• El nou format Bàsic preveu deu concerts fins al setembre

Claret, en la presentació del Format Bàsic, ahir a la Casa d'Areny-Plandolit Foto: TONY LARA

El director artístic de l'PNCA, Gerard Claret, n'havia avançat les línies mestres en la presentació de la 20a temporada de la formació, al desembre: un nou cicle batejat amb el nom de Format Bàsic, concebut amb la molt saludable voluntat descentralitzadora –portant ni que sigui un tastet d'ONCA a totes les parròquies– i la molt prometedora consigna de tocar com més pals millor. Amb l'objectiu legítim de captar nou públic i «implicar» la formació en la vida artística del país. Però la concreció del projecte, desgranada ahir en una inusual compareixença de Claret a la Casa d'Areny-Plandolit, supera totes les expectatives: com a mínim sobre el paper, el nou Format Bàsic sembla haver tocat la tecla justa per arrencar el ciutadà de la butaca –ai, la mandra– i fer-lo pujar per exemple fins a l'antic edifici de Radio Andorra i escoltar a l'espectacular sala de màquines de l'emissora els hits que sonaven a les ones als anys 40 i 50.

L'inusual escenari és el ganxo de la que és només una de la desena de propostes del Format Bàsic, i la llàstima és que haurem d'esperar fins al 14 de setembre per escoltar aquesta singular proposta del quartet Sound Boulevard –amb Gabriel Coll i Sergi Claret al violí; Quim badia a la viola, i Jordi Claret al violoncel. N'hi haurà nou més, és clar, en un cartell per on desfilaran en total 26 músics, 18 dels quals són membres de l'ONCA i de la Jonca, i la resta, il·lustres convidats com ara la soprano catalana Olga Serra de larrocha, el violoncel·lista valencia José Mor, el teclista argentí Santiago Pereira, la violinista armènia Tatevik Khachatryan i el nostre Oriol Vilella, aquí en funcions de guitarrista i que compareixerà l'1 de juny a la Farga Rossell amb una de les propostes més marcianes –i per tant, prometedores– del cartell: Barrockers, insòlita formació que al duet de violins canònic –Josep Martínez i Francesc Planella, en aquest cas– afegeix la guitarra elèctrica de Vilella i els teclats de Pereira, amb espai obert per a la improvisació.

En aquesta mateixa línia entre clàssica i experimental cal ubicar la proposta del duet Zetáceo, una altra idea de bomber mai abans vista –ni sentida– en aquesta racó de món: duet de violí ¡ violoncel elèctrics, per obra i gràcia de Pere Bardagí i Manuel Martínez i un repertori que inclou temes propis i també estàndars de Miles Davis, Charlie Parker i Joni Mitchell. La cita és el 20 d'agost a la plaça de Sant Roc, i amb la complicitat dels Vespres d'estiu lauredians. I en l'apartat de rareses, reservem-hi un lloc de privilegi per al quartet Sandaran: quatre violoncel·listes –Daniel i Jordi Claret, Marc Galobardes i José Mor– que 6 de juliol desgranaran un repertori eclèctic, chacona de Bach inclosa, en un altre entorn de privilegi: l'església de Santa Coloma. Probablement el millor escenari del país per a un concert de cambra... amb el permís de Sant Joan de Caselles, on el Format Bàsic ha programat una altra vetllada amb tot l'encant de les expedicions de descoberta: duet de violoncel (Sylvie Reverdy) i contrabaix (Trent Hellerstein), i temes de Bach, Eccles, Dragonetti i Rossini; la cita, el 20 de juliol.

La inauguració del cicle serà el 18 de maig i coincidint amb el Dia internacionals dels museus, al CIAM escaldenc –amb un conte sobre el cicle de l'aigua per a quartet de corda i narrador (Daniel Batalla)– i a la sala d'armes de la Casa d'Areny-Plandolit, amb el quartet Mozart (David Olmedo i Josep Martinez al violí; Josep Bracero a la viola, i Gaetane Duynslaeger al violoncel) i es completa amb una vetllada de música celta a càrrec dels violinistes Àlex Arajol i Francesc Planella (el 28 de juliol, als jardins de la Casa d'Areny-Plandolit); el quartet Doppler i la soprano Olga Serra (15 de setembre, a la sala dels passos perduts de la Casa de la Vall), i el sextet Brahms, el 29 de setembre a Santa Eulàlia d'Encamp. Ja ho veuen: més que bàsic, íntim, exclusiu, quasi a la carta. Ara només falta que el melòman nostrat respongui. Però si entre tot aquest desplegament no troba un plat del seu gust, li haurem de prendre la paraula a Tito Vilanova quan es refereix als culés a qui una lliga sap a poc: potser que ens ho fem mirar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.