• Augmenta el plurilingüisme en totes les nacionalitats

El ministre de Cultura, Albert Esteve i la sociòloga Estel Margarit presenten l'estudi sobre el català, ahir Foto: TONY LARA

El grau de coneixement i ús de la llengua catalana al Principat ha augmentat considerablement en els darrers anys entre els joves dels 12 al 16 anys. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi elaborat pel Ministeri de Cultura i la sociòloga Estel Margarit sota el títol L'escenari sociolingüístic de la població escolar d'Andorra del curs 2011-12, elaborat per la mateixa investigadora amb el suport del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans i que va ser presentat ahir dimarts. El treball es va elaborar amb les respostes de 2.551 alumnes d'edats compreses entre els 12 i 16 anys dels tres sistemes educatius del país, a través d'Internet.

EL CATALÀ GUANYA TERRENY / La llengua d'ús més habitual dels alumnes és el català, de manera exclusiva o combinat amb altres llengües, amb un 58%, amb predomini d'un registre bilingüe. En l'àmbit familiar, el català és la llengua més parlada (amb els pares un 49% i amb els germans un 64%), i en l'àmbit escolar es manté aquest predomini ( amb els companys de classe un 76% i amb els professors i el personal auxiliar, un 84%). El 64% assegura que no sempre parla en català i ho justifica per l'adaptació al context i l'interlocutor o perquè no és la llengua familiar.

L'us del català en diversos contextos quotidians assenyalen que amb la gent del comerç l'idioma oficial del país és el més utilitzat per un 77% dels joves enquestats. Ara bé, es fa servir en combinació amb el castellà (37%) i de forma exclusiva en un 30%. El castellà seria la segona llengua més habitual amb un percentatge del 67%. D'altra banda, a diferència de la comunicació amb companys de classe, a l'hora de parlar amb els amics fora de l'escola, un 71% dels alumnes utilitza el castellà i un 69% el català. En comparació amb les dades del 2001, s'observa que els alumnes quan parlen amb els amics fora de l'àmbit escolar, fan un ús menys monolingüe de la seva llengua materna, ja sigui el francès, el castellà, el català o el portuguès, per passar a ser més bilingües, especialment en català i castellà, o plurilingües.

Pel que fa a les activitats d'oci, el castellà és la llengua més utilitzada, ja sigui en un registre monolingüe o bilingüe, excepte a l'hora d'escoltar música, en què l'anglès és l'idioma més usat. Una situació que «només és el reflex de l'escassa varietat lingüística que es poden trobar en aquestes activitats», segons Margarit.

PLURILINGÜISME / Els alumnes fan una lectura positiva del plurilingüisme. Un 96% considera que li és beneficiós utilitzar diverses llengües, tant des del punt de vista social com amb vista al futur laboral. Segons Margarit aquestes dades demostrarien «la clara consciència de la realitat del país dels nostres joves».

Pel ministre de Cultura, Albert Esteve, el nou treball demostra d'una forma clara «la millora considerable del grau de coneixement de l'ús de les llengües per part dels alumnes d'entre els 12 i els 16 anys que resideixen al Principat».

NIVELL CONEIXEMENT / Les xifres constaten la millora del català en la darrera dècada en totes les nacionalitats, però especialment entre els alumnes portuguesos. El 95%dels estudiants va declarar que l’entén bé i el 91% diu que el parla bé, uns percentatges lleugerament superats pel castellà amb un 96 i un 94%. Els alumnes de nacionalitat andorrana i els de nacionalitat espanyola que provenen de Catalunya, presenten un percentatge superior de comprensió.
S’observa una relació estadísticament proporcional entre els anys que fa que els alumnes viuen a Andorra i el nivell de comprensió i parla que afirmen que tenen del català. És a dir, com més anys de residència al Principat, més percentatge trobem d’alumnes que van indicar que tenen un bon coneixement global del català. Els alumnes de nacionalitat francesa presenten unes xifres de comprensió i parla del català lleugerament inferiors a d’altres escolars.
La millora en la comprensió de la llengua oficial és present en tots els grups nacionals i lingüístics, però en especial entre els d’origen portuguès i francès. En part aquesta millora es dóna pels anys que aquests alumnes resideixen al país. Pel que fa a la parla, són de nou els alumnes portuguesos els que fan un salt qualitatiu més important.
 
LLENGUA I IDENTITAT / La població escolar també destaca la importància del català en la societat andorrana i la necessitat de promoure’n l’ús. Pel que fa als elements definidors de la identitat andorrana,parlar el català ocupa el tercer lloc, per darrere d’haver nascut al país o viure-hi des de petit i per davant de tenir la nacionalitat. Un 71% dels joves enquestats considera com a llengua pròpia el català, ja sigui com a idioma exclusiu o bé acompanyat d’altres. En segon lloc està el castellà (65%), el portuguès (24%), el francès (19%) i finalment un 8% dels alumnes van escollir altres llengües, com l’italià, alemany o anglès,... Entre els andorrans predomina amb un 28% l’opció conjunta català i castellà, a l’igual que succeeix amb els alumnes de nacionalitat espanyola. Un 71% dels alumnes es senten andorrans, exclusivament o conjuntament amb d’altres identitats.

FUTUR LINGÜÍSTIC / Amb relació a la perspectiva sobre el futur lingüístic a Andorra, un 60% dels alumnes considera que la llengua que es parlarà en un futur al país serà el català, seguit del castellà (29%), el portuguès (8%) i el francès (2%). 

Per a més informació consulti l'edició en paper.