• L'Sdadv diu que seran moderades i que no tindran afany recaptatori

Pista de ball d'un local nocturn; uns dels candidats ferms a haver de passar per caixa. Foto: JOAQUIM MIR

La cita és e l17 de juny: aquest és el dia que la Societat de gestió de drets d'autor i drets veïns (Sdadv) ha convocat l'assemblea general de la seva setantena de socis per sotmetre'ls a votació la graella de tarifes que ha de regular d'una vegada un àmbit que fins ara s'ha mogut en aquets racó de món entre la llei de la selva i el campi qui pugui. La pilota és ara a les mans del Govern, que ha de donar el vist-i-plau a la graella elaborada per una empresa externa a partir de les tarifes que s'apliquen a Espanya, França i Suïssa. Un pur tràmit, des del moment que en el consell d'adminstració de l'entitat hi seuen dos representants de l'Executiu que han seguit de ben a prop la llarga gestació de la graella.

Així que, si no salten sorpreses majúscules d'última hora, els socis posaran fi en breu a l'anarquia que en l'àmbit dels drets d'autor ha imperat històrciament en aquest tros de Pirineu. Està clar que pagar per emetre, retransmetre o reproduir continguts aliens generarà controvèrsia entre els que fins ara ho venien fent de franc. Aquesta és la mare dels ous: ¿qui seran els paganos de tot plegat? ¿I quant hauran de desembutxacar? El vicepresident primer de l'Sdadv, Jordi Barceló, admetia dimecres que les tarifes «donaran que parlar», i responia de forma sibil·lina a la gran pregunta: ¿qui? «Si agafem el cas de la música, sembla evident que qui en fa un ús comercial haurà d'abonar una quantitat».

La clau, per tant, rau, en aquest «ús comercial», que sembla incloure bars, pubs i discoteques i deixar fora establiments que hi recorren de forma purament incidental. L'altre gran interrogant és el quant. I també en aquets punt es mostra Barceló extremadament prudent: «Una cosa és la graella que votarem a l'assemblea geenral, i l'altra les tarifes que acabarem cobrant, perquè això es pot negociar puntualment com fa l'SGAE a Espanya. Si l'SGAE pretengués cobrar exactament el que diuen les seves graelles, no pagaria ningú».

Tarifes baixes, però no massa / Però és que a més, i sobretot, el model tarifari s'ha determinat tenint en compte que un establiment andorrà no pot abonar el mateix que un d'ubicat al centre de Barcelona o de París. Precisament per això s'ha hagut de filar molt prim: les tarifes han de tenir en comtpe la realitat del país. Això sembla indicar que seran més baixes que les dels nostres veïns; però no es pot tibar massa la corda perquè es corre el risc que les entitats homòlogues a la Sdadv es neguin a firmar convenis de reciprocitat –i a autoritzar consegüentment la difusió dels seus contionguts en territori andorrà. Barceló ho adverteix sense embuts: «La nostra intenció no és recaptar per recaptar; hem de tenir clar que si no tenim unes tarifes creïbles, cap entitat de gestió de drets d'autor voldrà firmar aquests convenis amb nosaltres».

Una amenaça gens banal, perquè sense tarifes –augura– «ens arrisquem a quedar-nos sense televisió, o que es generalitzin problemes com ara la impossibilitat de descarregar-nos documents des de Google Music». ras i curt: sense tarifes, no hi haurà convenis; i sense convenis, no hi haurà continguts. L'era del campi qui pugui s'ha acabat. I és a les mans dels socis de l'Sdadv que sigui així. Una altra cosa és de quins insturments disposarà l'entitat per fer efectiu el pagament de les tarifes. Les respostes, el 17 de juny.

Per a més informació consulti l'edició en paper.