L'acusada ho va admetre tot. El 2012, quan van tenir lloc els fets, tenia 18 anys i vivia en un pis amb la seva parella i la mare del noi. Cap dels dos joves tenia feina, mentre que la mare treballava de 5 del matí a 8 del vespre. El noi li va dir a l'acusada que la seva mare guardava diners en efectiu al domicili, però que no sabia on els amagava. Ella els va buscar, va regirar els armaris i finalment, dins una caixa de sabates guardada a un armari, va trobar una bossa negra amb tres sobres. En aquests, bitllets de 500, 100 i 50 euros repartits, sumant una quantitat aproximada de 35.000 euros.

El mes de maig va decidir agafar-ne 4.000 i marxar amb la seva parella a viure a Portugal. Segons el noi, la mare i els altres testimonis aquest no sabia d'on havien sortit els diners. A Portugal van viure en un hotel i es van gastar els diner jugant al pòquer. El mes de juny ja no els hi quedaven diners. Va ser llavors quan la processada es va posar en contacte amb una amiga seva i amb un cosí del noi per tal de que l'ajudessin a extreure més diners i enviar-los a Portugal. Segons els dos ‘col·laboradors', cap d'ells sabia de qui eren els diners.

Al cosí li va dir, suposadament fent-se passar per la seva parella, que una amiga aniria a casa la seva tieta a buscar roba, i que l'obrís. L'amiga va explicar al judici que l'acusada la va guiar a través del telèfon per la casa, li va dir que agafés el sobre on hi havia els bitllets de 500, va agafar uns 28.500 euros i en va deixar una quantitat en altres sobres que no es va poder determinar.

La processada li va demanar que li fes una transferència bancària, però l'amiga va dir que «me'n vaig malfiar, perquè eren molts diners» i llavors van acordar que els hi enviaria per correu a l'hotel de Portugal. La caixa amb el sobre a l'interior va ser interceptada a la duana. L'amiga però, se'n va quedar uns 3.000 per ella «em va dir que els agafés per mi, pel favor», els quals va tornar a la Policia.

El ministeri fiscal doncs va acusar la processada d'un delicte major de furt continuat, va demanar 6 mesos de presó condicional i una indemnització de 4.000 euros per la mare del noi. La defensa va argumentar que la noia era menor i que la seva parella si coneixia els fets, per tant que els diners que havien robat se'ls havien gastat tots dos i que no s'havia de pagar la indemnització.

Per a més informació consulti l'edició en paper.