• Ni Vallnord ni GrandValira no repercuteixen el nou impost indirecte en el forfet que venen als usuaris

Uns joves surfistes de neu discutint la jugada, mentre es dirigeixen al cap de pista, en una de les baixades de Vallnord al sector Arcalís Foto: ÀLEX LARA

La discussió sobre com recuperar o millor dit, com repercutir l'IGI que el Govern cobrarà a les estacions d'esquí és encara d'actualitat, tot i que sembla que no hi ha 33 solucions. La responsable de comunicació de GrandValira, Irene Casasayas, va explicar ahir que «tot continua igual, el tema està sobre la taula i se'n està parlant amb les altres estacions a través d'Ski Andorra». I va afegir que «de moment però, no repercutim el nou impost indirecte en el nostre client, ja que mantenim els forfets al mateix preu que vam anunciar abans de l'inici de la temporada». De la mateixa manera, el director de Vallnord, Marti Rafel va confirmar que «les estacions de la Massana i Ordino assumim l'IGI perquè ara ja és massa tard per modificar els preus dels forfets o per encarir-los sumant-hi l'IGI». Explicant que aquest any el forfet de Vallnord es va incrementar un 3%; «cosa que ens permetrà amortir una mica l'entrada en vigor del nou impost indirecte que és del 4,5», Rafel va concloure que «és una penalització més per al nostre sector que no és aliè a les dificultats que assoten la resta de sectors d'activitat».

Del 2% al 4,5% / La directora d'Ski Andorra, Marta Rotés, va descartar que les estacions cobressin l'IGI als clients aquesta temporada perquè «els forfets ja estan tancats». En tot cas la discussió continua oberta de cara a l'any que ve. Tal com va admetre Rafel, que també va recordar que les protestes del sector de la neu respecte de l'aplicació del nou impost indirecte es fonamenten en l'increment que representa passar de l'ISI a l'IGI. Mentre les estacions liquidaven per mòduls i pagaven un ISI del 2%, en canvi l'IGI és del 4,5%. «La discussió és la de sempre, l'impost indirecte augmenta un 2,5% respecte de l'ISI, però ens consta que a nivell de les institucions hi ha bona voluntat tant per part dels cònsols com del Govern per trobar un terreny d'entesa», va argumentar Rafel. I va insistir en que «la sensibilitat per al sector de la neu hi és» referint-se a les dificultats que travessen les estacions i a la presa de consciència necessària dels polítics i de la ciutadania «per conservar i dinamitzar un dels motors econòmics més importants del país». I va afegir que «la gent ja entén que la neu atrau turistes i això també afavoreix el comerç i els serveis», tot descartant qualsevol efecte sorpresa: «Tot això estava previst i mantenim els preus perquè és molt complicat canviar-los una vegada ja has tancat els paquets amb els operadors turístics».

Guerra de preus / Rafel va continuar explicant que és molt complicat «ser competitius en un mercat obert a tot tipus d'ofertes». A imatge del que passa en altres sectors, «el món de la neu també ha entrat en la guerra de preus, només cal mirar al nostre voltant per adonar-se'n, per això els marges també són cada vegada més petits». En un entorn inhòspit, Rafel aposta per la qualitat i diu que «per mantenir la nostra porció de mercat només podem treballar perquè les condicions del nostre producte siguin més bones». I va recordar els preus d'última hora que proposen les estacions catalanes, comparant Andorra amb la Vall d'Aran que «són les úniques que mantenen una línia seriosa en la política de preus».

Per a més informació consulti l'edició en paper.