El director del SAAS, Lluís Burgués explica els detalls de la reforma prevista en el Servei Andorrà d'Atenció Sanitària. Foto: TONY LARA

Lluís Burgués és metge de capçalera i des del 21 de març passat ocupa la direcció del SAAS. Entre els anys 2001 i 2005 va ser el director mèdic de l'Hospital de Meritxell i darrerament va ser president del consell assessor de Salut i Benestar. Mica en mica va coneixent les entranyes del centre hospitalari i d'allò que l'envolta. S'ha fixat com a repte principal poder posar els fonaments a la reforma de l'estructura actual del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària. I és ja no pot haver cap marxa enrere.

– Fa poques setmanes que ostenta la direcció del SAAS. ¿Com ha vist l'organisme?

–La institució ha crescut significativament, tant a nivell de personal com de serveis. Ara estic en la fase d'anar coneixent més a fons cada àrea i començar a fixar les accions que són de sentit comú perquè pugem funcionar una mica millor.

–Tres mesos per endavant per fer realitat la tant desitjada reforma sanitària. ¿Hi arribarà a poder posar els fonaments?

–Des del Ministeri es pensa que en tres mesos estaran decidides la fase de la diagnosi i de les grans línies de la reforma sanitària. Crec que durant aquest temps es poden fer moltes coses per tal d'encarrilar la reforma. També és cert que el termini de tres mesos ha estat més una proposta meva per raons de disponibilitat que del Ministeri. Depèn de com vagin les coses el període es podria perllongar.

–La reforma defineix clarament quin és el paper i les competències del Ministeri, CASS i SAAS, ¿no?

–En qualsevol sistema sanitari el que fem és repartir diners públics per a les necessitats sanitàries i socials. El que decideix com i de què manera es reparteixen els diners és el Ministeri. Un Ministeri que al llarg de la seva història no ha assumit totes les seves responsabilitats, delegant moltes d'elles. En qualsevol cas és un òrgan que planifica i regula. L'altre organisme que té diners és la CASS i s'encarrega de comprar els serveis. Després tenim uns proveïdors de serveis dins i fora del país que tenen convenis amb la CASS i estan autoritzats a exercir en el país. Dins d'aquests proveïdors hi ha un especial que és el SAAS, el qual té el mandat de fer servei públic i en les àrees cobertes o no per als proveïdors privats o en les àrees en les que la política sanitària diu que hi ha que incidir específicament perquè hi ha una mancança. El SAAS és una estructura molt potent i eficient i va assumint responsabilitats delegades pel Ministeri i acceptades per la CASS.

– A efectes pràctics, ¿els usuaris com notaran els beneficis dels canvis?

–Tindran la percepció que el producte sanitari que compren és un producte «homologat». Ara l'usuari de la sanitat andorrana va al prestador de serveis que li mereix confiança en base per exemple, al comentari d'una veïna o a un programa de televisió... però en realitat no sap si el que està comprant és l'adequat per ell o no. D'altra banda, la CASS tampoc sap el que està pagant el que diu l'usuari que ha consumit. Amb aquest nou sistema el Ministeri dirà per exemple que les apendicitis es tracten d'aquesta manera, per aquesta tècnica i amb aquest material, i comprarà el que les faci així. I, per tant, el proveïdor tindrà que oferir aquella qualitat que es busca.

– Per tant, a l'usuari se'l garanteix que compra una qualitat determinada, ¿no?

–Efectivament però a la vegada també hi hauran alguns inconvenients. L'usuari es trobarà amb un sistema més regulat on no podrà fer tant «nomadisme sanitari» com diuen els francesos. Això vol dir evitar anar innecessariament moltes vegades al metge. La tendència és que vagin desapareixen aquestes conductes a canvi que es pugui triar entre un grup de proveïdors de serveis i uns productes «homologats». Parlem de qualitat i, a més, de millorar l'eficiència en el sistema . Cal també millorar els sistemes de comunicació i intentar continuar respectant el màxim valor que té el nostre sistema sanitari: la relació ciutadà- proveïdor de serveis, garantint que aquest darrer doni la màxima qualitat i també que el pacient pugui triar entre diferents proveïdors que ofereixen la mateixa qualitat. H

–¿Com és possible que l'Hospital encara no tingui l'acreditació de competències i qualitat?

–El nostre sistema sanitari no estava ben regulat i per això tenim els problemes que tenim. L'Hospital no ha aconseguit l'acreditació per dos motius, primer perquè seriosament no s'ha proposat mai i segon, perquè és difícil comparar –se amb els altres hospitals públics com els de França o Espanya. L'Hospital, el SAAS i els proveïdors de serveis del país han proveït fins ara serveis en base a les seves habilitats i a les necessitats percebudes de la població però no a una planificació. La voluntat és integrar-se en l'homologació qualitativa dels centres més propers.

–¿L'atenció domiciliària és una de les novetats de la reforma?

–Sí. L'atenció domiciliària i la continuïtat assistencial en alguns pacients i, sobretot, fer el seguiment del pacient crònic i complex fora de l'àmbit hospitalari. Una feina molt important lligada a l'atenció primària, centres de salut, la relació entre els metges de capçalera i els centres de salut.

–¿ Per quan una atenció domiciliària específica per a persones en procés de fi de vida com existeix als països dels voltants?

–Actualment hi ha una unitat de cures pal·liatives a l'hospital. Entre les xarxes que es volen tirar endavant està en un primer moment la de la diabetis i en un segon moment la d'oncologia i cures pal·liatives, en les que hi haurà una transversalitat entre l'atenció hospitalària i els centres de salut –domicilis. Altres xarxes previstes són la de Materno-Infantil i la de Salut Mental. Respecte als malalts en procés de fi de vida hi ha dos factors a tenir present, un de caràcter tècnic i un altre social. No tinc clar si hi ha al país moltes famílies que desitgin optar per un final de vida domiciliar si es té en compte l'elevada qualitat de les instal·lacions hospitalàries, amb habitacions individuals amb molta intimitat, i alhora, oferint un gran servei.

–¿Quina herència li agradaria deixar al nou equip directiu?

–Un SAAS reformat i que tingui unes estructures més autònomes i obertes. La idea és que el Cedre tingui més autonomia com a centre d'atenció sociosanitària a la gent gran; un Hospital més autònom i a la vegada relacionat amb la primària però no com dos coses diferents sinó com una mena de mini àrea de salut i l'atenció d'emergències i domiciliària que tindrien que tenir una certa independència. Finalment ens caldria determinats serveis centrals com ara informàtica que ens permeti tenir una comunicació més fluida per millorar l'eficiència en el sistema.

Per a més informació consulti l'edició en paper.