• El degà alerta que suposarà més problemes a l'hora de negociar i que no queda garantit el secret professional

Badia, al seu despatx Foto: ÀLEX LARA

el degà del Col·legi d'Advocats, Francesc Badia, critica el canvi que planteja la modificació de la Llei qualificada de la Justícia, que preveu que els gabinets jurídics dels comuns puguin tenir advocats sense col·legiar. Segons Badia, aquesta novetat, que actualment ja es permet als lletrats del gabinet jurídic del Govern, «té molts inconvenients i cap benefici». Així, va destacar que suposaria més problemes per als comuns a l'hora de negociar i que a més no quedaria garantit el secret professional.

El projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de la Justícia és una de les lleis més reclamades pel sector, i en aquest sentit, des del Col·legi d'Advocats celebren que ja hi hagi un text entrat a tràmit parlamentari. A més, el degà del col·legi va assenyalar a l'ANA que «nosaltres no volem destacar els inconvenients de la llei ni posar-hi traves», però sí que reconeix que hi ha dos punts del text que no els agraden.

D'una banda, els advocats no estan d'acord amb la mesura que introdueix la llei perquè els comuns puguin ser defensats als tribunals pels seus gabinets jurídics, i que no calgui que els seus membres estiguin col·legiats. Segons va indicar Badia, «si volen que sigui així per poder contractar advocats de fora, no té sentit». Apunta que «no em semblaria bé que vulguin contractar advocats de fora» però que en tot cas, actualment amb la reciprocitat els lletrats estrangers també poden col·legiar-se, i per tant no és un motiu per permetre que no ho facin.

El principal inconvenient que veu Badia en el fet que els advocats dels gabinets dels comuns no s'hagin de col·legiar és que això comporta que no s'hagin de cenyir a les normes deontològiques de la professió. Per tant, el secret professional podria ser vulnerat per un d'aquests advocats, i això fa que els lletrats que hagin de tractar amb ells puguin tenir menys confiança en el moment de la conversa i, per tant, el resultat de la negociació sigui pitjor.

D'altra banda, des del Col·legi d'Advocats tampoc comparteixen «la transversalitat» que estableix el text entre la figura del fiscal i el batlle, ja que pensen que pot «posar en risc drets fonamentals». Creuen que haver estat fiscal sí que hauria de ser considerat un punt a favor a l'hora d'optar a una plaça de batlle, però que no hauria de ser un «moviment transversal» directe.

Aquestes dues qüestions que inquieten el col·lectiu les han exposat als grups parlamentaris per demanar que les tinguin en compte a l'hora de presentar les seves esmenes al projecte de llei presentat pel Govern.

els comuns defensen la mesura / Davant aquesta crítica directa a la modificació de la llei en relació als lletrats dels comuns i a la seva no obligatorietat de col·legiar-se, la cònsol d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, va voler recordar que es tracta d'una mesura ja permesa al Govern i també a la CASS. És per aquest motiu que els comuns van demanar estar al mateix nivell. «Les coses petites les porten els advocats d'aquí, és a dir, advocats col·legiats», va explicar Ferrer a EL PERIÒDIC, però quan es tracta d'una «cosa grossa» on es requereix un gabinet amb un nombre important de lletrats «es va a fora», com fan també Govern i la CASS, va plantejar la cònsol. A més, la reciprocitat no estaria tan garantida com sembla indicar Badia, sobretot amb Espanya.

Conveni amb catalunya / D'altra banda, el degà del Col·legi d'Advocats va informar que avui el Consell d'Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya (Cicac) celebra el seu ple a Andorra. En el marc del desplaçament se celebrarà la signatura d'un acord entre la Universitat d'Andorra, el Col·legi d'Advocats d'Andorra i el Cicac per oferir un postgrau en mediació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.