• A la decisiva reunió del Consell asessor tan sols hi van arribar dos dels deu projectes

El tenen aquí al costat, a dalt de tot i en rigorosa primícia, perquè la presentació pública de la criatura encara no té data confirmada. Però la decisió és ferma i vet aquí el nou rostre de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, el logotip que en endavant exercirà com a imatge gràfica i corporativa d’aquest raconet de món que des del 2004 figura a la selecta llista del patrimoni mundial de la Unesco. Així ho va decidir el Consell assessor del Madriu en la tercera i última reunió mantinguda fins a la data, que va tenir lloc el 25 d’abril, i en què els consellers van haver d’escollir entre tan sols dos dels deu dissenys que s’havien presentat al concurs: els dos que havien obtingut una puntuació més alta segons els criteris establerts a les bases. Els altres vuit van quedar descartats i per tant sense opcions abans i tot d’arribar a la final. El veredicte final, això sí, el va donar la Comissió de gestió el 2 de maig.
El disseny guanyador –una mena de gota en què es fusionen el blau de l’aigua, el verd de la vegetació i l’ocre del sòl– va merèixer una puntuació mitjana de 8,63 sobre 10, i va rebre sengles notes màximes en dos dels quatre criteris d’adjudicació –compliment dels objectius de les bases i currículum de l’empresa–, un 9,5 (la més alta entre tots els candidats) en el tercer –creativitat, utilitat i efectivitat d’aplicació– i un 5 pelat (la tercera més baixa) en l’últim, el del cost. El logotip finalista, que juga curiosament amb la mateixa paleta –blau, verd i ocre– i en què tres línies es combinen de forma extremadament simple i elegant per traçar la silueta d’una vall, també va merèixer sengles 10 –en els mateixos apartats que el guanyador– però va punxar (relativament, és clar) en el criteri de creativitat, amb un 8, i no va poder remuntar pel que fa al cost, amb un 6 que millora lleugerament l’aprovadet del guanyador però que va resultar insuficient.
El cas, com ja s’ha indicat més amunt, és que al Consell assessor només hi van arribar aquests dos dissenys, i que la votació es va decidir amb els vots de nou dels seus deu membres a favor del projecte finalment guanyador i l’única abstenció del representant de les associacions de protecció de la natura. Val a dir que el concurs es va decidir en tres fases: en la primera es va puntuar cada logotip amb una nota de l’1 al 10 segons quatre criteris que valien cadascun un 25% del total: creativitat, utilitat i efectivitat d’aplicació; cost de l’oferta; currículum de l’empresa i compliment dels objectius de les bases (promoció dels valors tradicionals, naturals i culturals; posicionament de la vall com a bé d’interès nacional, i reflex de la diversitat que atresora el Madriu, des de la flora i la fauna fins a l’agricultura, la ramaderia i l’excursionisme).
Com que dos dels dissenys es van destacar sobre la resta amb una puntuació que l’informe tècnic defineix com a «similar» –8,63 i 8,50, respectivament– es va decidir demanar l’opinió del Consell assessor, i l’última paraula –una mica teledirigida, la veritat, amb dues úniques opcions sobre la taula– la va tenir com ja s’ha dit la Comissió de gestió. L’última... de moment, és clar, perquè el Madriu és com diu el seu nom patrimoni de tots, i tots estem per tant legitimats per opinar sobre la imatge que en endavant donarà al món. Potser s’ha perdut una bona oportunitat, en fi, d’implicar-hi la ciutadania de forma activa amb una consulta oberta, ni que fos no vinculant, de l’estil que la que per Sant Jordi van promoure els Fallaires d’Andorra la Vella per escollir el seu logotip. Però si ha calgut un decenni per tenir logotip, imagini el lector el que hauria costat posar-se d’acord per organitzar una consulta. I només hauria faltat treure-li a la Comissió l’única feina tangible que ha fet en l’any que fa que existeix. Potser n’ha fet altres, no direm que no, però no ens les han sabut explicar. Això, també.

Per a més informació consulti l'edició en paper.