• Morabanc i el Comú renovaran el conveni «en els mateixos termes del 2011»

Josep Maria Escribano, l'home que ha portat des de la primera edició les regnes artístiques de la Temporada de Música i Dansa i l'ha convertit en la cita de referència que és avui, es jubila la tardor que ve. Tenint en compte que la seva nòmina corre de compte del comú de la capital, i que el consistori acostuma a ser taxatiu en aquest punt, tocava ahir, a l'hora del balanç de la 19a edició, demanar per la continuïtat del fins ara director artístic de la Temporada. Doncs sí: seguirà el curs que ve al capdavant del festival. En això van coincidir tant el director general de MoraBanc, Joan Carles Sasplugas, com el cònsol menor de la capital, Jordi Minguillón: «Escribano continuarà sent-ne el director artístic. Això és el que volem tots. I dependrà d'ell».

Una altra cosa és la fórmula que el comú i Morabanc s'hauran d'empescar per convertir aquest desig en realitat: la nòmina d'Escribano –ja s'ha dit– la cobria fins ara el mateix comú, segons els termes del conveni de col·laboració firmat ara fa dos cursos i que el comú –ho va confirmar ahir el mateix Minguillón– té intenció de renovar. Però els precedents –recordarà el lector la sortida de Carme Tinturé de l'Escola d'art, tres anys enrere, que es va vendre com una jubilació innegociable (per part del comú, s'entén)– no conviden precisament a l'optimisme. El cas és que Escribano és l'artífex de Temporada. De la vella, consagrada principalment a l'oferta clàssica, i també de la nova, que ha començat precisament aquest curs amb un rumb més eclèctic que combina les dosis clàssiques de tota la vida amb píndoles populars, amb l'objectiu legítim de captar més públic i seguint el model de tots els festivals que es fan i es desfan al nostre entorn immediat, des de Perelada a Cap Roig passant per la Porta Ferrada.

El musical, descrtat / I el resultat no pot ser més satisfactori: les cinc funcions de la nova Temporada van vendre en conjunt 3.346 entrades, un 13% més que el curs anterior. Una xifra que avala el gir proposat per la direcció artística i que encara troba més arguments en l'apartat de taquilla, que ha deixat aquest any 30.667 euros, la meitat més que el passat i una quantitat que cobreix el 10% del pressupost global. En aquest punt, cal recordar que MoraBanc n'és de llarg el principal patrocinador, i que hi aporta la part del lleó –238.000 euros– d'un pressupost que aquesta edició s'ha enfilat fins als 330.000 euros –un 44% superior a la passada. El comú, que cedeix les instal·lacions del Centre de Congressos i que assumeix –fins ara– la direcció artística, així com el grup Pyrénées completen la nòmina de patrocinadors. Pel que fa al cartell, tant la Simfònica de Berlín com l'orquestra Pink Martini van fregar el ple –amb una ocuapció superior al 90% de l'aforament–, seguit del Ballet d'Ángel Corella (81%), Jane Monheit (73%) i l'espectacle flamenc d'Antonio Canales (67%). Una ocupació que confirma que el camí assajat és «l'encertat» –deia Escribano– i que va portar Sasplugas a avançar que en pròximes edicions s'insistirà en aquesta «mena de mix» d'un pro0grama capaç d'encabir una formació simfònica, ballet clàssic amb u toc contemporani, jazz canònic i una orquestra de ball.

Com que no tot poden ser flors i vikoles, també hi va haver ahir lloc per a l'autocrítica: en primer lloc, la venda d'abonaments, que ha baixat espectacularment i que ha reportat uns escarransits 1.540 euros a la recaptació, la meitat menys que l'any passat: «Potser no se n'ha fet prou promoció», va admetre Sasplugas; en segon lloc, tampoc ha acabat de convèncer l'experiment de programar flamenc –amb una figura com Canales–per captar el turista d'hivern rus. S'havia de provar perquè semblava una bona idea, però la resposta va ser «més aviat fluixa». Així que ja es veurà si els gustos suposadament eslaus tornen a tenir algun paper a l'hora de decidir la programació. Això sí: de cara als cursos que ve i malgrat tot l'eclecticisme que l'organització li vol imprimir al cartel, no ens fem il·lusions amb el musical de gran format: senzillament,no hi caben a l'escenari del Centre de Congressos. Així que no esperin veure-hi un West Side Story ni un Rey León. Però és que no es pot tenir tot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.