• La caiguda de gel o pedra espanta a la femella d'aquest ocell que va aixafar l'ou del niu

El 6 de gener la parella de trencalossos que nidifiquen a Andorra va pondre dos ous i el naixement dels polls s'esperava per a finals de febrer. La caiguda de neu abundant i la formació de gel van fer, però, que fa unes setmanes les càmeres que vigilen el niu detectessin un «accident fortuït», segons va explicat el cap de la unitat de Fauna del Departament de Patrimoni Natural, Jordi Solà.

Aquell dia, va indicar, la femella estava covant un ou quan es va sobtar pel soroll de la caiguda de gel o pedra a prop del niu. A causa del seu espant, l'au es va girar i va aixafar l'ou, va lamentar. Pel que fa a l'altre ou, el niu tenia «bastant vegetació» i des de feia dies els tècnics veien que el trencalòs només girava un ou i no veien l'altre, va manifestar Solà.

Aquest baix èxit en la reproducció és una «tònica general als Pirineus», va comentar el cap de la unitat de Fauna. «Hi ha poques parelles que cada any portin la reproducció amb èxit», va afegir.

Femella jove

Solà va reconèixer que l'any passat ja no hi va haver cap naixement, de manera que aquest any seria el segon any sense cap poll. Un dels motius que podria incidir en aquesta manca de natalitat, va explicar, és que la femella actual és diferent a la d'altres anys i creuen que és «més jove i ,per tant ,més inexperta».

Aquesta característica fa per exemple que en lloc d'estar covant deixi el niu sol algunes estones, el que suposa un perill perquè hi poden entrar corbs o l'ou es pot tornar infèrtil, va argumentar.

De fet, Solà va indicar que en aquesta espècie és «relativament normal» i «més si hi ha una femella jove» que els resultats siguin els que són.

El fet que a Andorra només hi hagi una parella que nidifiqui no és significatiu ja que és una espècie de la qual se n'ha de parlar a nivell pirinenc i hi ha parelles que nidifiquen a prop de la frontera andorrana.

Aportacions alimentàries

Com a conseqüència de la disminució d'ovelles a la muntanya i, per tant, de recurs alimentari, els tècnics fan aportacions suplementàries, sobretot a l'hivern, amb les restes de cabres o corder que els proporciona l'escorxador nacional. Amb tot, hi ha parelles properes que aprofiten aquestes aportacions però nidifiquen en llocs on no hi ha altres parelles. A més, han d'anar canviant de niu perquè es vagi sanejant i desparasitant després de l'època de reproducció, va apuntar Solà. Malgrat això, el cap de la unitat de Fauna va destacar que en els darrers anys s'ha fet una tasca important de recuperació de l'espècie als Pirineus i altres zones.

El trencalòs és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.