El secretari d'organització del Partit Lliberal, Ferran Costa, a la plaça Rebés d'Andorra la Vella, ahir Foto: ÀLEX LARA

El Partit Lliberal va celebrar el dijous passat un congrés ordinari després que es constituís la nova executiva el mes de juny passat. La reunió va servir per presentar als militants i simpatitzants les línies d'actuació que s'han anat generant durant els darrers mesos. La nova imatge i la marca de la formació d'una banda, i el marc fiscal per una altra, van ser els eixos principals de debat.

–Liberals d'Andorra. ¿Per què una nova marca?

– El món evoluciona, les coses i les persones evolucionen i els partits també. Pensàvem que era important la renovació de la nostra imatge i havíem de respondre a les noves necessitats del moment. Calia evolucionar i presentar aquesta nova marca.

–Però, en un primer moment la marca incorporava la paraula progressista. ¿A què es deu el canvi?

– Va ser una proposta que es va rebutjar perquè es va considerar que no era la millor paraula perquè el seu ús i sentit s'ha prostituït molt. Es va optar finalment per Liberals d'Andorra. Tot i així nosaltres tenim clar que el que volem és el progrés d'Andorra, de l'economia i de la societat.

–I el model, ¿ha de ser progressista?

– Sí, perquè la societat ha de progressar, no ens podem quedar estancats. El que volem és el progrés pel país,i ens hem de sortir. Es aquesta la interpretació etimològica que té aquesta paraula.

–¿No pot entrar en contradicció aquest progressisme del que parla amb l'actual política econòmica del Govern?

–No, perquè som molt coherents amb les nostres idees. No estem dient que no vulguem els convenis de no doble imposició, estem dient que el que no ens podem sotmetre és a unes condicions que no són assumibles per la nostra estructura de model de país, per la nostra economia si el que volem justament és progressar. Si aquestes condicions no són assumibles el que farem serà anar cap enrera i anar a la baixa. Considerem si realment aquests CDI que es volen signar amb França i Espanya són bons per a Andorra. Estem convençuts que els convenis són necessaris però anem a negociar-los millor. També cal la possibilitat d'establir o signar CDI amb aquells països on realment hi hagin oportunitats de negocis clars. Posem en qüestió que Espanya sigui el lloc on obrir el capital de l'empreses estrangeres i fer negoci, tenint en compte la greu crisi econòmica que està patint. Haurien d'anar a buscar altres països que estiguin disposats a signar un CDI amb unes condicions que es puguin assumir i, especialment tinguin en compte les especificitats del nostre país. Ara per ara el que ens arriba en el cas de França i Espanya no contemplaria aquestes especificitats.

–El principal problema dels CDI amb França i Espanya seria la demanda de l'IRPF, ¿no?

–De models d'IRPF n'hi ha molts. En aquest cas també ens arriba en compta gotes la versió que es vol implementar. Pel que ens sembla es vol implantar un IRPF com els que marquen els països de l'OCDE, unes economies que no són equiparables ni per estructura econòmica ni per dimensió, ni per mercat amb nosaltres ni de bon tros. Hem de negociar uns CDI des d'acords bilaterals i no multilaterals, com sembla s'està fent ara. Hi ha altres maneres de negociar aquests convenis.

–¿Altres maneres?

–Sí. Per exemple podríem establir contactes bilaterals i fer entendre al nostre copríncep francès quina és la nostra especificitat, quines són les nostres necessitats, quina és la nostra estructura econòmica actual per poder captar, com a mínim , una mica l'essència de la nostra realitat i quedi clar i plasmat en aquest conveni. Hauríem de conèixer els rèdits que traurem signant aquests convenis amb França i Espanya, saber el cost que això significarà . També amb el model que es proposa caldria el desplegament d'una Agència Tributària que realment s'encarregués d'analitzar tots aquests impostos i que fes que el pagament de l'impost fos d'obligat compliment per a tots els tributaris. S'hauria d'analitzar tot plegat i posar en una balança per saber que és el que compensa. Si compensa ho estudiem, però sempre amb condicions que el país pugui assumir. La nostra gran pregunta és saber si s'ha fet aquest estudi previ.

–¿Es podrien descartar països com França o Espanya?

–Es podrien descartar sempre i quan es faci aquest exercici. Hem de mirar rèdits per una banda i costos per una altra. Nosaltres hem d'ordenar la nostra economia basada bàsicament en els serveis. Uns serveis fàcilment exportables. No podem limitar-nos a França i a Espanya. El món és molt gran. Caldria centrar-nos en d'altres països amb economies emergents, que estiguin disposats a establir una mena de convenis molt més respectuosos amb la nostra identitat.

–I, en concret, ¿de quins països parlaríem?

–Per exemple dels països del sud asiàtic o d'altres del mateix continent amb economies més competitives. Cal preguntar-se quines són les possibilitats actuals de negoci amb França i Espanya. S'han de fer les coses amb calma, no precipitar-nos per saber que és el que ara ens interessa. El que no es pot assumir és renunciar a la nostra sobirania fiscal. ¿Com volem implantar un IRPF perquè ho mana un conveni i és l'altre interlocutor el que ens diu que hem de posar una figura fiscal tan important i tan transcendent pel país? Un IRPF és una eina estratègica política sobre la qual s'estructura tot el tema tributari del país i, per tant, no es pot improvisar.

–¿El PLA presentarà candidatura per a les eleccions generals del 2015?

– Si estem aquí és perquè pensem que tenim alguna cosa a dir en el marc de la política andorrana. Ara per ara no ho tenim fàcil. Són uns moments difícils tenint en compte que l'oposició no està massa per la labor. Necessitem models alternatius i nosaltres hem posat interrogants sobre la taula. Creiem en el futur del nostre país i en la nostra pròpia sobirania, en aquest cas fiscal.

–¿Hi hauran cares noves?

–Nosaltres no estem en política per personalismes, volem servir al país. El que tenim clar és que la ciutadania està molt farta de les maneres tradicionals de fer política. Les persones han d'estar per damunt de les accions polítiques. El nostre tarannà vol incidir i aportar el gra de sorra necessari per tirar endavant el país. La resta és conjuntural. Quan arribi el moment de plantejar-s'ho ja veurem com es confeccionen les llistes. Ara això no ens importa, no hem fet la mínima consideració al respecte.

Per a més informació consulti l'edició en paper.