibuixar Jan a tinta, i el color només l'hi van posar just abans d'anar a impremta. I per ordinador. Així que quan l'original va arribar a les mans de Pieras, en rigorós blanc i negre, li va demanar al dibuixant que li donés color a mà, i Jan així ho va fer. D'aquí les diferències.

Aquesta és només una de la mina d'anècdotes que acompanyen Portades de còmic, l'estupenda, sorprenent exposició que fins al 27 de setembre es pot visitar al Museu del Còmic. Un autèntic Qui és qui de l'edat d'or de la il·lustració espanyola: hi són les patums del TBO, des de Coll, Raf i Muntañola fins a Castanys, Moreno i Blanco. Hi ha també una nodrida representació de l'escola valenciana, amb Gago al capdavant (Bengala, El guerrero del antifaz) i un lloc de privilegi per a Sanchís (Pumby). Altres noms il·lustres que ensenyen la poteta per les Fontetes són Bermejo i Bernal, autors de sengles porades del Capitán Trueno, així com Ibáñez, que no es perd la cita i hi compareix –atenció– amb la primera portada a color de Mortadelo y Filemón, publicada al número 1.405 de la revista Pulgarcito: ¡el 1958! La gràcia que converteix Portades de còmic en una autèntica raresa és que Pieras, en una carrera de llarga, llarguíssima distància, ha reunit al llarg dels tres últims decennis mig centenar d'originals i al costat –aquí rau la singularitat– la publicació impresa, tal com va arribar als quioscos. Una feina titànica perquè en el cas del TBO –sense anar més lluny– calia buscar la parella entre els més de 2.500 número de la revista que es van publicar en els seus 70 anys llargs de vida. Si algú se'n podia sortir, òbviament era ell. A les Fontetes hi exposa un bon tast de la col·lecció. Un experiment que permet comparar les en ocasions subtils, d'altres barroeres, sorprenents mutacions que experimentaven els originals.

Entre les peces estrella de la mostra, i Superlopez de banda –¿els sona de res, el monarca de Les muntanyes voladores?–, Pieras es queda amb un original de Segrelles –l'autor d'El mercenario, i a qui hem vist desfilar per la Massana Còmic, com a la majoria dels seus companys d'article– per a la portada del número d'agost del 1982 de la mítica revista Cimoc. I també amb el número 3 de Dani Futuro –el tenen aquí baix: ¡Algo acecha en la sombra!– en format apaisat,per recuperar l'estètica dels tebeos dels anys 50. Una insòlita aentura editorial que Carlos Giménez i el guionista Víctor Mora van emprendre els anys 80 per ressuscitar aquest viatger en el temps tan pop. L'experiment estava condemnat al fracàs i va acabar de forma abrupta al número 12, dels 48 que havien de sortir. El cas és que l'original i la revista que s'exposen al Museu del Còmic va ser la primera parella de la col·lecció. Era el 1982. I fins ara.

L'última patum de la mostra –que es completa amb dibuixos de Félix Vega (Juan Buscamares), Badia Romero (Axa), Carlos Ezquerro (Perro de estroncio) i López Espí (Capitán América)– és Vázquez, creador de 13, rue del Percebe i de qui s'exposa una portada de la revista Jauja. Amb anècdota inclosa, perquè Pieras es reconeix un més entre la legió d'incautes enredats pel gran Vázquez: en certa ocasió que es va autoconvidar a Andorra, el dibuixant es va oblidar de pagar la factura de l'hotel. Anys desprésse'l va topar al saló de Barcelona; Vázquez es va fer l'orni i el va esquivar fugint per la finestra del lavabo: «Era un vividor, un sablista, un embaucador, és veritat. Però per mi és un honor figurar entre les víctimes de l'autor del Percebe». Com diria Sisa, «passeu, passeu, que casa meva és casa vostra, si és que hi ha casa d'algú». I fins al 29 de setembre, casa vostra és a les Fontetes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.