Foto: EL PERIÒDIC

El Marc és un nen d'11 anys que ha sigut operat perquè tenia les orelles una mica més separades del normal. Els seus pares el van portar al psicòleg perquè li fes un certificat recomanant que per motius psicològics li convenia aquesta operació, ja que els nens de la classe li deien orellut, i ell se sentia inferior. Quan li van dir Dumbo per primer cop, va contestar insultant i marxant. Així que cada vegada que el volien ferir li deien Dumbo. I li deien una vegada i una altra. La fletxa havia tocat diana. Així que, tot i sentir-hi perfectament i tenir unes orelles sense cap problema fisiològic, els pares van considerar que el Marc necessitava aquesta intervenció estètica per ser normal. I el psicòleg no se'n va sortir de convèncer pares i nen que el problema no estava en la façana, sinó en els fonaments.

El Pol és un nen d'11 anys que també tenia les orelles esventades, i més que el Marc. Els nens de l'escola un dia van començar a riure's de les seves orelles, però ell no es va immutar. El dia que li van dir començar a dir-li Dumbo, ell va respondre: «¡Llàstima que no em serveixin per volar! M'aniria bé tenir-les una mica més grosses». Aviat van deixar de dir-li, ja que no tenia l'efecte desitjat aquell pretès insult. La fletxa va caure entre les herbes del prat. No tenia diana.

No podem evitar que algunes persones llencin pedres contra nosaltres, però agafar-les i carregar-les a la motxilla sí és la nostra responsabilitat. El problema no està en les orelles, està en la ment. I solucionar el símptoma no soluciona el problema, que és d'autoestima. Però és més ràpid operar les orelles que ajudar a construir l'autoestima d'un nen.

En alguns països emergents d'Amèrica comença a haver-hi assignatures a les escoles com Comportament Humà, Intel·ligència Emocional, Solidaritat. S'han adonat per fi que és un valor afegit contribuir a formar persones segures d'elles mateixes, amb recursos relacionals. Vaig conèixer una psicòloga que imparteix aquestes matèries en una escola privada de Mèxic. Diu que els resultats són espectaculars: els nens, en aquella escola, no només aprenen conceptes i habilitats, sinó que aprenen a ser ells mateixos i a comprendre els altres. I que això genera uns comportaments entre ells saludables, adquireixen recursos per fer-se forts contra les agressions. És a dir, aprenen a tenir personalitat, a madurar i a adquirir i posar en pràctica uns valors. I també a utilitzar recursos interns.

La sobreprotecció als nens de la nostra societat occidental, al meu entendre, està deixant de banda el potencial dels nens, no creiem en la seva capacitat de sobreposar-se: si han sofert abusos són víctimes, és cert. Ara , fer sentir a un nen víctima és limitar-lo a ser víctima. Si a l'escola l'insulten, el deixen de banda o li tenen enveja potser ho passarà malament. Però lamentar-se'n i compadir-lo és el pitjor favor que se li pot fer: és com dir-li: «Tens motius per estar deprimit, és normal que et sentis com una víctima». Això és crear persones dèbils en lloc de creure que poden adoptar una actitud diferent davant l'agressió.

Si a les escoles s'ensenyés a desenvolupar el potencial real dels nens a través de la reflexió sobre comportament humà es contribuiria a crear persones més felices. Assignatures on s'ensenyés programació neurolingüística, que és una disciplina que pretén convertir cada ésser humà en la seva millor versió, i que amb senzilles tècniques ajuda a superar traumes, adquirir seguretat personal, a canviar emocions i pensaments per altres de més favorables. Ensenya a afrontar i a solucionar problemes.

De grans ens cansem de dir que cal tenir empatia, que l'habilitat social és imprescindible per triomfar, i que qui no té el nivell adequat d'autoestima difícilment pot arribar enlloc. Tots els cursos de lideratge i d'habilitats de coaching estan basats en l'autolideratge: si la feina de creure en un mateix i en les pròpies capacitats individuals i úniques es potenciés des dels inicis de l'escolarització molts nens passarien de sentir-se víctima a sentir-se capaços d'emprendre una actitud de comprensió, d'acceptació i a adquirir uns comportaments molt més eficaços per al seu benestar i el dels altres. ¿Quantes coses hauran de canviar en el nostre model educatiu perquè s'ensenyi als adults del futur les eines per construir-se a ells mateixos? 

Coach i facilitadora del camvi personal i organitzacional

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.