• Peruga, Planellas i Llahí confirmen els pronòstics, i Alonso es queda a les portes per la pèssima distribució

Peruga (a dalt) firma exemplars a preu fet, ahir al matí a l'estand d'Editorial Andorra a la plaça del Poble; Planellas, triomfant amb la Història digital, i Llahí, al Roc Blanc escaldenc, el seu centre d'operacions habitual Foto: ÀLEX LARA

No hi va haver sorpreses i es va complir el guió: Joan Peruga es va enfilar fins a la primera posició del medaller amb El museu de l'elefant, i el van acompanyar al podi honorífic dels més venuts –secció nacional, ep– l'il·lustrador Jordi Planellas amb la Història digital d'Andorra i Alfred Llahí amb la segoa entrega d'Històries de la nostra història, segons les dades facilitades a última hora d'ahir pels llibreters Anna Riberaygua (La Puça), José Antonio Molina (Pyrénées) i Pamela Méndez (Idees). No hi va haver sorpresa, dèiem al començament, però potser per ben poc: lLa Andorra de Taxio –les memòries més o menys apòcrifes de Claudio Alonso, el doctor Alonso– podria haver-se erigit en el tapat de la diada si no hagués sigut per una pèssima distribució que n'ha hipotecat les vendes: la llibreria Idees havia esgotat a primera hora de la tarda els escassos exemplars de què disposava, cosa que ja és greu en una jornada com Sant Jordi; però és que a Pyrénées no en va arribar ni un sol volum. Com si no existís. De fet, ni en tenien notícia, del volum. La culpa no es pot posar probablement al sarró d'Alonso –autor novell, al cap i a la fi, per a qui els laberints de la distribució editorial poden ser insondables– però sí al de Pagès, amb ímfules de gran segell de comarques.

El cas és que per activa o per passiva no s'ha repetit aquest curs l'efecte Maymó, que el 2012 va donar la campanada amb Servi de Semma i va desbancar els autors que semblaven cridats als llocs de privilegi en aquestes llistes tan poc literàries que són les dels més venuts. És clar que Sant Jordi té, en certa manera, ben poc a veure amb la literatura. Però aquesta és una altra història i avui no toca. El top 5 amb regust local de la diada el completen El clam silenciós de les muntanyes –la segona incursió en la novel·la de l'encampadà Joan Janer, i una sorpresa relativa– i La reflexió del dia, el recull d'aforismes amb què Joan Carles Sasplugas entra per la porta gran en el procel·lós món editorial. I amb Castells de fang –el retorn a l'arena diguem-ne literària de l'exconseller general Pere Moles Aristot– seguint-los de ben a prop. Probablement li han faltat uns dies més de rodatge i una promoció més entusiasta i decidida. Perquè si una cosa està clara és que tant Peruga com Planellas i Llahí fa setmanes que s'estaven treballant la diada, i els resultats –les vendes, diguem-ho clar– han caigut com fruita madura. Era inevitable, gairebé obligatori. Llàstima que no hi hagi ni rastre de La república, el periodisme, el teatre, de Lluís Capdevila. Però no es pot tenir tot.

Tampoc no hi ha hagut sorpresa entre els autors internacionals més venuts en el nostre racó de món: any rere anys el balanç de Sant Jordi demostra que Andorra combrega absolutament i sense manies amb la globalització literària, i aquesta diada tornem a calcar els primers i previsibles llocs amb Albert Espinsosa, que esprem el ganxo televisiu de Polseres vermelles i arrasa amb Brúxioles que busquen somriures perduts, i l'inevitable títol amb coartada diguem-ne literària: Victus, el patracol secessionista d'Albert Sánchez Piñol. El tercer lloc se l'ha endut Dolores Redondo amb El guardián invisible, en el que constitueix una mena de fet difrencial andorrà –respecte al rànquing català, on el thriller de la navarresa ni ensenya la poteta al top 5. Sentint, això sí, al clatell l'alè de Sívia Soler (L'estiu que comença), Màrius Serra (Plans de futur), Ildefonso Falcones (La reina descalça) i El maestro del Prado (Javier Sierra). La llufa als grans perdedors de la jornada se l'adjudiquen els nostres llibreters d'una banda al fenomen Grey i rodalies –a Idees es podia veure a úlima hora del dia una pila d'exemplars gairebé intacta: la derrota de la presumpció– i de l'altra al thriller nòrdic –Larsson i companyia– que ha punxat per pur esgotament. Espinosa de banda, tampoc han fet per una vegada l'agost els autors mediàtics: només Pilar Rahola (El carrer de l'Embut) i Isidre Esteve (No t'aturis mai) ensenyen tímidament la poteta, i fan clamorosa figa productes pseudoluteraris com ara Polònia independent. Justícia poètica, se'n diu d'aquest fenomen. I ja em poden dir ressentit.

Pel que fa a les vendes globals, i sense donar xifres –en aquest país, secret de confessió– els llibreters coincideixen en el camí de la (tímida) recuperació iniciat l'any passat, després d'un 2011 que es va tocar fons. Qüestions meteorològiques de banda, sembla que hi ha ajudat la collita excepcionalment prolífica de l'any –si més no, pel que fa als autors de casa– i l'absència de fenòmens de masses de l'estil Harry Potter, que fagociten sense contemplacions tot el que tenen a la vora. Només falta veure si es tracta de l'inici d'una –ejem– nova era, o simplement d'un breu parèntesi en la tirania del best seller internacional. L'any que ve en parlem.

Per a més informació consulti l'edició en paper.