El Secretari d'Organització de DA, Estanislau Sangrà Foto: ÀLEX LARA

El Secretari d'organització de Demòcrates per Andorra (DA), Estanislau Sangrà, és partidari de mantenir la composició del Consell General però reconeix que cal una modificació de la Llei electoral per mantenir l'interès de l'electorat en les institucions i la política. I també reconeix que si un dia hi ha la necessitat de reformar la Constitució perquè el text ja no s'adigui amb la realitat social i política el país, s'haurà de fer.

–¿La formació de DA recorda –salvant les distàncies– a l'UMP, que va néixer de la Unió per a la Majoria Presidencial?

–És cert que DA va néixer com a plataforma electoral. Però al cap de molt poc temps, desprès de les eleccions, de l'acceptació que va tenir per part de l'electorat i del resultat electoral, els integrants de la plataforma comencem a construir una estructura de partit. I això perquè sabem que és imprescindible que l'acció política tingui el suport d'una base de militants el més àmplia possible.

–¿Una formació tan eclèctica amb militants que venen de formacions molt diferents, té futur?

–DA és un partit molt especial, però els partits andorrans sempre han estat bastant especials. Potser DA ho és encara més, però el que passa és que en temps com aquests, et planteges que en lloc de discutir sobre el què ens separa més val que treballem per al que ens uneix. I aquesta és la nostra filosofia. Ens concentrem en buscar solucions per a les coses en les que hi ha un ampli consens i que val la pena tirar endavant. L'economia del país no és aliena al què passa al nostre entorn. Estem vivint un moment particular que fins i tot qüestiona les tradicionals estructures de país.

–¿Que cal canviar-les?

–Crec que s'ha de reformar la llei electoral, cal posar sobre la taula els criteris de professionalitat, els mínims electorals per obtenir un representant al Consell General, en aquest cas parlo de la proporcionalitat a la circumscripció nacional i altres aspectes de la llei com ara facilitar el vot als andorrans que no viuen al país.

–¿Tants andorrans hi ha a fora?

–Cada vegada hi ha més andorrans que treballen fora i això tampoc els hauria d'impedir participar en la vida política d'Andorra. Un dels nostres grans objectius polítics és mantenir els índexs de participació que són un dels nostres grans actius que cal conservar.

–¿I en quant a la representació?

Cal introduir a la Llei electoral tots aquells mecanismes que afavoreixin, no només la participació de l'elector, sinó que també afavoreixin que l'elector percebi la seva participació com més alta.

–¿Al nostre entorn es comença a parlar de llistes obertes, és una opció que estan considerant?

–No sé si cal parlar de llistes obertes, si ha de ser aquest mecanisme o un altre, però cal posar el tema sobre la taula.

–¿Cal reformar la Constitució per modificar la Llei electoral? I en tot, cas caldrà reformar-la algun dia?

–No forçosament s'ha de tocar la Constitució per modificar la Llei electoral. Ara bé, perquè no reformar -la si algun dia hi ha un ampli consens per fer-ho. En el sentit que algun dia també ens podem trobar en que el text no s'adigui amb la realitat social i política d'Andorra. Aleshores ¿perquè no tocar-la? Però, en el supòsit de no tocar la Constitució, es pot fer una modificació o reforma de la Llei electoral per fomentar la participació i establir regles de proporcionalitat i de representativitat que siguin diferents de les actuals. I d'alguna manera perquè l'electorat se senti més partícip.

–¿Però no li sembla que estem igual que al 1978, quan es discutia la necessitat que Andorra la Vella tingués més consellers generals?

–La situació va canviar de manera radical amb la Constitució, al cap i la fi el Consell General és un híbrid de dues cambres, el Parlament i el Senat, perquè les agrupa. Quan em referia a la representativitat, em referia ala proporcionalitat que estableix l'actual Llei electoral. A les últimes eleccions generals es va demostrar que hi havia un buit legal important que cal omplir, si o si. Un conseller és un dividit per 14, un 7,14%, és un mínim bastant alt com a conseqüència que el nombre de consellers elegits per circumscripció nacional és només de 14. I crec que s'ha de reduir, val la pena considerar aquest límit i potser situar-lo més en línia dels mínims vigents al nostre entorn, entre el 3% i el 5%.

–¿Perquè reduir la barrera electoral?

–És una manera de facilitar la representació parlamentària a les forces polítiques amb menys implantació. Crec que és una reforma que val la pena plantejar-se i en la circumscripció territorial, plantejar el tema de les llistes obertes o no, però si introduir criteris que permetin una major participació directe de l'elector. Des de DA ja hem començat a treballar-hi.

–Parlant d'Andorrans a l'estranger, el tema de la doble nacionalitat, ¿no és recurrent?

–Doncs aquí tenim un problema seriós. Hem de veure com reconduir el que abans interpretàvem al revés. Fa anys la nacionalitat andorrana era molt atractiva i ara cada dia ho és menys, per limitacions importants com ara la prohibició de la doble nacionalitat expressada a la Constitució. Fer desaparèixer la prohibició de la doble nacionalitat és una opció encara que potser és aviat per parlar-ne però, si que cal recuperar l'atractiu de la nacionalitat andorrana, donant-li més dimensió.

–¿I perquè no començar a estudiar algun sistema que ja utilitzen altres països que permeten la doble nacionalitat?

–El debat està obert, el tema és si un Estat que té molts nacionals que també ho són d'un altre Estat, és viable o no. Aquesta pregunta està a la base de la resposta que se li va donar a la Constitució. Al mateix temps, el món està canviant, les economies són cada vegada més obertes, l'economia andorrana tendeix a ser més oberta i el que hem de procurar és que els ciutadans andorrans tinguin les mateixes facilitats per desenvolupar-se professionalment a fora. Els hi hem d'obrir l'horitzó.

–Són temps difícils, ¿pensen que DA marcarà un abans i un després en la despesa pública?

–El que ja estava clar en el nostre programa electoral era la voluntat de reduir el dèficit de l'Estat. Venim d'una sèrie d'exercicis pressupostaris amb uns dèficits molt alts i un endeutament creixent i en aquests moments, es posen en dubte moltes coses. Perquè el que en una etapa de bonança econòmica pot ser legítim, en plena crisi financera pot ser un problema, que no tindrà ni fàcil solució, ni solució immediata.

–¿No són moltes administracions per a un país com el nostre?

–En aquest cas, el que hem de mirar de suprimir són les duplicitats entre les administracions, i reduir el creixement que han tingut fins ara les diferents administracions que formen el conjunt institucional d'Andorra, perquè està clar que no és sostenible, ni a mig ni a llarg termini.

–¿I encara que dolorós, no seria millor canviar de sistema?

–No sé si ha de canviar. El sistema andorrà està molt implantat, té molta antiguitat. No en té tanta el Govern, però si les set parròquies, el Consell de la Terra i el Consell General. Un canvi profund d'aquest sistema institucional a hores d'ara no es planteja el que si es planteja, és redistribuir el pes de les administracions i buscar sinergies.

–¿Creu que l'Estat podrà continuar finançant com fins ara els comuns?

–Això és una cosa que està sobre la taula. I entenc que una part de la feina del Ministre de Relacions Institucionals, Antoni Riberaygua, se centrarà en aquest aspecte; en definir el model de relacions entre l'Estat i els comuns i això també inclou el model de finançament.

–¿Com s'estrura la feina en el partit?

–La feina de la militància s'estructura en tres grups de treball, un que té una vessant més econòmica d'obertura de sistema econòmic i finances de l'Estat, un altre que s'ocupa més de temes socials, educació, sanitat, ocupació, assistència social i els temes d'igualtat. De fet els temes d'igualtat tenen una comissió específica molt relacionada amb la social. Després tenim un tercer grup de treball institucional que tracta temes de model d'Estat.

–¿I quins temes són els que preocupen aquest últim grup de treball?

–Estem reflexionant sobre el sistema electoral, el finançament dels partits polítics i de les campanyes electorals, i en breu, haurem de començar a reflexionar sobre el tema de com encarar la reforma de l'administració andorrana. Vull afegir que l'última secció del partit és la jove que ja té les seves pròpies estructures, els seus representants a l'executiva i que ja funciona de manera autònoma.

–¿Empresari o polític?

M'agrada combinar les dues coses. En política sóc un granet de sorra més a DA. I més que empresari em considero gestor.

–¿Estem vivint una crisi sistèmica?

Penso que aquesta crisi és una crisi sense precedents des de la Segona Guerra Mundial, i que costarà sortir-ne, però crec que Andorra se'n sortirà perquè no ens queda una altra. Per a mi és un paradigma, Europa ja no és el centre del món sinó que aquest s'està desplaçant cap a Àsia i ens hi haurem d'adaptar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.