• Tèbia arrencada de la nova entrega del professor Langdon, ara amb Dante com a ?víctima' de torn

Piles d'exemplars d'Inferno a la llibreria Idees Foto: àlex lara

La logística, l'escenografia i el màrqueting eren els de les grans ocasions: desenes de lectors amb reserva feta des de fa setmanes; emparaulat pel que pugui ser un estoc de prop de tres centenars d'exemplars, i els reglamentaris nervis d'última hora perquè la duana ha retingut inopinadament el paquet i està clar que a les 10 del matí els llibres –oh, decepció– no seran encara a l'aparador. Vaja: el desplegament de les grans ocasions –El prisionero del cielo, de Zafón, i L'hivern del món, de Follett– a la llibreries Idees. És el dia H, el del llançament mundial d'Inferno, la quarta entrega de les peripècies de Robert Langdon. L'esdeveniment literari –¿literari?– de l'any. I si ho dubten, mirin les xifres: Planetas n'ha tret al carrer un milió d'exemplars en castellà; però és que l'edició anglesa s'ha enfilat fins als 4 milions. En català, en canvi, Empúries s'ha hagut de conformar amb uns modestos 25.000 exemplars.

El cas és que ja fos en català com en castellà o en anglès, i tot i la campanya gratuíta que li hem dedicat ovinament els mitjans de comunicació –i aquesta nota n'és una prova: mea culpa– l'arrencada d'Inferno va ser ahir més aviat fluixa. Una dada: en una hora de guàrdia a la llibreria no es va presentar ni un sol comprador. De fet, ni un sol fullejador. Contra tot pronòstic, Dan Brown va fer figa. Ho insinuava ahir la llibretera Pamela Méndez (Idees), que a mitja tarda havia col·locat tan sols una vintena de còpies de la criatura. Una xifra que seria quasi estratosfèrica en un títol normal, però que sap a poc tractant-se –com es tracta– d'un candidat a supervendes. Anna Riberyagua (La Puça) compartia la sensació que, com a mínim en el moment del part, Inferno no ha estat a l'altura de les expectatives: «No hi ha hagut la histèria d'altres vegades –El símbol perdut, sense anar més lluny– potser perquè hem sabut transmetre que no cal que corrin, que no s'esgotarà».

Queda clar que ha mig punxat en l'arrencada, però, ¿serà capaç de remuntar el vol? ¿O la sort d'Inferno està decidida? Méndez posa la trajectòria comercial del llibre en mans dels primers lectors, que són els que –diu– marquen tendència: «El boca-orella és decisiu; si els agrada, segur que ho fan circular; i amb els antecedents que té, en fa prou amb una mica d'empenta per convertir-se en un fenomen; en contrapartida, un veredicte negatiu –uns quants, es clar– pot enfonsar-lo». ¿I qui és, aquest lector que té a les seves mans el futur de Dan Brown? Méndez el descriu com un home de mitjana edat, a partir dels 25 anys, aficionat a la intriga –com sembla obvi– però que hi busca sobretot –i ben legítimament– l'entreteniment. I sembla evident que Brown ofereix exactament això i en dosis superconcentrades, amb unes engrunes conspiratives, uns pessics de catolicisme ultramontà i un polsim d'alta literatura descremada, destil·lada i mig digerida, és a dir, apta per a tots els paladars: en aquest cas, la Divina Comèdia i el cant dedicat a l'infern, i titulat així, amb què comença el poema de Dante. I no ens descuidéssim del dolent de torn, aquest Bertrand Zobrist guru del transhumanisme (!) i de la manipulació genètica que ho té francament difícil, la veritat, per fer-li ombra a l'albí Silas. Com a mínim, el Zobrist d'Inferno no té l'ocurrència de deixar-se atrapar a Andorra, ni d'escapar-se de –posem– la Comella gràcies a un teratrèmol, ni d'agafar el tren direcció a Oviedo a l'abaixador del Valira.

En resum, que Brown haurà de suar molta tinta –i perdonin la gràcia– si pretén ensenyar la poteta al top ten dels més venuts de la història d'Idees. Un rànquing on El símbolo perdido –l'entrega anterior de la saga– figura en 5a posició, just després de –s'apartin les criatures– 50 sombras de Grey, El método Dukan, El secreto i Los hombres que no amaban a las mujeres. Per llogar-hi cadires.

Per a més informació consulti l'edició en paper.