• ?La maïtrisse en maillot de bain' obre el cartell teatral de l'ambaixada

Escande, Kedaduche i Cardelús, en la presentació ahir de La maïtrisse en maillot de bain a l'ambaixada, ahir Foto: ANA

Sembla decidit l'ambaixador Kedadouche a combatre la progressiva desaparició de la llengua i la cultura franceses en aquest racó de món. Ja veurem si se'n sortirà, perquè el problema té –sospitem– unes arrels estructurals on es barregen raons sociològiques, demogràfiques, geogràfiques, educatives i fins i tot familiars, i mirar de frenar aquesta realitat és una feina de fons que el mateix Kedadouche difícilment arribarà a veure. Però intentar-ho, ho intenta, això està clar. Perquè l'ambaixador predica amb l'exemple: el de la temporada cultural francesa, que avui estrena a l'auditori Claror lauredià –atenció, perquè queden només un grapat d'entrades a la venda– el cartell teatral amb La maïtrisse en maillot de bain. Es tracta d'una sàtira sobre el sistema educatiu gal, a partir de les peripècies d'una psicòloga (Fabienne Galula: ella mateixa firma el text) que aterra en una escola maternal, comissionada pel ministeri d'educació, i xoca amb les misèries íntimes dels docents.

Però tornem al començament: Kedadouche va posar ahir un parell de dits a la nafra. Per exemple, quan va afirmar amb legítima vehemència que «defensar la cultura francesa és defensar la ientitat andorrana». Aquest serà precisament el lema de la campanya que a partir de la setmana que ve emprèn l'ambaixada per mirar de resituar el francès com la llengua d'ús que va ser fins no fa tant. Un dels mèrits de l'ambaixador és en aquest sentit haver mirat la realitat cara a cara, sense adornar-la ni ignorar-la. Perquè només quan es diagnostica una malaltia és possible posar-hi remei. També es va mostrar especialment inspirat quan es va demanar –retòricament, s'entén– per què les administracions públiques que programen regularment activitats cultural no miren de tant en tant Baladrà amunt, i no sistemàticament Runer avall. Amb tota la raó perquè, ¿algú recorda l'última ocasió que la Temporada de teatre, per exemple, va portar una companyia francesa? De nou va indicar Kedadouche el camí a seguir: és a instàncies de l'ambaixada que la pròxima Temporada –precisament–oferirà una pastilleta francesa: Plus vrai que nature, a l'octubre al Centre de Congressos de la capital. Una altra: l'espectacle rumboflamenc de Gipsy Dandy, dintre del cartell oficial de la festa major d'Andorra la Vella. ¿Massa francès? diran alguns ¿I què vol dir, francès, en aquest cas?, respon l'ambaixador. Perquè l'oferta cultural francesa no sigui això, massa francesa, Jerome Vinyolas –agregat de premsa de l'ambaixada i l'ànima de la programació cultural– ha combinat els caps de cartell gals amb (diguem-ne) teloners locals. Una prova d'això tindrà lloc el 21 de juny i amb motiu del Dia internacional de la Música, amb una festa als jardins de l'ambaixada on participaran una vinetande bandes del país. Una altra: The Tanks, banda de rock que el 31 de maig compartirà escenari al complex d'Encamp amb Iarakè.

No ho té fàcil, Kedadouche, perquè el cert és que fa temps que bona part de la població li va donar l'esquena a la cultura popular francesa: amb la mà al cor, ¿quants dels lectors coneixien Guy Marchand, que va obrir la temporada a Ordino? ¿I la còmica Constance, aquesta mena d'Eva Hache a la francesa? També és veritat que el gros de la programació el conforma un grapat de propostes musicals en què la llengua no és el vector principal. Ja que hi som, recordem-ne aquí el debut andorrà de l'ensemble Douce Mémoire, especialitzat en la dansa del Renaixement, o Diaphase, quartet de saxofons que commemorarà el 150è aniversari del naixement de Débussy. Una oportunitat se la mereix, ¿no? H

Per a més informació consulti l'edició en paper.