• La graella és ara en mans del Govern, que li ha de donar el vist-i-plau

L'assemblea constitutiva de l'Sdadv, el març del 2012 Foto: TONY LARA

Ho hem anunciat tantes vegades, que el més prudent seria prendre-s'ho amb una saludable dosi d'escepticisme. Però sembla que ara sí, que va de debò: les tarifes de la Societat de Gestió Col·lectiva de Drets d'Autor i Drets Veïns (Sdadv) seran al carrer «en un mes com a molt». Ho avançava ahir el vicepresident de l'entitat, Albert Salvadó, just l'endemà que el consell d'administració aprovés reglamentàriament la graella de preus que ha elaborat una empresa externa, prenent com a base –diu Salvadó– les tarifes que s'apliquen a Espanya i França –perquè són els dos països del nostre entorn immediat i la referència lògica– així com a Suïssa, perquè es tracta d'un mercat de llarga tradició en la defensa dels drets d'autor. El resultat, avança, és una graella realista que quedarà molt per sota –quantitivament parlant– de la que regeix als països veïns. L'entrada en vigor de les primeres tarifes de la Sdadv depèn ara del vist-i-plau del Govern, un pur tràmit des del moment en què al consell d'administració de la societat hi ha presents dos representants de l'executiu. La previsió amb què es treballa a la Sdadv és que la graella passi l'examen governatiu en la pròxima reunió del Consell de ministres, i que les tarifes puguin ser presentades de forma immediata a l'aprovació reglamentària dels socis, en l'assemblea general que es convocaria en aquests efectes.

El que està segons sembla dat i beneït és la clau de volta del sistema de gestió de drets d'autor: ¿qui pagarà? ¿Quant? ¿Per quins conceptes? ¿Qui controlarà que qui hagi de pagar, pagui efectivament? ¿Com es repartiran els ingressos obtinguts per aquesta via? ¿Quin percentatge anirà a parar a les butxaques del creador, i quin es detinarà a les despeses de gestió i promoció cultural que estatutàriament li corresponen a la Sdadv? L'altra pota de tot plegat seran els convenis de reciprocitat que ha de firmar abans de dos anys –el termini expira el març del 2014– amb les entitats homòlogues que gestionen els drets d'autor a Esapnya, França i al mercat anglosaxó. El desplegament de tota aquesta activitat requerirà probablement d'una oficina amb personal permanent i remunerat. De moment no s'ha nomenat la figura del director general, que no és obligatòria, però sí una coordinadora, Remei Chamorro. La solució al trencaclosques, ja ho saben: en un mes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.